Iratxe García, líder dels socialistes europeus: "La derrota d'Orbán desbloqueja debats com el de l'ajuda a Ucraïna i les sancions a Israel"

Va néixer el 7 d'octubre de 1974 a Barakaldo, trenta anys abans de començar la seva trajectòria com a diputada del Parlament Europeu el 2004. Des d'aleshores, Iratxe García ha aconseguit fer-se un nom a l'Eurocambra, ocupant des del 2019 el càrrec de presidenta del seu grup parlamentari, Alianza Progresista de Socialistas y Demócratas de Europa. Així mateix, la política graduada en Treball Social per la Universitat de Valladolid és també Secretària Executiva de la Unió Europea (UE) del PSOE i, entre el 2017 i el 2019, va exercir com a presidenta de la Delegació Socialista Espanyola a Brussel·les.

Aquest dilluns, tot just unes hores després que Europa celebrés la derrota del líder del partit ultradretà i anti europeu Fidesz, Viktor Orbán, cavall de Troia de Vladímir Putin i Donald Trump a Brussel·les, l'eurodiputada ha contestat el telèfon a ElPlural.com i ens ha atès per parlar d'aquest i altres temes sobre la taula. Entre ells, el bloqueig de l'estret d'Ormuz per part dels Estats Units, a escasses hores que es complís el termini marcat per Trump per a la seva posada en marxa, o la cimera de líders progressistes internacionals que se celebrarà aquesta mateixa setmana a Barcelona, liderada per el president del Govern, Pedro Sánchez.

PREGUNTA (P): Aquest passat diumenge, Viktor Orbán ha perdut les eleccions a la presidència d'Hongria després de mantenir-se durant 16 anys consecutius en el poder. Què suposa la derrota d'un dirigent ultradretà i antieuropeista com Orbán?

RESPUESTA (R): Jo crec que és una excel·lent notícia per a la democràcia. Per a la democràcia a Hongria, a Europa i a tot el món. Les eleccions que se celebraven a Hongria eren unes eleccions extraordinàries, després de 16 anys de mandat de l'ultradretà Orbán, i, evidentment, eren unes eleccions on la qüestió ideològica no era una contraposició o una confrontació entre esquerra o dreta, sinó entre democràcia i autocràcia i autoritarisme. Per tant, jo crec que és una excel·lent notícia que la majoria d'Hongria hagi donat el suport als valors de la democràcia i als valors d'Europa.

Aquest "no" a Orbán s'ha convertit també en un "no" a Trump, un "no" a Putin, un "no" a Milei i un "no" a tota aquesta extrema dreta que està distorsionant el món tal com el coneixíem.

P: Quin impacte té la derrota d'Orbán a Europa en relació amb temes com, per exemple, la guerra d'Ucraïna, tenint en compte que fins ara Hongria ha exercit un bloqueig a les mesures d'ajuda a Ucraïna de la Unió Europea?

R: Jo espero que sigui una oportunitat. Una oportunitat per a poder desbloquejar, per exemple, la qüestió relativa als 90.000 milions d'euros d'ajuda a Ucraïna, però no només això. Hi ha altres debats importants que estan damunt la taula, com el que té a veure amb les sancions a Israel. Està damunt la taula una qüestió a la qual els socialistes apel·lem respecte a Israel: un acord d'associació que està sent incomplert i unes sancions que són necessàries. Aquest també era un tema que estava en aquest moment bloquejat. Per tant, hi ha diferents qüestions que jo crec que mereixen, ara, l'oportunitat de tornar a ser repeses i que s'intenti desbloquejar-les a nivell europeu.

P: I què espera del mandat del que serà el pròxim president d'Hongria, Peter Magyar?

R: En primer lloc, que torni a la senda europea. Evidentment, estem parlant d'un candidat i d'una persona del Grup Popular Europeu, és a dir, amb una ideologia conservadora, però jo espero que estigui a l'altura de les circumstàncies i entengui que, en aquest cas, la majoria de la ciutadania a Hongria li ha donat el seu suport amb un objectiu clar i és retornar la il·lusió i l'esperança a aquesta Hongria dins d'Europa. Per tant, espero que serveixi perquè es puguin reprendre totes aquestes qüestions, oblidar una etapa fosca en la història d'Hongria i que suposi una oportunitat per avançar en les reformes que ara Europa necessita abordar.

Aquest no a Orbán s'ha convertit també en un no a Trump, un no a Putin, un no a Milei i un no a tota aquesta extrema dreta que està distorsionant el món tal com el coneixíem

P: De quina forma creu que la derrota d'Orbán afecta l'extrema dreta internacional i de l'àmbit europeu, com és el cas dels partits membres de Patriots, el grup parlamentari al qual pertany Fidesz, del qual també forma part Vox?

