Sofía Coll: "Em sentiria ofesa si no se’m considerés una diva gai; la meva personalitat és ser gai"

És una de les artistes catalanes del moment, tot i que a ella li agrada més la paraula performer. Sofía Coll fa tota la vida que lluita per guanyar-se un lloc en una indústria musical dominada pels homes. El seu pas per programes com La Voz Kids, Eufòria o el Benidorm Fest l’han consolidada no només com una veu reconeixible, sinó també com una creadora d’una identitat artística pròpia. 

PREGUNTA (P): Acabes de publicar SWEAT, una cançó molt estiuenca. 

RESPOSTA (R): El focus conceptual està posat en la suor i, a partir d’aquí, cadascú en pot fer la interpretació que vulgui. És evident que és una cançó que parla del sexe, de l’acte sexual. La plantejo com una cançó divertida, sortint una mica de la meva zona de confort. La vaig compondre amb José María León, que sempre em porta a llocs diferents, i fer aquesta composició colze a colze ha estat molt divertit. És una cançó que ha nascut del joc, de les ganes d’explorar aquest univers i de tenir un eix creatiu molt clar que, en aquest cas, era la suor. 

També faig molt d’èmfasi a cuidar les dinàmiques com a element narratiu i, en l’acte sexual, també n’hi ha. Crec que la cançó et porta energèticament a través d’això: comença d’una manera més tranquil·la i acaba amb un clímax total. 

P: M’encanta que hagis demanat als teus seguidors que t’enviïn vídeos del seu estiu per fer plegades el videoclip. 

R; A l’estiu suem totes i em semblava interessant demanar als meus seguidors que m’enviessin vídeos de les seves vacances. Convido tothom a afegir-s’hi: que m’enviïn vídeos fent lipsync, a la piscina, de festa amb els amics, amb els seus nòvios, nòvies, nòvies no binàries, amb els seus amants, amb qui sigui… Tots els vídeos són vàlids, sempre que l’eix central sigui l’amor i la suor. I, per descomptat, la performance. 

P: He llegit que dius que en aquesta nova etapa de la teva música, per primera vegada, també estàs enfadada. Què t’enfada a la vida? 

R: M’enfaden molt les injustícies i no entendre les coses. M’enfada moltíssim. És veritat que no em permeto estar enfadada durant gaire temps perquè és una energia que no m’agrada retenir, però he descobert que és important transmutar-la. 

En aquesta nova etapa també he explorat molt la contradicció. Ha estat molt present en aquest nou disc, que es titula IDK, surt el 25 de setembre i ja es pot reservar.

P: Em fa molta tendresa la figura de la teva àvia, que era una mica travesti perquè feia playbacks amb altres persones grans. 

R: Li encanta tot el que estic fent, així que tinc moltes ganes d’anar al poble i ensenyar-li el disc, perquè encara no l’ha pogut escoltar. Compartir temps amb ella és un regal i també ho és que em pugui veure evolucionar i créixer. 

P: Què et diu? 

R: Que l’important és que tingui feineta, que estigui contenta i ben envoltada. Mentre jo sigui feliç, ella també ho serà. 

P: Vens d’uns orígens humils i vas anar a un institut on vas coincidir amb gent de famílies molt desestructurades. Com creus que això ha influït en el teu procés creatiu? 

R: Sempre he estat envoltada de realitats molt diferents i crec que això m’ha fet tenir una ment molt oberta i, sobretot, no jutjar. Per això m’inspira tant la realitat. És un concepte que existeix i no existeix alhora. Té un punt molt filosòfic perquè, al final, la realitat és única i intransferible per a cada persona. Existeixen milers de milions de realitats. 

P: S’obliden aquests orígens? 

R: D’on una ve no es pot oblidar perquè t’ha modelat. Estar en contacte amb realitats tan diferents m’ha convertit en l’artista que soc avui. 

P: La teva música també parla d’empoderament. Tu mateixa dius que la fas per sentir-te millor. 

R: Però ho faig des d’un lloc molt natural. Em considero una persona molt positiva, que sempre intenta mirar el costat bo de les coses i, per això, la meva música surt d’aquest «vinga, endavant». La vida i els pensaments que tenim ja són prou difícils de gestionar com per enfonsar-se. No soc gaire de recrear-me en el pou. 

