Barcelona presenta un pla de memòria democràtica que convertirà la presó de la Model i Montjuïc en centres de reparació històrica

L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dijous el seu primer pla estratègic en matèria de memòria democràtica. Es tracta del full de ruta del Consistori fins a l'any 2030 per preservar i difondre el patrimoni relacionat amb les víctimes de la repressió franquista, del terrorisme, de la discriminació vinculada a aspectes com el gènere, l'orientació sexual o la procedència i d'altres tipus de regressions antidemocràtiques a la capital catalana. Així mateix, l'estratègia promou l'estudi de casos d'opressió esdevinguts a la ciutat comtal amb la finalitat de garantir la reparació i l'educació democràtiques. El projecte compta amb una inversió inicial de 6,7 milions d'euros per desplegar el conjunt d'actuacions previstes.

El pla ha estat explicat per la cinquena tinenta d'alcalde de Drets Socials, Feminismes i Memòria Democràtica, Raquel Gil, des de l'emblemàtica presó de la Model, símbol de la repressió, ja que dins dels seus murs es va tancar tant a opositors de la dictadura franquista com a sindicalistes i vaguistes. En l'espai que entre 1904 i 2017 va funcionar com a presó, convertit ara en equipament municipal, Gil ha donat detalls del full de ruta per impulsar i defensar la memòria democràtica, la qual ha estat elaborada mitjançant un procés col·lectiu que ha comptat amb la participació d'entitats memorialistes, col·lectius socials i centres de recerca.

En concret, les actuacions plantejades en l'estratègia es divideixen en tres eixos estratègics: "el garantiment del dret ciutadà a la memòria democràtica", "el coneixement i la difusió històrica de Barcelona" i "la construcció d'una memòria democràtica coral i inclusiva mitjançant la col·laboració amb altres administracions i entitats especialitzades". Segons Gil, totes les mesures comptaran amb dos principis bàsics: la veritat i el rigor. "No estem parlant d'interpretacions subjectives, estem parlant de fets amb un bagatge històric que els acredita i els verifica. De drets humans i de la voluntat de no repetir tot allò que va significar la seva vulneració a la ciutat", ha assenyalat.

Actuacions per garantir el dret dels ciutadans a la memòria: la Modelo i Montjuïc com a centres memorials

Les actuacions per garantir el dret dels ciutadans a la memòria seran les que comptin amb un pressupost més gran, en total 6.151.275 euros destinats a intervencions vinculades al patrimoni i projectes per impulsar la justícia i el reconeixement de les víctimes. Entre les mesures més destacades en aquest àmbit es troben la creació del Centre Memorial de la Model, transformant el lloc en un espai que expliqui de manera rigorosa i accessible la història de la presó, o la posada en marxa del Centre d'Interpretació del Terrorisme del Castell de Montjuïc, el qual disposarà d'una exposició permanent dedicada a les víctimes del terrorisme que es complementarà amb programes de recerca i divulgació relacionats amb aquests casos.

També en la matèria de la garantia de la memòria, es revisarà la normativa de la Ponència del Nomenclàtor, que és la comissió encarregada d'estudiar els noms de les vies públiques de Barcelona i els seus possibles canvis, perquè s'asseguri la precisió històrica i s'incorporin criteris que fomentin noms que fins al moment han comptat amb poca visibilitat, amb especial atenció als de dones. Igualment, es reactivarà la Junta de Valoració del Tardofranquisme amb l'objectiu d'atorgar un major reconeixement als represaliats pel franquisme durant els últims anys de la dictadura.

Una memòria inclusiva

D'altra banda, les iniciatives previstes per impulsar el coneixement i la difusió de la història comptaran amb 463.141 euros que serviran per dur a terme projectes de divulgació com la creació d'un cicle estable d'exposicions sobre el feminisme, la classe obrera, el col·lectiu LGTBI o l'antifranquisme. De la mateixa manera, es posaran en marxa programes educatius participatius, s'elaboraran nous materials pedagògics com dossiers o guies didàctiques i s'activaran eines digitals com la web renovada de Memòria Democràtica.

A més, l'Ajuntament preveu una mobilització de 127.000 euros a la construcció d'una memòria inclusiva que reivindiqui històries minoritzades o directament invisibilitzades. Els projectes clau en aquest àmbit inclouen la creació d'una pàgina web interactiva sobre l'esclavisme a la capital catalana en la qual s'identificaran els llocs que van estar vinculats al comerç d'esclaus a la ciutat i es proporcionarà informació sobre ells, així com la constitució del Centre d'Interpretació del Treball, un equipament dependent del Museu d'Història de Barcelona que explicarà el paper de la classe obrera en la construcció de la ciutat com avui dia es coneix. Totes aquestes iniciatives es realitzaran amb perspectiva de gènere, antiracista i de drets humans.

"Els valors democràtics no es poden defensar sense tenir una memòria sobre les persones"

En la presentació del Pla estratègic de polítiques de memòria de l'Ajuntament 2026-2030, Raquel Gil ha assegurat que "els valors democràtics no es poden defensar sense tenir una memòria sobre les persones" i ha defensat que el full de ruta servirà d'ajuda en "moments en què hi ha discursos que qüestionen fins i tot els consensos més mínims que teníem tots en matèria de memòria". "Ens ha d'ajudar a combatre aquestes desigualtats i discursos totalitaris", ha declarat.

La regidora també ha reivindicat el nou pla com una estratègia que ha de "fer de la memòria una eina de la ciutadania per entendre's i explicar-se" i, en aquest sentit, ha advocat per situar les víctimes al centre dels projectes, afirmant que, perquè hi hagi reparació, és necessari que es reconegui el que han patit tant a nivell personal com col·lectiu. En aquesta línia, Gil ha posat especial èmfasi en el fet que la invisibilització ha estat major en el cas de dones i col·lectius minoritzats.