R: Diumenge al matí, abans de conèixer-se el resultat, vèiem declaracions d'Abascal o d'eurodiputats com Hermann Tertsch, també de Vox, i, evidentment, aquest també ha estat un recolzament als plantejaments i als posicionaments d'una extrema dreta que ha decidit destruir el projecte europeu i aliar-se amb aquelles forces polítiques ultranacionalistes i d'extrema dreta també fora d'Europa.

Crec que haurien de entendre el missatge clar i entendre que aquest "no" a Orbán ha estat també un "no" a l'autoritarisme i un "no" a les aliances amb Trump, també molt clares i evidents, perquè aquest també és un fracàs de l'administració Trump. Hem vist com la setmana passada el vicepresident JD Vance va anar a fer campanya electoral en favor d'Orbán i en contra d'Europa i jo crec que aquesta és una excel·lent notícia, que hagi fracassat en el seu intent.

P: Parlant de Trump, el president estatunidenc juntament amb el seu homòleg israelià, Benjamín Netanyahu, han iniciat una guerra amb l'Iran que ha provocat una escalada bèl·lica a l'Orient Mitjà que ha posat en risc la seguretat a escala mundial. ¿Creu que Europa està responent com hauria de fer?

Jo crec que Europa hauria de ser molt més ferma i proactiva quant a la posició de la Comissió Europea i de l'Alta Representant. Crec que hi ha líders a nivell de diferents països, sobretot la figura del nostre president, Pedro Sánchez, que han obert el camí perquè després altres països se sumin a la mateixa posició, reivindicant el «no a la guerra» i la necessitat de l'exercici de la diplomàcia, de l'entesa, de la negociació i de no permetre que aquestes accions de forma unilateral i il·legal, com ha estat l'inici de la guerra de l'Iran, es duguin a terme. Però crec que hi ha hagut un silenci excessiu per part d'alguns dirigents europeus i el que espero és que hi hagi més fermesa i que Europa assumeixi el paper que pot tenir en aquests moments de liderar aquesta altra forma d'abordar, mitjançant la negociació i la diplomàcia, una sortida a aquest conflicte bèl·lic el final del qual, evidentment, sigui la fi de la guerra i tornar a la normalització de les relacions i de la situació a l'Orient Pròxim.

R: Un dels últims anuncis per part de Trump, en relació amb la guerra amb l'Iran, ha estat el del bloqueig naval de l'estret d'Ormuz. ¿De quina manera pot repercutir aquesta decisió a Europa?

Jo he dit en les últimes setmanes, en diverses ocasions, en el ple del Parlament, que Trump ha organitzat una festa i que som els europeus i, sobretot, la ciutadania europea, les famílies, i no només d'Europa, també de la resta del món, els que estem pagant la factura. Evidentment, aquesta guerra té unes conseqüències. La primera i la més evident, la pèrdua de vides humanes i la qüestió relativa a la humanitat, que és essencial i el prioritari, però, en segon lloc, les conseqüències econòmiques d'aquest conflicte bèl·lic que avui ja estan pagant els ciutadans. Ho estan pagant amb la pujada dels preus dels combustibles i els aliments. Si això continua, pot també portar a una situació fins i tot de manca d'aquests recursos.

Això, què és el que ens evidencia? Dues qüestions. En primer lloc, Europa té l'obligació d'avançar en l'autonomia estratègica i, en aquest sentit, en l'autonomia energètica. L'Agenda Verda, que tant l'extrema dreta com el Partit Popular estan atacant, és, en realitat, l'oportunitat que Europa no depengui del petroli dels autòcrates. Del petroli i el gas de Putin, de Trump o de l'Iran. Per tant, jo crec que hem d'avançar en l'autonomia estratègica, en la independència energètica i en el desenvolupament de les energies renovables i, per tant, de l'Agenda Verda.

Però mentre això evidentment es fa, perquè aquesta política no canvia les realitats de la nit al dia, Europa també ha d'acompanyar amb una sèrie de mesures de suport a les famílies, als treballadors i a les empreses europees. La setmana passada vaig enviar una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; a l'Alta Representant, Kaja Callas; i al president del Consell Europeu, Antonio Costa, on reivindicàvem aquesta qüestió. D'una banda, el paper polític d'Europa en la negociació de la sortida d'aquest conflicte bèl·lic i, d'altra banda, que, mentre aquest conflicte continua, és urgent que Europa posi mesures damunt la taula per donar suport a les famílies, als treballadors i a les empreses relatives a la reducció dels preus de l'energia i a poder establir una taxa o una fiscalitat als beneficis de les petrolieres, que són les que s'estan emportant els grans beneficis, i que no siguin els ciutadans els que paguin la factura d'aquesta guerra.

