La guerra d'Ucraïna ha entrat en una fase en què la diplomàcia sembla moure's a mig camí entre la pressió militar, la propaganda i el càlcul psicològic. L'última mostra d'això l'ha revelat The New York Times: negociadors ucraïnesos haurien plantejat anomenar "Donnylandia" a una part del Donbàs en disputa amb la intenció d'atreure el favor de Donald Trump i blindar, almenys simbòlicament, el suport de Washington a una eventual sortida negociada del conflicte.
La informació, d'enorme càrrega política i també d'evident extravagància, descriu una proposta que, segons aquestes fonts, hauria sorgit inicialment com una broma entre negociadors ucraïnesos. Tanmateix, el nom hauria continuat circulant en converses posteriors per referir-se a una zona de l'est del país que Kíiv no vol lliurar a Rússia i que podria convertir-se en un espai especial dins d'un eventual acord de pau. Segons EFE, que resumeix la informació del diari nord-americà, aquesta àrea cobriria uns 80 quilòmetres de llarg per 64 d'ample i la seva població actual oscil·laria entre els 190.000 habitants, segons càlculs ucraïnesos, i menys de 100.000, d'acord amb altres estimacions, a causa de la proximitat del front i del col·lapse econòmic.
La clau no és només en el nom. La idea de "Donnylandia" formaria part d'una discussió més àmplia sobre la creació d'una zona desmilitaritzada o de lliure comerç en una part del Donbàs que ni Kíiv ni Moscou controlarien de manera absoluta, i que Trump podria vendre com un èxit personal. Aquesta hipòtesi s'insereix en les converses sobre com tancar una guerra que, més de quatre anys després de la invasió russa a gran escala, segueix sense una sortida clara i amb el front estabilitzat en bona part de l'est ucraïnès.
Diplomàcia de l'afalac
El més cridaner de l'episodi és el rerefons polític que deixa al descobert. La proposta revela fins a quin punt alguns actors internacionals consideren que una part de la relació amb Trump passa per apel·lar al seu ego, la seva marca personal i la seva necessitat de presentar-se com a vencedor. No seria, per tant, només una excentricitat semàntica, sinó una tàctica diplomàtica adaptada a l'estil polític del president estatunidenc.
Segons la informació difosa per EFE, un negociador ucraïnès va arribar fins i tot a dissenyar una bandera verda i daurada per a aquesta hipotètica "Donnylandia" i fins i tot un himne nacional amb l'ajuda de ChatGPT, tot i que no és clar si aquest material va ser mostrat a la part estatunidenca. El simple fet que aquesta idea s'hagi obert pas en l'àmbit negociador dona una mesura del gir que estan prenent les converses: menys solemnitat diplomàtica clàssica i més gestos destinats a seduir l'interlocutor més decisiu.
No es tracta d'un detall menor. Trump ja ha defensat públicament fórmules que passen per congelar la guerra sobre les línies actuals i assumir, de facto, que el Donbàs quedi "partit" com a part d'una solució. Associated Press va recollir fa mesos que el president estatunidenc plantejava que la regió havia de quedar "tallada" o repartida segons el control existent sobre el terreny, una posició que encaixa amb la pressió perquè Kíiv accepti concessions territorials a canvi del final dels combats.
Del sarcasme a l'arquitectura de pau
La força del terme "Donnylandia" no rau tant en la seva viabilitat jurídica com en el que simbolitza: l'adaptació d'Ucraïna a un entorn internacional en què ja no n'hi ha prou amb apel·lar al dret internacional o a la solidaritat occidental. Ara també compta l'escenografia, el màrqueting polític i la capacitat d'oferir a Trump un relat que pugui presentar com una victòria pròpia.
En paral·lel, el concepte d'una zona especial al Donbàs ha aparegut també sota altres fórmules, com l'anomenat "model de Mònaco", utilitzat per descriure un microterritori semiautònom o una zona econòmica lliure dins de l'est d'Ucraïna. Aquesta opció sí que hauria figurat en esborranys més formals, mentre que "Donnylandia" s'hauria quedat en el terreny de les converses informals. En qualsevol cas, ambdues expressions apunten al mateix: explorar una sortida intermèdia que eviti a Ucraïna lliurar obertament el territori i permeti als EUA forçar Rússia a afluixar la seva posició.
El problema és que aquest tipus de solucions topa amb la realitat de Moscou. El Kremlin continua exigint la retirada ucraïnesa del Donbàs com a condició per a la pau i no ha donat senyals d'acceptar una fórmula que exclogui la presència o supervisió russa sobre una eventual zona desmilitaritzada. Reuters va recollir que Rússia mantenia aquesta exigència com a línia vermella, mentre Ucraïna insisteix que no pot acceptar una pau construïda sota tutela militar de l'invasor.
Suma't a 
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci