Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
L'important percentatge d'electorat que les enquestes atorguen a Aliança Catalana a Catalunya i la possibilitat de fer-se amb part d'aquest en les eleccions generals del 29 de novembre, a les quals la formació liderada per Sílvia Orriols ha optat per no concórrer, sembla haver impulsat un canvi d'estratègia de Vox al territori català. D'haver centrat part del seu discurs fins fa poc temps a atacar l'independentisme, el dirigent del partit d'extrema dreta espanyolista, Santiago Abascal, ha sorprès en assegurar que es veu col·laborant amb Orriols al Parlament en àmbits com "la seguretat als carrers" o fins i tot "la defensa de la identitat catalana" davant del que qualifica d'"invasió migratòria".
Així ho manifestava el president de Vox en una entrevista concedida a La Vanguardia diumenge passat, en la qual el líder d'una formació que amb anterioritat criticava els missatges que parlaven de la nacionalitat catalana, en considerar-los un menyscabament al seu concepte de pàtria espanyola, fins i tot quan aquests provenien de fora de l'independentisme, ara afirma defensar la identitat catalana, a la qual tant apel·la Aliança. A més, Abascal sosté que "avui la identitat catalana no està amenaçada per Espanya", sinó per l'"islamisme".
Amb aquesta afirmació, s'entén que Abascal accepta que en algun moment la identitat catalana sí que va estar amenaçada per Espanya, un postulat fins ara inèdit en el líder de Vox. Des del punt de vista del candidat a la presidència del Govern, aquesta identitat catalana "és dual" i forma part de l'espanyola. Tanmateix, el fet de parlar-ne i de cridar a protegir-la ja suposa una novetat pel que fa al seu discurs i prova un canvi d'estratègia del seu partit a Catalunya cada cop més notori.
De fet, fer referència a la "identitat catalana" és una novetat per a Abascal, però no per al seu partit. El passat 12 d'octubre en parlava el secretari general de Vox i líder de la formació a Catalunya, Ignacio Garriga, que reivindicava el seu grup com "l'única manera de garantir la identitat catalana" en un acte celebrat a Barcelona amb motiu del Dia de la Hispanitat, del qual bona part es va dur a terme en català. I és que des de la irrupció d'Aliança Catalana, l'ús d'una llengua que abans acostumava a refusar-se a utilitzar és més freqüent a Vox, malgrat que no hagi variat les seves propostes a favor de retallar-ne la presència i en contra de la immersió lingüística.
Vox incrementa el seu ús del català
Tot i que les polítiques que defensa Vox respecte al català no hagin canviat, l'ús de la llengua en públic a Catalunya és un fet que s'ha anat convertint cada cop més en quelcom més habitual al llarg de l'actual legislatura del Parlament, en la qual Sílvia Orriols ha entrat com a diputada i sembla guanyar cada cop més força a mesura que avança. A la pròpia Cambra catalana, alguns parlamentaris del partit d'Abascal, com Mónica Lora o Alberto Tarradas, es pronuncien en diverses ocasions en català.
Així mateix, el català també s'ha tornat més present en l'estratègia comunicativa de Vox a les xarxes socials, especialment en aquelles zones en què les enquestes atorguen un major percentatge de vots a Aliança, com és el cas de les províncies de Girona i Lleida. Sobretot a la primera província, on la formació compta amb un perfil replet de publicacions i vídeos de membres del partit com Tarradas en la llengua catalana i fins i tot comparteix imatges amb cançons en català de fons.
Per què necessitem el teu suport
El 29N es decideix molt. Que t'ho expliquin bé.
ElPlural.com no té grans grups empresarials al darrere. El que tenim són lectors. I en un moment com aquest, això ho és tot. Si creus que aquest periodisme és necessari, fes-te soci o sòcia avui.
Pots cancel·lar quan vulguis. Gràcies pel teu suport.
