Feijóo parla de construir un "govern molt fort i sòlid" apropant posicions amb Vox

El balanç polític de Alberto Núñez Feijóo abans de les vacances d'estiu va deixar aquest dimecres titulars de pes: des de la seva presentació com a pròxim mandatari de la Moncloa a les seves perspectives sobre l'àmbit judicial. I, sobre aquestes valoracions, cal no oblidar la que va llançar sobre la seva relació cada cop més estreta amb Vox.

El líder de Gènova va assegurar que manté una relació "correcta, fluida i cortès" amb el president del partit ultradretà, Santiago Abascal, no descartant a hores d'ara i amb l'horitzó cada cop més proper a les eleccions generals del 2027 aconseguir un Govern "molt sòlid i molt fort", si el designi de les urnes així ho decideix, per "garantir el canvi" a Espanya. Un canvi que podria anar de la mà amb Vox igual que han materialitzat diferents governs autonòmics del Partit Popular.

Sense anar més lluny, va exalçar els pactes territorials assolits amb els d'Abascal, especialment aquells dels últims mesos a Extremadura, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia: "No són pactes encaputxats sinó públics, alguns amb més de 100 mesures", va defensar, amb la intenció d'emular aquest model al pla nacional i responent en aquest pla sobre els Pressupostos de la Comunitat Valenciana, on s'ha introduït per primera vegada el concepte de prioritat nacional de l'ultradreta amb caràcter normatiu.

"La meva prioritat és governar Espanya amb un Govern molt sòlid, molt fort perquè el que hem de fer, la reconstrucció nacional, la reconstrucció econòmica, la reconstrucció social i la reconstrucció institucional, requereix tenir un Govern molt fort. No he canviat d'opinió", va reiterar.

Conforme al seu fil conductor directe amb Abascal, a més de definir-lo en bons termes, va afegir que tots dos no han tingut "cap frec" des de les eleccions de Castella i Lleó –al març– i les d'Andalusia –al maig–: "Ell opina una cosa, jo opino una altra sobre molts assumptes, però hi ha respecte mutu i hi ha interlocució quan és necessari entre els dos líders de les dues formacions polítiques", va asseverar al respecte.

Donar "el canvi a Espanya" passant per la prioritat nacional

En nom de desbancar a l'actual president del Govern, Pedro Sánchez, del mandat governamental i acabar amb l'era de la coalició progressista, el líder conservador va deixar fa temps enrere de parlar d'un mandat en solitari, entenent que l'auge de Vox podria no ser exclusiu de l'àmbit territorial i, per tant, ja va parlar aquest dimecres de "guanyar les eleccions" i "construir un Govern molt sòlid" per a la "reconstrucció" del país, arribant a assenyalar amb ambició que seria el que més "tasques pendents" pot acumular des del primer mandat d'Adolfo Suárez.

"No em desviaré del meu objectiu. La meva prioritat és que hi hagi un canvi polític a Espanya i encapçalar un Govern molt sòlid, que tingui una majoria suficient per governar. I a partir d'aquí, el que llancin les urnes serà gestionat amb rigor i amb responsabilitat", va deixar clar.

A principis d'aquest mes de juliol, cal recordar que veus de Génova ja van venir materialitzant aquest escenari de possible pacte nacional amb Vox. El portaveu general del PP, Borja Sémper, va dir que no es podia "condemnar al PP a que governi sol quan té majoria absoluta": "El PP de Feijóo ha format 16 governs autonòmics en aquest temps i ha ofert estabilitat, llibertat, canvi, ordre i prosperitat al llarg i ample de tota Espanya. Qualsevol altra formació espanyola o europea signaria aquests resultats", va celebrar sobre les coalicions assolides amb Vox.

Fins i tot una mica més enrere en el temps, el passat mes de juny, Feijóo, en una entrevista concedida al programa 'El Hormiguero' (Atresmedia), va precisar que la seva intenció era governar en solitari, però amb matisos: "Ara bé, acceptaré, com no, el resultat de les urnes", deixant caure que "com més fort sigui el Govern, millor estarà Espanya", deixant així intrínsec el suport que rebria dels d'Abascal.

Llavors, tot i assumir aquest horitzó, sí que va advertir de certes línies vermelles que no toleraria en cas d'arribar a aquest punt: el respecte a la Constitució espanyola, de les autonomies, les polítiques d'igualtat, de gènere i LGTBI, l'equilibri dels comptes públics, la prosperitat dels espanyols "per sobre de tot" i una política migratòria "ordenada i racional". Davant tals directrius, els de Bambú van contestar sota un mateix to de retret, ja que el seu secretari general de Vox al Congrés dels Diputats, José María Figaredo, el va instar a "no vendre l'ós abans de caçar-lo", deixant caure així que Feijóo no ha de donar res per descomptat.

I Junts?

Un altre dels maldecaps per al PP que ha degenerat en contradiccions en la seva pròpia hemeroteca en els últims temps es remet al gir d'argumentari sobre Junts, partit del qual renegava per l'independentisme català i amb el qual ha acabat votant en sintonia diferents iniciatives en contra del Govern central al Congrés.

En aquest sentit, Feijóo va assenyalar, sobre un possible acostament encara més gran, que ambdues formacions "han pactat i votat de la mateixa manera en més de 170 ocasions amb Junts i amb Vox": "I si la legislatura continua, espero fer-ho en més ocasions. Perquè això el que suposa és que el govern s'ha convertit simplement en una minoria de bloqueig", va precisar.

En matèria d'enquestes electorals, malgrat que no auguren la pujada que projecta Feijóo per sortir victoriós de les urnes el 2027, va defensar que el PP "segueix sent la primera força política a Espanya i segueix guanyant les eleccions cada vegada que es produeixen".