L'impacte de Maricarmen transcendeix Sol i uneix el crit de tota Europa per l'habitatge digne

El cas de Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada de casa seva a Madrid per un fons voltor el dimecres passat, aspira ja a convertir-se en un punt d'inflexió en la lluita dels milions de persones que pateixen les conseqüències de la crisi d'habitatge. No solament a Espanya, sinó a tota Europa.

L'impacte social del desnonament no solament ha aconseguit moure alguna cosa en el Govern, que treballa a contrarellotge per treure un decret que molts ja batejaren amb el nom de la dona convertida en el símbol de la lluita. L'acampada a la Puerta del Sol, que organitza des de dissabte, després de les manifestacions, el Sindicat d'Inquilines, ha atret activistes de la lluita per l'habitatge digne de tots els racons d'Europa.

La plaça al cor de Madrid està carregada de símbols polítics. L'estàtua de Carles III representa la tradició monàrquica, la Real Casa de Correos, seu del sempiternament popular Govern madrileny, posa rostre, nom i dos cognoms a moltes de les pancartes; i la Carrera de San Jerónimo, que parteix de Sol i en menys de cinc minuts caminant desemboca al Congrés dels Diputats, és cap a on miren tots els allí acampats, esperant que dimarts arrenqui el compte enrere de 30 dies per aprovar el decret.

Des de dissabte, milers de persones han omplert la plaça d'un altre símbol familiar a Madrid: les tendes de campanya. L'última vegada que Sol es va omplir de joves que van portar la seva protesta a ocupar els carrers les 24 hores del dia, molts dels quals ho fan avui eren nens. Tanmateix, 15 anys després del 15-M, no solament hi ha tota una nova generació amb la mateixa sensació de mancar de futur que l'anterior, sinó que alguns dels que van alçar la veu contra la precarietat laboral i les polítiques d'austeritat aleshores veuen com el problema de l'habitatge s'ha sumat a les seves preocupacions.

Maricarmen, el símbol més fort

L'habitatge és la nova troica, i és Maricarmen qui ho ha precipitat tot. La dona de 87 anys de qui tot el país parla des de la setmana passada ha transcendit el seu injust desnonament, i s'ha elevat a la categoria d'icona popular. El seu cas és el símbol més potent dels que habiten la Puerta del Sol. Representa els centenars de desnonaments que hi ha cada dia a Espanya, molts de persones que, com ella, són vulnerables; però també els milions de joves que veuen en la seva situació el millor exemple d'un sistema que els ha abandonat.

El seu desallotjament va paralitzar l'actualitat política durant tot un matí. La imatge d'ella sortint en llitera de la que ha estat casa seva durant set dècades per la cobdícia d'un fons voltor i la inacció de totes les administracions va ser portada de tota la premsa espanyola, però va arribar també fora de les fronteres. Diaris, televisions i ràdios de tot el món es van fer ressò del que va ocórrer al carrer de l'Alcalde Sainz de Baranda, com també ho fan de les acampades a Sol

200 activistes de tot Europa acampen a Sol

Allà, a més dels milers de joves espanyols, hi ha uns 200 activistes per l'habitatge que pertanyen a associacions similars al Sindicat d'Inquilines de tota Europa. Alguns es trobaven a Madrid per protestar contra la fira immobiliària de The District, a la qual va acudir Isabel Díaz Ayuso unes hores abans del desnonament de Maricarmen per, precisament, un fons d'inversió com els que allà es donaven cita.

Mentre protestaven contra els especuladors es van trobar amb la imatge que ho va paralitzar tot, i van decidir donar suport a les concentracions d'aquell dimecres, davant l'àtic comprat per a la presidenta madrilenya, però també la que va recórrer el dissabte els carrers de la capital i va acabar amb la històrica acampada a Sol. Allà romanen des d'aleshores, arribats des de Portugal, Alemanya, França, Irlanda o Suïssa. Sindicats d'inquilins de més de 20 països europeus han convertit les tendes de campanya a Madrid en el símbol contra l'especulació que campa al seu aire per tot el continent.