P: Utilitzes la música per fugir? 

R: No. No intento fugir de res perquè, quan estic malament, ho abraço i ho escolto. L’únic és que no m’hi quedo a viure. I des d’aquest lloc també creo música. 

P: A les dones de la indústria musical sempre us demanen que sigueu empoderades. 

R: Hi ha dones fent música de tota mena, però en el pop, per desgràcia, és una cosa molt habitual. 

P: A tu et veiem sempre com una artista molt segura de si mateixa. 

R: No sempre he estat segura de mi mateixa. De fet, per arribar al punt on soc avui he hagut de passar per moltes crisis i inseguretats. Encara, de vegades, dubto molt de mi mateixa, tot i que cada cop dubto menys del meu criteri, del meu gust i de la meva intuïció. No he crescut sent una persona empoderada, gens ni mica. He tingut molts problemes d’autoestima per conflictes que vaig viure durant la meva infància i adolescència. 

P: També com a artistes se us exigeix més que als homes. No n’esteu fartes? 

R: Se’ns exigeix més que als homes des que naixem. No podem oblidar que vivim en un sistema patriarcal i que les dones ens hem d’esforçar el doble per ser escoltades. Qui digui que això ja no és així és perquè és un home i no viu la nostra realitat. 

Cal esforçar-se molt sent dona, no només sent artista. Només el fet de treballar amb la regla i fer veure que no passa res ja és molt més dur que la realitat dels homes. Si ells tinguessin la regla, un altre gall cantaria en aquesta societat. 

P: No n’esteu fartes d’haver-vos d’esforçar més? 

R: No sé si ens esforcem tant perquè ens ho exigeix la societat o perquè ja forma part de la nostra manera de ser. Crec que una cosa va de bracet de l’altra. Una conviu amb les injustícies. Ho tenim tan assumit que se’ns exigeix més que als homes… 

P: Del que segur que no estàs farta és que et considerin una diva gai. 

R: M’encanta que se’m consideri una diva gai. Soc súper gai. Tots els meus amics són gais, lesbianes i travestis. És el meu univers. Em sentiria ofesa si no se’m considerés una diva gai. Els meus amics em diuen: «Tia, és que ets molt gai». I jo els responc: «Ja, és que aquest és el meu puto problema. És que soc gai. La meva personalitat és gai». (Riu). 

P: També ets una artista que canta en català. 

Sí, perquè vaig entendre que calia ser tan natural com fos possible i no forçar la llengua en què una creu que ha de cantar. El català és la meva primera llengua. Vaig començar parlant català i després vaig aprendre castellà i anglès. 

Hi ha cançons que em surten d’una manera més natural en català, però depèn molt del moment vital en què em trobi. Quan soc a Barcelona parlo pràcticament només en català i, quan soc a Madrid, gairebé tot el temps en castellà. En el meu dia a dia barrejo molt tots dos idiomes. Intento ser tan fidel com sigui possible a mi mateixa. 

P: També ets fidel als teus ideals. Entenc que estàs a favor que Espanya s’hagi retirat del Festival d’Eurovisió per la participació d’Israel. 

R: Hi estic molt a favor i crec que s’ha trigat massa a fer-ho, tot i que de vegades cal pressió social perquè es prenguin decisions. Espanya s’està posicionant al costat correcte de la història i crec que d’aquí a uns anys n’estarem orgullosos. 

Com a fan del certamen em sap greu, però crec que és el correcte perquè hi ha coses que no es poden tolerar. 

Vivim en un món absolutament incoherent, contradictori i caòtic. Tots comprem a Amazon i tots escoltem Spotify, que són empreses sionistes, però cadascú aporta el seu granet de sorra. És impossible fer-ho tot bé.

P: Tornaries al Benidorm Fest per intentar anar a Eurovisió? 

R; Si Israel es retirés del festival, és clar que anar a Eurovisió seria una opció per a mi. M’encanta el festival, l’espectacle i tot el que l’envolta. 

De tota manera, sé que suposa moltíssim esforç i molts mesos de feina. Ara conec de primera mà tot el que implica i hauria de trobar el moment adequat de la meva carrera per poder dedicar-m’hi. Tant de bo algun dia pugui anar a Euro visió.