Abascal i Orriols coincideixen en el "califat islàmic"
En l'entrevista, Abascal apunta que "el model d'Estat ja no és un debat" al territori català "perquè la urgència és el califat islàmic", un terme al qual també fa referència amb assiduïtat Aliança Catalana per assenyalar-lo com un dels principals enemics de Catalunya. En aquest sentit, el candidat de la formació d'Orriols a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Aragonès, un dels fundadors i ideòlegs del partit, ha reivindicat que els catalans i els castellans no haurien d'enfrontar-se i que haurien d'estar en el mateix vaixell davant de l'"islamisme polític" i el califat.
Justament, el discurs antiimmigratori és un dels aspectes en què major és la coincidència entre Aliança Catalana i Vox i el que Abascal ara pretén prioritzar, situant la migració islàmica com un repte més gran per a Catalunya que l'independentisme i obrint la porta a col·laborar amb Orriols malgrat que ell mateix ha promès il·legalitzar els partits als quals es refereix com a "separatistes". Per tant, sembla incongruent que es mostri disposat a entendre's amb la formació.
Les declaracions d'Abascal sobre Aliança i la identitat catalana contradiuen Vox
Les paraules d'Abascal respecte a Aliança Catalana han sorprès una persona que ha estat tan vinculada a Vox com el seu exsecretari general Javier Ortega Smith, que ha explicat en declaracions als mitjans que en llegir-les es va quedar "estupefacte" i ha opinat que el seu antic líder "ha perdut el nord". Igualment, ha recordat que en els estatuts de la formació es va posar que "Vox mai arribarà a cap tipus d'acord amb partits separatistes".
De la mateixa manera, la resposta d'Abascal sobre la identitat catalana sembla contradictòria amb discursos que des de Vox s'han pronunciat anys enrere. Per exemple, l'eurodiputat Jorge Buxadé va criticar al maig del 2022 el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, per remarcar que Catalunya, Galícia i Euskadi són "nacionalitats històriques" dins d'Espanya. "No hi ha més nació que Espanya", declarava Buxadé, que va assegurar que, com a català, havia viscut des de petit que els polítics de fora diguessin "coses rares" en acudir a Barcelona "per intentar congraciar-se amb no se sap qui".
Orriols no considera contradictori que votar a Aliança Catalana i a Vox
Per la seva banda, Sílvia Orriols afirmava la setmana passada que no considera contradictori que hi hagi votants d'Aliança Catalana a les eleccions al Parlament que donin suport a Vox a les generals. "Els votants són persones lliures amb criteri propi que en cada moment o procés electoral emeten el seu vot", va defensar en una entrevista concedida a RNE4 en la qual va subratllar també que ella busca "reunir el màxim de votants" perquè el seu projecte triomfi.
Que Orriols sostingui que no és contradictori votar a Aliança Catalana en els comicis autonòmics i a Vox en les eleccions generals té sentit si es tenen en compte els resultats de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, segons el qual la formació d'Abascal és a la qual roba un percentatge més gran de l'electorat. En concret, un 23% dels seus votants a Catalunya.
L'enquesta del CIS català també mostra que un 20% dels votants d'Aliança Catalana té com a segona opció Vox, mentre que el partit independentista d'índole xenòfoba és la principal alternativa per al 25% de l'electorat de la formació d'extrema dreta espanyolista. També reflecteix que els seguidors de totes dues forces polítiques coincideixen a considerar la immigració com el principal problema a Catalunya, seguida de l'accés a l'habitatge i la seguretat. A més, el 39% dels electors d'Orriols no està a favor de l'independentisme.
Per tant, l'absència d'Aliança Catalana en la contesa electoral del 29N suposa una oportunitat per a Vox per fer-se amb part dels votants d'Orriols en aquests comicis i per garantir el suport d'un percentatge del seu electorat que, de concórrer a les generals, podria acabar decantant-se pel partit independentista. Un context que explicaria el sobtat canvi de postura d'Abascal.