A Catalunya es construeixen gairebé el doble d'habitatges protegits que a Madrid i set vegades més que a Andalusia el 2026

En plena crisi per l'accés a l'habitatge, l'ampliació del parc públic habitacional s'ha convertit en una mesura indispensable per poder fer front al problema. En aquest context, el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va publicar dijous passat les dades referides a la construcció d'habitatges de protecció oficial (HPO) al conjunt del territori espanyol a través de plans estatals i autonòmics durant el primer semestre de 2026 i aquests reflecteixen que hi ha una comunitat autònoma que destaca en aquest aspecte: Catalunya concentra gairebé la meitat d'immobles protegits finalitzats entre gener i juny d'aquest any, a prop del doble que a la Comunitat de Madrid i set vegades més que Andalusia i Euskadi.

En concret, al conjunt del territori català, 5.308 habitatges de protecció oficial van ser qualificats de forma definitiva, la qual cosa significa que van superar el procés de resolució administrativa que certifica que un immoble protegit es troba finalitzat i compleix amb els requisits per incorporar-se al parc públic. Per tant, Catalunya concentra un 47,1% dels 11.270 nous habitatges públics que es van sumar al parc habitacional a Espanya durant el primer semestre de 2026, més que cap altra comunitat autònoma.

La segona comunitat amb més habitatges que van obtenir qualificació definitiva entre gener i juny va ser Madrid, amb 3.006 immobles que representen un 26,7% del total estatal i 2.302 menys que els construïts a Catalunya. El tercer i quart lloc els ocupen Andalusia i Euskadi, concentrant cadascuna d'elles al voltant d'un 6% dels pisos protegits acabats en els primers sis mesos de l'any, amb 697 i 693, respectivament.

Catalunya destaca especialment en habitatge protegit construït per promotors públics

La diferència entre Catalunya i la resta de comunitats és encara més gran pel que fa als habitatges protegits construïts per un promotor públic. En el cas del territori català, 2.825 van ser edificades per entitats de les administracions públiques, un 53,2%, mentre que 2.483 van ser obra d'empreses privades.

El nombre d'habitatge públic construït per entitats públiques a Catalunya durant els primers sis mesos de 2026 equival a un 72,03% dels 3.922 que es van edificar a tot Espanya. Al conjunt de l'Estat, es van finalitzar més pisos protegits de promotors privats, els quals van ascendir a 7.348.

En contrast amb el territori català, a la Comunitat de Madrid tan sols 587 dels habitatges qualificats de forma definitiva, és a dir, un 19,5%, van ser construïts per promotors públics davant els 2.419 d'empreses privades. A Andalusia, la xifra d'immobles protegits construïts en el primer semestre per entitats públiques és de 151 (21,7%), mentre que a Euskadi arriba als 225 (32,5%).

Es construeixen més habitatges a la província de Barcelona que a la Comunitat de Madrid

La major part de les VPO de Catalunya acabades entre gener i juny s'han construït a la província de Barcelona, on es van qualificar de forma definitiva 4.306 immobles de protecció oficial, el 81,1% del territori català. A nivell estatal, la xifra representa un 38,2% del total. D'aquesta manera, a la demarcació de Barcelona es van edificar en aquest període més pisos que a la resta de comunitats autònomes, registrant 1.300 més que a Madrid. A més, 2.335 (54,2%) van ser de promotors públics.

Així mateix, a Girona es van construir 600 habitatges públics, dels quals 459 (76,5%) van ser edificats per un promotor públic. Pel que fa a la resta de províncies, Tarragona va concentrar 267 dels pisos protegits finalitzats i Lleida 135.

Radiografia de l'habitatge protegit català

La radiografia dels nous habitatges del parc públic d'habitatge de Catalunya mostra que la major part dels pisos protegits construïts entre gener i juny estan destinats al lloguer sense opció a compra, concretament 3.081 (58%). D'altra banda, 961 (18,1%) seran propietat de qui els adquireixi i 1.266 (23,9%) compten amb altres règims de tinença.

En el conjunt d'Espanya, també el lloguer sense opció a compra és el règim de tinença més comú entre els habitatges públics finalitzats el primer semestre, amb 4.908 (43,5%) immobles d'aquesta tipologia. El segueix la propietat, amb 3.822 pisos (33,9%), mentre la resta sumen 2.540 (22,5%).

El ritme de la construcció d'habitatge públic a Catalunya augmenta significativament

En comparació amb els anteriors semestres, durant el primer de 2026 s'han qualificat de forma definitiva a Catalunya més del doble d'habitatges públics que els sis mesos previs, quan es van construir 2.394. Igualment, es van edificar prop de cinc vegades més que els 1.123 finalitzats en el mateix semestre de 2025.

En el cas de la província de Barcelona, la construcció d'habitatge protegit també ha augmentat significativament. Entre gener i juny de 2026 s'han construït gairebé tres vegades més VPO que en el darrer semestre de l'any anterior, quan es van edificar 1.869 pisos, i quatre vegades més que en el període entre gener i juny de 2025, que va finalitzar amb 1.037.

Les dades desmunten el relat d'Ayuso

Les dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible desmenteixen la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que dilluns passat 5 d'octubre va afirmar en un fòrum que la meitat d'habitatge públic protegit es construeix a Madrid. No obstant això, a part dels referits al darrer semestre, en què no arriben al 30%, les dades dels darrers anys també posen en dubte les paraules d'Ayuso.

En el conjunt de 2025, Madrid va ser la comunitat en què més habitatges de protecció oficial van obtenir la qualificació definitiva, però es va quedar lluny d'arribar a la meitat de tot el territori espanyol. Al llarg de l'any, a la comunitat presidida per Ayuso es van finalitzar 3.802 pisos públics dels 12.858 que es van acabar a nivell estatal, suposant un 29,6%. Per la seva banda, Catalunya va registrar un 27,4%, equivalent a 3.517 VPO acabades en dit període, una xifra que el 2026 ha superat considerablement en tan sols mig any.