Hem d'avançar en l'autonomia estratègica, en la independència energètica i en el desenvolupament de les energies renovables i, per tant, de l'Agenda Verda

P: Justament, en relació amb el que comentes sobre l'obligació d'Europa d'avançar pel que fa a la seva autonomia estratègica, Sánchez va defensar divendres passat a l'European Pulse Forum celebrat a Barcelona la creació d'un exèrcit europeu comú que garanteixi la seguretat i defensa d'Europa sense dependre de potències externes. Creu que aquesta iniciativa pot comptar amb el suport de la UE?

R: Aquesta proposta ha estat molt benvinguda per part de, sobretot, els sectors més europeistes i federalistes que fa temps que plantegen aquesta necessitat de l'exèrcit europeu i de la defensa europea. Des de la guerra de Putin contra Ucraïna s'ha obert el debat de la necessitat de la política de defensa comuna i s'està iniciant, però d'una forma molt tímida, sobretot centrada en el que té a veure amb la producció de material armamentístic europeu, del qual també som dependents d'altres llocs de fora d'Europa. És a dir, està naixent el germen d'aquesta política de defensa europea, però encara queda moltíssim per fer i crec que seria important que acceleréssim el ritme. I, per tant, aquest missatge ha estat molt ben rebut per part dels sectors més europeistes, que creiem que Europa ha d'avançar i enfortir-se en totes les àrees i, sobretot, en aquelles on hi ha un major dèficit, com pot ser la de la defensa.

P: Aquesta setmana Barcelona acollirà la Global Progressive Mobilisation (GPM), una cimera que comptarà amb, a part de Sánchez, líders progressistes com el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, o el de Colòmbia, Gustavo Petro. Què suposa celebrar en aquest moment una trobada d'aquest calibre a Espanya?

R: Crec que és una gran oportunitat i, a més, un missatge d'esperança i de fortalesa, de no deixar de creure que un altre món és possible. Tenim moltíssimes amenaces en un món en què la llei de la força està intentant substituir la força de la llei, el multilateralisme, els drets humans, i crec que una resposta progressista i una trobada de totes les veus progressistes al món és fonamental perquè la ciutadania que avui viu amb incertesa, amb preocupació i amb tristesa el moment en què ens trobem pugui trobar en la unió de les veus progressistes de tot el món un missatge clar d'esperança i amb propostes i solucions. Una trobada on ens trobarem milers de persones progressistes de tot el món, de tots els continents, amb participants de més de cent partits polítics, amb dirigents nacionals, però, a més, amb societat civil, amb acadèmics, amb el món de la cultura… Crec que és una gran oportunitat i que, evidentment, ve en un moment en què la ciutadania i el món necessiten aquestes veus diferents, aquestes veus d'esperança i de propostes que realment vagin a calmar la preocupació i la incertesa que tanta i tanta gent té en aquests moments.

Crec que és evident que Sánchez és un referent a escala mundial del progressisme i, per tant, aconseguir aglutinar a Barcelona aquesta trobada és fonamental

P: I quin paper té el PSOE i, particularment, Sánchez, en la possible formació d'una internacional pacifista com a resultat d'aquesta trobada?

R: Crec que és evident que avui Pedro Sánchez és un líder i un referent a nivell mundial del progressisme, dels drets humans, de la solidaritat i, per tant, aconseguir aglutinar a Barcelona, al nostre país, aquesta trobada és fonamental perquè demostra que des dels governs progressistes també és possible fer aquestes polítiques en les quals es combini el creixement econòmic amb el respecte als drets humans i amb la justícia social. Avui el govern d'Espanya és un clar exemple de totes aquestes qüestions: un país que creix per sobre de la mitjana europea en matèria econòmica, però que, a més, és capaç de garantir i de sostenir la justícia i el benestar social. Per això crec que és molt oportuna la trobada en aquests moments al nostre país i liderada pel nostre president del Govern i secretari general del partit.

P: De quina forma podria influir aquesta internacional pacifista un canvi de la situació geopolítica al món?

R: En primer lloc, crec que és important trobar-nos, parlar, escoltar-nos i ser capaços de posar propostes damunt la taula. Aquest és l'exercici que farem durant aquests dos dies a Barcelona. I després anar veient com podem materialitzar aquesta cooperació, que no sé si serà a través de la creació d'una organització estructurada. Nosaltres ho entenem més com la cooperació entre diferents organitzacions progressistes en un espectre molt ampli que té a veure amb la política, però que també té a veure amb el món acadèmic, amb la societat civil, amb els sindicats i amb la cultura. Un moviment que va molt més enllà del que pot ser una organització política i que també té a veure amb un moviment ciutadà. Per tant, jo estic a l'expectativa i molt esperançada que aquest sigui un primer pas important en aquest sentit.