Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
El Govern de coalició ha aprovat la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI), impulsada pel Ministeri de Treball, i la revalorització del sou dels funcionaris, a càrrec del Ministeri de Funció Pública. "Perquè s'ho mereixen. Perquè l'èxit econòmic del nostre país és, també, fruit del seu esforç", ha destacat el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez. La decisió ha estat presa pel Consell de Ministres, aquest dimarts, en una de les seves últimes reunions abans de la celebració de les eleccions generals, fixades el proper 29 de novembre.
El candidat socialista ha compartit un vídeo a les seves xarxes socials en què celebra les decisions preses. "Cada matí milions de persones posen en marxa aquest país. Avui fem un pas més perquè els salaris també avancin", recull el document gràfic. Les dones, majors perceptores del SMI, són "les principals afavorides", ha posat en valor la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, qui ha destacat també la importància de l'increment en territoris com Andalusia i Madrid, on més treballadors cobrant el mínim resideixen.
La pujada del SMI, en xifres
La pujada decidida per Treball s'ubica en el 5,3%, per sobre del 4,9% indicat pels experts consultats pel Ministeri, però lluny del 7% reclamat pels sindicats CCOO i UGT. Així, la quantia se situarà en els 18.004 euros bruts a l'any, que es traslladaran a uns 1.286 euros bruts al mes en 14 pagues, el que representa un creixement de 65 euros al mes, o 1.500 euros bruts en 12 pagues. Cal destacar, a més, que els perceptors d'aquesta quantia seguiran sense tributar a l'IRPF.
Aquesta serà la novena pujada del SMI aprovada pel Govern de coalició des que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa i Yolanda Díaz al Ministeri de Treball. Lluny queden els 735,9 euros al mes que va deixar l'expresident Mariano Rajoy, que van passar als 900 euros mensuals el 2019 (sempre en 14 pagues), la pujada històrica més gran (22,3%). Des d'aquest punt es va passar als 950 euros, d'aquí als 965 euros i als 1.000 euros el 2022. Els anys següents es va continuar pujant (1.080 euros el 2023, 1.134 euros el 2024 i 1.188 euros el 2025), fins a arribar als 1.221 euros d'aquest any, que passaran als 1.286 euros el que ve.
A més, també es preveuen millores per als contractes de curta durada i el treball domèstic. Els treballadors els serveis dels quals en una mateixa empresa no excedeixin els 120 dies cobraran com a mínim 60,88 euros per jornada legal, import que inclou la part proporcional de diumenges, festius i les dues gratificacions extraordinàries. En el cas de les empleades de la llar, el salari mínim per a aquells que prestin serveis en règim extern per hores queda fixat en 10,06 euros per hora efectivament treballada, incorporant tots els conceptes retributius.
Increment salarial dels funcionaris
La pujada salarial dels funcionaris serà del 4,5%, de cara al 2027. L'Executiu compleix així amb el pactat amb CCOO, UGT i CSIF, que planteja un alça global del salari dels més de tres milions d'empleats públics de l'11% per al període 2025-2028. Aquests increments s'han repartit en un 2,5% per al 2025; un 1,5% per al 2026, amb un variable addicional del 0,5% vinculat a l'evolució de l'IPC; un 4,5% per al 2027 i un 2% per al 2028.
En el cas d'enguany, a l'increment salarial fix de l'1,5% ja aplicat s'hi ha d'afegir mig punt més si la inflació a final d'any iguala o supera la pujada fixa de l'1,5%. Com que tot apunta que serà així, aquest 0,5% addicional també s'abonarà el 2027, al llarg del primer trimestre, i amb efectes retroactius, tal com està fixat en el reial decret llei de pujada salarial de l'any passat.