Girona: crònica d’una ruptura anunciada

En un context polític tan fragmentat com l’actual i amb l’auge de l’extrema dreta com un dels elements definitoris de la nostra era, no és fàcil – cada cop ho serà més- construir majories que suposin la configuració de governs. L’alternativa és el maximalisme o la ingovernabilitat que ja dibuixen algunes enquestes. Dit d’una altra manera, el creixement desbocat de forces ultraconservadores ha limitat el marge de maniobra de la immensa majoria de partits, fet que ha provocat que es teixeixin aliances que eren impossibles o impensables fa uns anys. 

Potser un dels casos més paradigmàtics, en aquest sentit, és el fràgil i contradictoriacord -en algunes qüestions- entre el PSOE i Junts per a la investidura de Sánchez. En aquest context, tampoc hi ha ajudat gens el fet que el Partit Popular hagi vinculat el seu futur a mitjà i llarg termini a l’extrema dreta de Vox. Aquest, a més, és un element addicional de dificultat a l’hora que es puguin assolir grans pactes al Congrés dels Diputats i entre l’executiu central i les comunitats autònomes en matèries tan importants – i complexes- com és la lluita contra el canvi climàtic, la gestió de la immigració, la salut o l’educació. 

La política, així doncs, com a espai de contraposició de models de societat i de cerca de solucions, s’ha anat convertint progressivament en un àmbit d’administració de les contradiccions. Unes contradiccions que, tanmateix, són inherents a la política democràtica, perquè reflecteixen el pluralisme creixent d’unes comunitats que necessiten diàleg i acords per funcionar.

El problema arriba, però, quan els dirigents públics, per accedir al poder o mantenir-s’hi, travessen línies vermelles que posen en risc la convivència o determinats drets. També quan subscriuen acords allunyats de la realitat o quan marginen grups que propugnen plantejaments democràtics apel·lant a causes que, més que unir, contribueixen a dividir.

Un cas interessant —i que ha estat notícia aquest estiu— és el de Girona, una ciutat l’alcaldia de la qual és en mans de Guanyem, una formació vinculada a la CUP. Fins fa unes setmanes, Lluc Salellas liderava un govern independentista integrat, a més del seu partit, per Junts i ERC. Com és sabut, i arran de les suposades desavinences internes, l’organització que capitaneja l’exconsellera Gemma Geis va optar per sortir de l’executiu local.

El cas recorda, en certa manera, la marxa, l’octubre de 2022, de Junts del Govern de la Generalitat que aleshores presidia Pere Aragonès. A Girona, però, les raons de fons són unes altres: la voluntat de marcar distàncies amb els ‘cupaires’ a poc menys d’un any de les eleccions municipals; el creixement d’Aliança Catalana i la necessitat d’endurir el discurs en algunes qüestions; i, finalment, el fet que formaven part d’un govern integrat per dos grups d’esquerres, cosa que xocava amb els seus postulats conservadors.

D’aquesta manera, una de les primeres conclusions que se’n podria extreure és que Junts, com a hereu de CiU, mostra poca lleialtat quan té un paper secundari al si de lesadministracions. La realitat és així, però en aquest cas la situació és una mica més complexa. Les eleccions locals de 2023 les va guanyar el PSC (8), tot i que va obtenir el mateix nombre de representants que Guanyem. Junts va passar de 9 a 6 regidors i ERC de 4 a 3. Per la seva part, el PP i Vox, que no havien obtingut representació en els comicis de 2019, van entrar, respectivament, al consistori amb un regidor. La pilota, així doncs, estava a la teulada de Guanyem, que havia de decidir si construïa un govern amb la resta de partits sobiranistes o si s’entenia amb els socialistes per vertebrar una fórmula que situés la ciutat per damunt de l’eix nacional. 

El final és conegut: Guanyem, Junts i ERC es van posar d’acord, principalment, per quatre raons: impedir que el PSC ostentés l’alcaldia; erigir la localitat en un far independentista en un moment en el qual el secessionisme estava —i està— en hores baixes; mantenir l’aura màgica sobre la qual s’havien fonamentat el procés i la famosa unitat sobiranista; i, finalment, reivindicar que Girona és l’única de les quatre capitalsprovincials catalanes que té un “govern clarament independentista i republicà”. Hi havia, a més, un altre factor que no es pot menystenir: el fet que Carles Puigdemont hagués estat alcalde de Girona, cosa que el va portar a implicar-se a l’hora d’evitar que la ciutat tingués un govern amb la participació dels socialistes. 

És de suposar, per tot plegat, que, un cop arribi la campanya electoral, Salellas explicarà com Girona ha contribuït a apropar Catalunya a la independència. El que sembla evident, però, és que la ruptura de l’acord de govern estava pràcticament anunciada des del mateix dia que es va segellar. Entre altres raons, perquè Junts i Guanyem representen models socials i econòmics molt diferents. Sense anar més lluny, els dos grups han xocat durant el mandat en qüestions vinculades a l’activitat econòmica i comercial, la neteja o diferents aspectes del funcionament intern del consistori.

En política, les diferències entre partits que comparteixen govern són habituals. El problema del cas que ens ocupa, però, és que el pacte es va fonamentar en un simbolisme excessiu que ha acabat xocant frontalment amb la realitat de l’administració local. Una administració local que exigeix sovint molta gestió i la resolució d’unsproblemes concrets que, en la majoria dels casos, tenen poca atenció mediàtica i social.

Les eleccions municipals a la capital gironina es presenten amb una forta dosi d’incertesa. Hi ha moltes preguntes sobre la taula. Repetirà Sílvia Paneque, actual portaveu i consellera de la Generalitat, com a candidata socialista a l’alcaldia? Qui presentarà ERC com a cap de llista després de la dimissió del seu alcaldable arran dels polèmics àudios d’aquest estiu? Tindran els socialistes prou força per liderar l’executiu o Salellas podrà reeditar la fórmula d’aquest mandat? Recuperarà Junts el protagonisme perdut o serà desplaçat per Aliança Catalana? Moltes qüestions per a una ciutat que ha deixat de tenir el seu futur escrit. Les respostes: el 23 de maig de 2027.