Lleida aprova prohibir el burca i el nicab en espais públics

Cinc mesos després que l'Ajuntament de Lleida presentés una ordenança per prohibir el burca i el nicab en espais públics que va acabar sent debatuda a tot Catalunya, aquest divendres la capital de província catalana ha aprovat la proposta. La iniciativa del Govern municipal del PSC no esmenta de forma directa aquestes peces de vestir en el seu text, sinó que restringeix l'ús de qualsevol vestimenta que oculti el rostre de la persona que la porta. Per a aquells que incompleixin la normativa, s'estableixen sancions econòmiques que oscil·laran entre els 400 i els 750 euros.

En concret, la proposta es tracta d'una modificació de l'ordenança municipal de civisme i convivència i ha tirat endavant amb els vots a favor de PSC, Junts i Vox i el rebuig d'ERC, PP i El Comú de Lleida. D'aquesta manera, el ple de l'Ajuntament ha donat llum verda a una proposta que no és nova. El 2010, el Consistori ja va acordar restringir l'ús de qualsevol peça que cobrís el rostre en aprovar una ordenança nascuda d'una moció de Convergència i Unió (CiU).

No obstant això, l'ordenança aprovada el 2010 va ser tombada el 2013 pel Tribunal Suprem (TS), arran d'un recurs presentat per l'associació islàmica Watani per a la Llibertat i la Justícia després que aquesta mateixa recorregués la mesura davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el qual sí que va avalar la iniciativa. L'Alt Tribunal va al·legar aleshores que l'Ajuntament no tenia la potestat per imposar la prohibició.

Les possibles multes

Amb la modificació aprovada no només es prohibeix l'ús de peces que cobreixin tot el rostre, sinó també anar únicament amb roba interior, amb banyador o nu al carrer. Tot aquell que infringeixi aquestes restriccions estarà cometent una infracció lleu, per a les quals s'estableixen multes d'entre 400 i 750 euros, encara que la reiteració podrà elevar el grau de gravetat de la infracció.

Cometre dues o més infraccions lleus en un termini de dos anys podrà considerar-se realitzar una greu, la qual comporta una sanció d'entre 751 i 1.500 euros. Així mateix, la reiteració d'una infracció greu en els dos anys següents podrà suposar una molt greu, havent de pagar entre 1.501 i 3.000 euros de multa.

Excepcions contemplades per la normativa

Per altra banda, l'ordenança preveu algunes excepcions respecte als espais públics en els quals s'haurà de complir la normativa vinculades als supòsits de l'exercici de drets. Per exemple, la restricció no s'aplicarà en els llocs de culte i els espais en els quals algunes d'aquestes vestimentes estan socialment acceptades, com és el cas de les piscines municipals amb banyadors.

En el ple, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha assenyalat la necessitat d'aprovar la proposta, assenyalant que "convivim significa respectar-nos i complir les normes" i ha apuntat que "des del 2020 hi ha hagut un increment de l'incompliment de les ordenances". Per la seva banda, la tercera tinent d'alcaldia i regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, ha indicat que l'Ajuntament defensa "un espai de tots que necessita unes normes per a tots amb una ordenança que combina la prevenció, la mediació, la reparació i, quan és necessari, la sanció".

L'Ajuntament defensa que és una mesura per "protegir les dones"

La prohibició de les peces que cobreixen el rostre i, per tant, del burca i el nicab a Lleida ja va obrir un debat el mes d'abril passat. Sobre aquesta qüestió es va pronunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa, que va assegurar que mai havia vist cap burca a la ciutat i que era partidari de no entrar en un debat sobre l'assumpte "per combatre marcs de discursos d'odi", encara que va defensar que en la proposta de l'Ajuntament "no hi ha una actitud racista ni en contra de determinats símbols".

Per la seva banda, l'alcalde de Lleida va afirmar aleshores que amb la prohibició del burca el Consistori pretenia "protegir les dones" i defensar els seus drets fonamentals. En aquest sentit, va manifestar que les dones que porten aquesta peça "ho fan de forma obligada" i que la "vestimenta que s'utilitza no té res a veure amb els drets religiosos. Igualment, Larrosa va remarcar que la posició del govern municipal era que "el burca i altres vestimentes humilien les dones".

L'ordenança inclou altres infraccions

A més, des del Govern municipal es subratllava que la prohibició de les peces que cobreixen el rostre és una de les infraccions que contempla l'ordenança, però no l'única, i que també s'hi inclouen altres com pixar al carrer o tenir conductes racistes, xenòfobes i masclistes, com la demanda de serveis sexuals. De la mateixa manera, al Consistori es va diferenciar la seva proposta d'altres per restringir el burca, com la de Vox al Congrés dels Diputats o la del PP al Parlament de Catalunya, en què no es plantejava la qüestió des del punt de vista de la seguretat, sinó de la defensa dels drets de les dones.

En aquesta línia, l'Ajuntament ha elaborat un pla d'accions socioeducatives que sosté que està "basat en la igualtat de gènere, el respecte a la diversitat cultural i el dret a la lliure decisió de cada dona". Aquesta estratègia inclou mesures com programes de formació i d'aprenentatge de la llengua, activitats interculturals, grups de suport, acompanyament en la inserció laboral i impuls de les relacions socials.