Sánchez insta els governs del PP a blindar la sanitat pública i anuncia una inversió de 30 milions per a la detecció del càncer

Amb motiu del 40è aniversari de la Ley General de Sanidad, en un acte institucional que ha tingut lloc aquest dilluns al Ministerio de Sanidad, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat una inversió de 30 milions d'euros per millorar la detecció del càncer en la sanitat pública espanyola i, alhora, ha instat les comunitats autònomes, representades en el Consejo Interterritorial de Salud, a complir amb els mandats estatals: "La salut és un dret, no un privilegi, molt menys una mercaderia", ha defensat.

La intervenció del cap de l'Executiu central ha arrencat fent memòria sobre el naixement del sistema públic de salut a Espanya, allà per l'abril de 1986, i un dels seus grans impulsors, l'exministre Ernest Lluch: "Sabia que universalitzar la sanitat no arruïnaria un país, el reforçaria. La salut no és una despesa, és una inversió", ha reiterat.

Amb aquesta llei, que compleix 40 anys, Sánchez ha tret pit que Espanya ha aconseguit que la sanitat sigui universal i "un dret" per a tothom: "Que Espanya apostés per la dignitat de la gent, les comarques, els territoris i de tot un país. 40 anys després, vull que entenguem el que hem construït: des del 1986, hem guanyat vuit anys de vida", ha aprofundit, reiterant que, des d'aleshores, s'ha reforçat des de l'Atenció Primària, passant pel dret a la reproducció assistida o el finançament d'ulleres o salut bucodental per a menors d'edat, fins al lloc nacional en els assajos clínics en el rànquing europeu.

Amb tot això, Sánchez ha avançat que el Govern aprovarà pròximament una inversió de 30 milions d'euros addicionals per a "els equips de digitalització d'anatomia patològica", dit d'una altra manera, "la modernització dels equips que analitzen mostres de càncer als hospitals", segons ha explicat, reiterant que, amb aquesta inversió, es donarà cabuda a "millorar com es detecta la malaltia i com es decideix la millor terapita per a cada pacient".

Són tres els eixos que componen l'objectiu d'aquesta última inversió destinada a la sanitat pública. En primer lloc, segons ha desgranat Sánchez, els metges podran combinar la informació del tumor amb les dades genètiques del pacient per "afinar" el tractament adequat. Com a segon punt, el coneixement es compartirà entre especialistes i hospitals de tot el país. Finalment, és un avenç més per continuar "transformant la forma en què es treballa en la medicina del càncer".

"És invertir en tecnologia per arribar abans, encertar més i tractar millor. Quan invertim i financem la sanitat pública des del centre de salut més petit fins a l'hospital més gran", ha emfatitzat.

Insta les CCAA del PP a complir amb els mandats del Consell Interterritorial

Atès que les competències en matèria de sanitat recauen en l'execució dels governs de les comunitats autònomes, el president del Govern ha cridat a "posar en valor el Consell Interterritorial", recordant que s'ha de parlar "de lleialtat territorial i institucional": "Cal dirigir-se a determinades comunitats autònomes governades per determinades forces polítiques. Des del 2018, el Govern ha incrementat la despesa en sanitat en un 30% i ha transferit a les CCAA 300.000 milions d'euros més que el que va fer l'Administració prèvia per reforçar l'Estat del benestar", ha recordat.

Per aquest motiu, ha llançat una pregunta clau a l'aire: "On han anat aquests recursos addicionals que hem donat a les comunitats autònomes? Com és possible que avui la sanitat, el seu estat, sigui una de les principals preocupacions dels nostres compatriotes? Mereixen una resposta, la sanitat pública és un dels majors èxits col·lectius del nostre país".

En aquest punt, ha urgit que la sanitat pública no s'ha de "posar en risc per decisions equivocades, per dogmatisme ideològic o manca de prioritats", instant que actuïn en conseqüència, encara que sigui en termes d'"eficiència". "La salut no és una lluita individual, és una batalla col·lectiva contra la malaltia. Protegir-la és un acte de justícia i intel·ligència, de solidaritat, cohesió, humanitat i també d'intel·ligència".

Aprofundint encara més en aquesta realitat, ha reiterat que el passat mes de març el Govern central va reforçar la universalitat de la sanitat pública a Espanya, sense distincions a la condició de la persona, per la qual cosa ha reiterat que la pregunta que s'ha de plantejar no es refereix a "on va néixer el pacient, quants diners té al compte, quants anys ha cotitzat; sinó quina mena de país volem ser".

No tot passat va ser millor, el futur pot ser molt millor. Som un país on, quan et despertes amb febre a les tres del matí, hi ha algú que t'atén. Emmalaltir no és el principi de la ruïna, mirem els Estats Units, es gasten més en sanitat privada en relació al PIB del que fem nosaltres garantint un dret. (...) La salut és un dret, no un privilegi, molt menys una mercaderia. La salut de la nostra sanitat pública és també el termòmetre de la salut democràtica d'un país", ha apostat.