Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística: "Hem de trobar maneres de despartiditzar la llengua"

El 13 de maig de 2025, el Govern de Catalunya, encapçalat per Salvador Illa, va impulsar la signatura del Pacte Nacional per la Llengua amb el suport de formacions polítiques com ERC o Comuns, així com de múltiples entitats i plataformes que comparteixen objectiu amb l'Executiu català: defensar i fomentar l'ús de la llengua catalana enfront de la batalla erigida entorn de les llengües oficials de l'Estat i aconseguir sumar 600.000 parlants de català abans de 2030.

A falta de dues setmanes perquè es compleixi el seu primer aniversari i amb motiu de l'estrena de ElPlural.cat, aquest diari ha entrevistat a Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i un dels responsables que aquest Pacte hagi començat a caminar. En aquesta conversa, el conseller del ram posa de relleu la tasca dels mitjans de comunicació tant en la defensa com en l'ús de les llengües oficials, en general, i del català, en particular, i defensa el propòsit últim del Pacte, "millorar la societat".

PREGUNTA (P): Aprofitant el gairebé primer aniversari del Pacte Nacional per la Llengua, dotat inicialment amb 255 milions d'euros, en quin punt es troba la seva aplicació?

RESPOSTA (R): Fa un parell de mesos vam fer l'avaluació dels primers sis mesos d'aplicació. Vam veure que un terç de les mesures ja s'havien executat i el 60% més de mesures estaven en moments d'execució. El Pacte, evidentment, va avançant; algunes àrees són més ràpides, altres més lentes, però va creixent amb la participació d'ajuntaments i de nous actors. Estem contents perquè va avançant d'una manera raonablement bona.

P: Defensen que aquest pacte no és només un pla de Govern perquè implica també la resta d'administracions, però el Departament de Política Lingüística disposa d'un pressupost de 85 milions d'euros per al 2026. Quina responsabilitat assumeixen a la Conselleria?

R: Convé destacar la diferència entre el pressupost de Política Lingüística del Govern i el pressupost del Departament de Política Lingüística. Una part important d'aquesta no es fa des del Departament de Política Lingüística, que té l'obligació de liderar les polítiques del conjunt del Govern.

Salut, Educació, Universitats... fan política lingüística. A més, estem acabant de negociar pressupostos i és possible que tinguem fins i tot un increment del pressupost aquí.

P: Aquesta entrevista coincideix amb l'estrena d'ElPlural.cat. En un dels nou horitzons del Pacte es fa referència a convertir el català en llengua oficial en diferents àmbits, també en les empreses. Quin paper hi juguen els mitjans de comunicació no només en la defensa mateixa de les llengües, sinó també en el foment del seu ús?

R: Són un element molt important. Creen un ecosistema en el qual la llengua té un reconeixement, un prestigi, perquè serveix per fer coses serioses i també per a l'entreteniment.

Cada dia vivim més en un món en què els mitjans de comunicació tenen més importància i quanta més importància tenen en la vida quotidiana, més importància tenen com a referent. D'altra banda, el model de llengua que generen els mitjans és el model de llengua estàndard, perquè una cosa és el que diu l'acadèmia i una altra cosa és com això acaba funcionant.

Ens interessa que hi hagi mitjans de comunicació orals i escrits que ens permetin arribar a tot el domini lingüístic i ens permetin avançar cap a aquesta forma de llengua en què tots ens sentim més còmodes; perquè els mitjans difonen les novetats lèxiques, ensenyen com hem de parlar, creen noves maneres de referir-se a la realitat que forma part d'aquest progrés constant de la societat. I, a més, tenen una funció d'incrementar el valor instrumental de la llengua.

Si hi ha mitjans de comunicació en català, vol dir que invertir per aprendre a parlar o escriure correctament la llengua et dona unes expectatives laborals en aquesta àrea. Per tant, des de tots els punts de vista, els mitjans de comunicació són importants.

P: El passat mes de març, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenava anul·lar una part del decret de règim lingüístic que blinda el català com a llengua vehicular a l'escola. És l'educació un dels àmbits més vulnerables davant la deriva del català?

R: El Tribunal va dir que uns articles que estaven suspesos passaven a ser nuls temporalment, uns articles que no s'estaven aplicant perquè el conjunt de l'arquitectura del model de l'escola catalana és prou sòlid per fer que el català sigui el 'centre de gravetat lingüístic' del sistema educatiu. Els resultats ens diuen que el castellà s'aprèn igualment en el model que tenim.

Sí que és cert que durant un cert període l'escola ha estat sotmesa a una judicialització. Esperem que les successives sentències que aniran sortint tancaran aquest procés de judicialització perquè, en el fons, el que volem és poder deixar que els professors, que la gent que sap com s'ha d'ensenyar, puguin treballar sense la pressió de si una entitat privada aconsegueix que hi hagi una sentència que distorsiona el funcionament de les escoles.

P: El Pacte, aprovat el 2025 amb Salvador Illa al capdavant de la Generalitat, busca sumar 600.000 parlants de català abans del 2030, però el 2028 Catalunya torna a les urnes. Sabent que ni la dreta ni l'extrema dret van donar el seu suport inicialment al Pacte, ¿està garantida la seva continuïtat?

R: El Pacte ha aconseguit activar bona part de la societat que potser en temes de llengua havia quedat una mica més adormida. Tenim ajuntaments de tots els colors que s'estan adherint al Pacte i que, fins i tot sense adherir-s'hi, estan aplicant les mesures. Hem posat en marxa un moviment, un cercle virtuós. Hem de trobar maneres de despartiditzar la llengua, seria molt important. M'agradaria que la dreta de tradició centralista entengués que no és positiu ni tan sols per a ells anar en lluita contra les llengües de l'Estat.

Seria important que la dreta entengués que no té cap mena de sentit oposar-se que el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials a les institucions europees. És absurd actuar en contra d'això, en contra d'una part dels seus votants. Seguirem treballant per aconseguir aquesta transformació.

P: Quin és el benefici directe en la societat de la defensa del català que es recull en el Pacte Nacional per la Llengua?

R: Aporta més felicitat. Quan la gent sent que la seva llengua està amenaçada, pateix. Hi ha una cosa que es diu el 'dolor de llengua', quan la gent sent que la seva llengua potser es perdrà, pateix. El que fem és primer, donar tranquil·litat a les persones; segon, fer que el català, que és una eina de progrés social, si arriba a moltes persones, aquestes puguin gaudir dels beneficis d'aquest increment de mobilitat social; tercer, accedir a més coneixement, a més cultura, a gaudir de productes culturals, artístics, converses que no podien tenir abans.

El que estem fent és millorar la societat. El Pacte Nacional per la Llengua vol apuntar en aquesta direcció.