Illa dóna el primer pas per als pressupostos de 2027 amb l'aprovació del sostre de despesa

La Generalitat de Catalunya ha donat aquest dimarts el primer pas per als pressupostos de 2027 amb l'aprovació del sostre de despesa. El Govern ha acordat en la reunió del Consell Executiu fixar el sostre de despesa no financera no finalista, és a dir, el límit pressupostari, per a l'any que ve en 43.191 milions d'euros. Això suposa un increment del 4,9% respecte al de 2026, equivalent en termes de valor absolut a 2.021 milions més. La xifra s'ha fixat d'acord a tres paràmetres: l'escenari d'ingressos, els objectius d'estabilitat pressupostària i els ajustos derivats de l'aplicació del Sistema Europeu de Comptes (SEC).

En el cas de la previsió d'ingressos per a 2026, aquesta arriba als 43.873 milions d'euros, un 8,7% (3.528 milions) més que en els comptes de 2026. Un escenari que el Govern ha calculat sobre la base dels imports dels anticips i les liquidacions del model de finançament, a les previsions sobre els ingressos tributaris, a altres recursos no financers no finalistes i a una previsió del creixement del producte interior brut (PIB) de Catalunya de l'1,8%.

Pel que fa als objectius d'estabilitat pressupostària, l'Executiu català preveu un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB (354 milions d'euros), en línia amb els aprovats en la reunió del Consell de Ministres del passat 6 de juliol. Respecte al tercer factor, els ajustos derivats del Sistema Europeu de Comptes, el Govern calcula que tindran un impacte negatiu de 1.036 milions d'euros, a causa de la inclusió d'un fons específic per reduir la despesa desplaçada i millorar la sostenibilitat de les finances públiques.

En un comunicat, la Generalitat ha assenyalat que el sostre de despesa aprovat per al 2027 pot no ser definitiu, ja que encara hi ha la possibilitat que s'ajusti en funció de l'evolució dels ingressos tributaris, els increments de les transferències de l'Estat destinades al finançament de les competències transferides, possibles canvis en els ajustos derivats del SEC o qualsevol altra variació important dels ingressos o de l'objectiu de dèficit.

Paneque assenyala que es tracta d'"un tràmit" i que la prioritat del Govern és executar els pressupostos

Després de la reunió del Consell Executiu, la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat en roda de premsa que l'aprovació del sostre de despesa és "un primer pas tècnic" i "un tràmit" que els governs posen en marxa cada any per poder iniciar els passos que permetin presentar nous comptes. No obstant això, ha deixat clar que la prioritat de l'Executiu de Salvador Illa ara està en l'execució dels pressupostos del 2026, aprovats pel Parlament el passat mes de juliol, i en la tramitació parlamentària del nou model de finançament autonòmic.

"Estem en el marc d'uns pressupostos aprovats recentment i, per tant, també dir que, més enllà d'aquesta tramitació, el Govern es troba totalment immers en l'execució dels pressupostos aprovats per al 2026", ha declarat Paneque, que ha apuntat que tots els consellers han rebut l'ordre d'Illa d'enfocar-se a executar els recursos destinats als seus respectius departaments. Així mateix, ha afirmat que els comptes d'enguany aporten "un horitzó d'estabilitat, de país i de política fins al 2028".

En aquest sentit, la portaveu del Govern ha remarcat que els pressupostos del 2026 donen viabilitat als grans projectes previstos per al que queda de legislatura, assegurant que no comptar amb nous comptes el 2027 no afectarà la continuïtat de les iniciatives ja contemplades per als propers dos anys. "Els pressupostos ens ofereixen aquest horitzó d'estabilitat fins a final de mandat, tant polític com de gestió", ha indicat.

Per altra banda, la consellera ha destacat que, a part de en l'execució pressupostària, la Generalitat també està ara especialment centrada a impulsar l'aprovació del nou model de finançament, aprovat el passat divendres pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i que ara haurà de ser validat pel Consell de Ministres per poder iniciar la seva tramitació parlamentària. Paneque ha subratllat que aquest sistema de finançament implicaria 4.700 milions d'euros addicionals per a Catalunya.