Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Les vagues i les mobilitzacions laborals han marcat alguns dels esdeveniments més importants de la història contemporània. Aquesta setmana, la vaga general celebrada a Espanya ha tornat a situar les reivindicacions dels treballadors al centre del debat públic. No obstant això, aquestes protestes no només han ocupat els carrers, les fàbriques i els informatius. El cinema també ha convertit la lluita obrera en protagonista d'algunes de les seves pel·lícules més reconegudes.
Des d'històries inspirades en esdeveniments reals fins a relats sobre la desocupació i la precarietat, nombroses produccions han reflectit les dificultats dels qui lluiten per conservar els seus llocs de treball. Algunes són conegudes per milions d'espectadors, encara que no tots recorden els conflictes laborals que amaguen els seus arguments.
Aquestes són sis pel·lícules sobre vagues, treballadors i drets laborals que permeten descobrir diferents episodis històrics a través de la gran pantalla.
Billy Elliot (2000): un somni en plena vaga minera
Dirigida per Stephen Daldry i protagonitzada per Jamie Bell, Billy Elliot narra la història d'un nen d'onze anys que descobreix la seva passió pel ballet en una comunitat minera del nord-est d'Anglaterra.
La pel·lícula transcorre durant la gran vaga dels miners britànics de 1984 i 1985, un dels conflictes laborals més importants del Govern de Margaret Thatcher. Mentre Billy intenta convertir-se en ballarí, el seu pare i el seu germà participen en les mobilitzacions contra el tancament d'explotacions mineres.
La manca d'ingressos, els enfrontaments amb la Policia i les tensions familiars formen part de l'escenari en què el protagonista intenta perseguir el seu somni. Així, la pel·lícula combina una història de superació personal amb el retrat d'una comunitat amenaçada per la desaparició de la seva principal activitat econòmica.
Vitoria, 3 de març (2019): la vaga que va acabar amb cinc treballadors morts
Dirigida per Víctor Cabaco, Vitoria, 3 de març reconstrueix un dels episodis més tràgics de la Transició espanyola.
El 3 de març de 1976, milers de treballadors van participar en una jornada de vaga a Vitòria. Durant una assemblea celebrada a l'església de Sant Francesc d'Assís, la Policia Armada va intervenir per desallotjar el temple. L'actuació policial va acabar amb cinc treballadors morts i nombrosos ferits.
La pel·lícula recrea aquells esdeveniments a través de Begoña, una jove que presencia com la conflictivitat laboral transforma la seva ciutat. El llargmetratge permet apropar-se a les reivindicacions obreres d'una Espanya que començava la seva transició cap a la democràcia, però en la qual encara hi havia estructures repressives heretades de la dictadura.
L'efecte Iguazú (2002): els treballadors que van acampar a Madrid
El 2001, els empleats d'aquesta empresa de telecomunicacions van instal·lar un campament al passeig de la Castellana de Madrid per protestar per la pèrdua dels seus llocs de treball i exigir solucions a la seva situació.
L'assentament, conegut com el Campament de l'Esperança, es va mantenir durant mesos i es va convertir en un dels símbols de les mobilitzacions laborals de principis de segle.
El documental recull les experiències dels afectats, les seves dificultats econòmiques i l'organització d'una protesta que va traslladar el conflicte empresarial al cor de la capital.
La sal de la terra (1954): una pel·lícula perseguida per l'anticomunisme
La història segueix un grup de treballadors mexicano-estatunidencs que reclamen millors salaris, condicions de seguretat i un tracte igualitari. La pel·lícula també destaca el paper de les dones dels vaguistes, que acaben adquirint una importància decisiva en les mobilitzacions.
El seu rodatge i distribució van estar marcats per la persecució anticomunista estatunidenca. Diversos dels seus responsables figuraven a les llistes negres de Hollywood, cosa que va dificultar enormement la seva estrena i circulació comercial.
Els dilluns al sol (2002): la vida després de l'atur
Dirigida per Fernando León de Aranoa i protagonitzada per Javier Bardem i Luis Tosar, Els dilluns al sol és una de les grans referències del cinema social espanyol.
La pel·lícula segueix un grup d'antigues treballadors dels drassanes que intenten reconstruir les seves vides després de perdre la feina. A través dels seus protagonistes, aborda les dificultats per trobar feina, els problemes econòmics i les conseqüències personals de l'atur.
Encara que no retrata directament una vaga, el seu argument està estretament relacionat amb les conseqüències de la reconversió industrial espanyola. La pel·lícula va obtenir la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià de 2002 i vuit 'premis Goya'.
La mà invisible (2017): quan treballar es converteix en un espectacle
Dirigida per David Macián i basada en la novel·la d'Isaac Rosa, La mà invisible proposa una reflexió sobre la precarietat i les relacions laborals.
El seu argument transcorre en una nau industrial on paletes, cambrers i altres treballadors realitzen les seves tasques habituals davant d'un públic que paga per observar-los.
A mesura que avança la història, el treball es transforma en un espectacle, mentre els empleats comencen a qüestionar-se el sentit de les seves funcions i les condicions a què estan sotmesos.
La pel·lícula utilitza aquesta situació per criticar la deshumanització laboral, la competitivitat i determinats mecanismes del sistema econòmic contemporani.