El Govern de Sánchez afronta el primer assalt pressupostari amb la votació de la senda de dèficit

Moncloa afronta aquest dimarts una de les votacions més rellevants de la legislatura. Abans del parèntesi estival, el Plenari del Congrés dels Diputats, en sessió extraordinària, debatrà i votarà la senda de dèficit i els objectius d'estabilitat pressupostària sobre els quals l'Executiu vol edificar els Pressupostos Generals de l'Estat del 2027. Un tràmit imprescindible per presentar els nous comptes públics a la tornada de les vacances, que comptarà amb l'habitual oposició de Partit Popular, Vox i Junts per Catalunya. Els postconvergents ja van suggerir en privat el seu rebuig la setmana passada. En cas que la Cambra Baixa no els aprovi, el Govern tindrà la seva revàlida el proper 23 de juliol.

Al Ministeri d'Hisenda confien a tirar endavant la proposta. L'escenari parlamentari, tanmateix, dilueix l'optimisme del Govern i l'endimoniada aritmètica torna a posar a prova l'estabilitat de la majoria de la investidura. L'oposició frontal de PP, Vox i Junts deixa el resultat completament obert i converteix la sessió de dimarts en el primer gran examen polític de l'estratègia pressupostària dissenyada per Moncloa per a la recta final de la legislatura. La votació, que no suposa encara l'aprovació dels comptes, constitueix el punt de partida de tota la tramitació parlamentària. Sense l'ok de la Cambra Baixa, l'Executiu es veuria obligat a replantar el calendari previst o recórrer a alternatives jurídiques per continuar en el carril.

Tràmit decisiu

La senda d'estabilitat pressupostària fixa els límits de dèficit i deute que hauran d'assumir les administracions públiques per als propers exercicis, sent el marc sobre el qual posteriorment es projectaran els Pressupostos Generals de l'Estat. En aquest sentit, l'objectiu de Moncloa és presentar el projecte de llei després de l'estiu, una vegada superat aquest tràmit previ i culminin les negociacions amb els grups parlamentaris. No obstant això, l'aritmètica juga de nou en contra de l'Executiu. Amb Junts encara allunyat del paraigua del bloc de la investidura, s'antulla complicat que la Cambra Baixa validi els objectius i complica sobremanera la seva aprovació en primera votació.

A Moncloa, malgrat l'optimisme, preveu aquest escenari i per això ja treballen en la segona oportunitat. En el probable cas que la senda fos rebutjada el dimarts, el Govern la tornarà a presentar en un nou ple extraordinari el proper 23 de juliol. Seria la segona i última oportunitat per a l'Executiu, encara que a Hisenda no renuncien a la tramitació dels Pressupostos malgrat aquest hipotètic segon cop.

Carril alternatiu

El Govern defensa la tesi que tenen marge jurídic per continuar el procediment sota una senda diferent. Aquest escenari seria factible sempre que aquesta respectés els límits fiscals fixats per la Unió Europea. Una interpretació a la qual s'han aferrat a Moncloa en anteriors ocasions, atès que compta amb el vistiplau de l'Advocacia de l'Estat, qui va avalar la possibilitat de continuar amb la tramitació fins i tot amb un rebuig ferm del Congrés als objectius d'estabilitat.

Des del Ministeri, tanmateix, insisteixen que aquesta via ha de ser l'últim recurs. El responsable d'Hisenda, Arcadi España, va fer una crida a la responsabilitat dels grups parlamentaris perquè donin suport a la senda d'estabilitat i així obrin la porta a la tramitació ordinària del projecte de llei. Durant la presentació de la proposta, va apel·lar a la "reflexió" de les diferents formacions per abandonar les trinxeres "partidistes" i prioritzar tant "el bé comú" com les necessitats econòmiques del país.

Dèficit, deute i un sostre de despesa rècord

La proposta remesa pel Govern delimita un dèficit públic de l'1,8% del PIB per al curs 2027, que descendiria una dècima (1,6%) el 2028 i una més (1,5) per a l'exercici 2029. Gran part d'aquest marge correspondria a l'Administració General de l'Estat, mentre que les comunitats autònomes disposarien d'un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB, que equivaldria a un marge fiscal d'aproximadament 5.900 milions d'euros.

Un repartiment al qual ja es van oposar les administracions autonòmiques del Partit Popular, que consideren insuficient el marge concedit. Els executius conservadors qüestionen la possibilitat plantejada per Hisenda de modular aquests objectius en funció de la realitat financera de cada comunitat. Per la seva banda, les entitats locals haurien de mantenir l'equilibri pressupostari durant els tres exercicis contemplats en la senda, mentre que la Seguretat Social disposarà d'un objectiu de dèficit del 0,2% el 2027, que es reduiria al 0,1 en els cursos subsegüents.

En paral·lel, l'Executiu planteja una reducció progressiva del deute públic, que passaria del 97,6% del PIB el 2027 al 95,3% el 2029, en línia amb les exigències del nou marc fiscal europeu. A això se suma una regla de despesa fixada en el 4% per al 2027, el 3,8% per al 2028 i el 3,6% per al 2029, a més d'un sostre de despesa no financer de 226.032 milions d'euros, la xifra més elevada de la història i un 6,6% superior a la corresponent al 2026.