Espanya ha entrat per primera vegada entre els 15 països del món amb major despesa militar, segons les noves dades publicades per l'Institut Internacional d'Investigació per a la Pau d'Estocolm, el SIPRI. L'informe situa l'Estat espanyol en el lloc número 15 del rànquing global després d'elevar la seva despesa fins als 40.200 milions de dòlars el 2025, una xifra que suposa un increment del 50% respecte a l'any anterior i que col·loca el país dues posicions per sobre de la que ocupava el 2024.
El salt no és menor. En termes de Producte Interior Brut, Espanya hauria assolit una càrrega militar del 2,1% del PIB, superant per primera vegada en dècades la barrera del 2% que l'OTAN venia reclamant als seus Estats membres. El SIPRI vincula aquest creixement al Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa aprovat pel Govern l'abril de 2025, al qual es van assignar 11.800 milions de dòlars durant aquest exercici.
L'entrada d'Espanya en aquest grup de països es produeix en un context de rearmament accelerat a Europa, marcat per la guerra a Ucraïna, la pressió de l'OTAN i el gir estratègic de la Unió Europea cap a una major autonomia militar. A escala mundial, la despesa militar va assolir el 2025 els 2,887 bilions de dòlars, un 2,9% més en termes reals que el 2024, encadenant així l'onzè any consecutiu d'augments.
El rearmament europeu empeny Espanya al club dels grans gastadors
L'ascens espanyol en la classificació arriba després d'anys en què Madrid figurava entre els socis de l'OTAN amb menys despesa militar en relació amb el seu PIB. El 2025, però, el Govern de Pedro Sánchez va accelerar els terminis i va anunciar que Espanya compliria aquell mateix any l'objectiu del 2%, que inicialment estava previst per al 2029. La decisió va suposar un augment de 10.500 milions d'euros destinat a telecomunicacions, ciberseguretat, equipament militar, millora salarial i ampliació d'efectius.
El canvi de ritme situa España al costat de potències consolidades de la despesa militar. Segons la classificació recollida pel SIPRI, Estados Unidos continua liderant el rànquing mundial, seguit per China i Rusia. Alemania, India, Reino Unido, Ucrania, Arabia Saudí, Francia, Japón, Israel, Italia, Corea del Sur i Polonia completen la llista abans d'España. En conjunt, els tres primers països —Estados Unidos, China i Rusia— van concentrar el 51% de la despesa militar mundial el 2025.
Per a Espanya, la dada té una lectura política de primer ordre. El Govern defensa que l'augment respon a un escenari internacional més inestable i a la necessitat de modernitzar capacitats estratègiques. No obstant això, el salt en despesa militar arriba en plena discussió sobre les prioritats pressupostàries del país i obre un debat incòmode per a l'Executiu de coalició: fins a quin punt l'increment en defensa pot conviure amb el reforç de l'Estat del benestar, l'habitatge, la sanitat o l'educació.
La qüestió no és només comptable. La despesa militar espanyola ha augmentat un 122% en l'última dècada, segons les dades difoses a partir de l'informe del SIPRI. Aquest creixement reflecteix una tendència sostinguda, però la dada del 2025 marca un punt d'inflexió per la magnitud de l'increment anual i per l'impacte simbòlic d'entrar al top 15 mundial.
L'avanç d'Espanya coincideix, a més, amb una pujada generalitzada a Europa. El SIPRI assenyala que la despesa militar europea va créixer un 14% el 2025, impulsat tant pels països de l'OTAN com per l'esforç bèl·lic de Rússia i Ucraïna. La invasió russa d'Ucraïna continua actuant com a principal argument polític per justificar l'escalada pressupostària, però també ha servit per consolidar un consens cada vegada més ampli a Brussel·les sobre la necessitat d'augmentar la inversió en defensa.
Aquest consens, tanmateix, no elimina les tensions internes. A Espanya, l'augment de la despesa militar ha generat resistències en sectors de l'esquerra i del moviment pacifista, que qüestionen que la seguretat es mesuri principalment en termes de rearmament. Davant del discurs governamental de la "autonomia estratègica" i la protecció davant d'amenaces híbrides, aquestes veus adverteixen del risc de normalitzar una cursa armamentística amb conseqüències pressupostàries i geopolítiques de llarg abast.
La fotografia que deixa el SIPRI és clara: Espanya ja no apareix a la perifèria de la despesa militar global, sinó dins del grup dels principals països inversors en defensa. Ho fa en un moment en què la seguretat s'ha convertit en un dels eixos centrals de la política europea i en què la pressió de l'OTAN es tradueix en compromisos pressupostaris cada vegada més ambiciosos.
L'entrada al top 15 suposa, per tant, molt més que una pujada en una taula internacional. És la confirmació d'un gir estratègic: Espanya ha decidit accelerar el seu rearmament i situar-se entre els grans actors de la despesa militar mundial. La incògnita, a partir d'ara, serà si aquest nou paper es consolida com una política d'Estat o si obre una bretxa política i social al voltant d'una pregunta de fons: què entén Espanya per seguretat i quant està disposada a pagar-hi.
Suma't a 
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci