Loles León va tornar a deixar clar a 'Al cielo con ella' que el seu carisma no entén de mitges tintes. L'actriu i presentadora va visitar el programa en una nit especialment significativa, marcada pel seu salt a La 1, i va aprofitar l'entrevista per repassar la seva trajectòria, reivindicar el seu lloc dins de l'imaginari cultural espanyol i recuperar una anècdota que continua resultant tan explosiva com inoblidable: el seu altercat amb Madonna en una de les festes organitzades per Pedro Almodóvar als anys 80.

Amb l'energia desbordant que la caracteritza, Loles León es va presentar com una dona nascuda per a l'espectacle. Va recordar que porta treballant tota la vida i que el seu pare presumia de tenir una "nena artista", una idea que encaixa perfectament amb una carrera travessada pel teatre, la televisió, el cabaret i algunes de les ficcions més icòniques de la petita pantalla. Aquesta mateixa actitud combativa i festiva és la que avui continua projectant a 'Zero Dramas', el seu talk show, i també en la seva nova gira, '¡Qué ganas tengo!', amb la qual recorrerà diferents Orgullos del país. No ho va resumir amb subtilesa, sinó amb una frase fidel al seu estil: "¡Per a tots els meus maricons que m'estan esperant".

Un dels moments més comentats de l'entrevista va arribar quan va parlar de la seva relació amb Pedro Almodóvar, una història que, segons ella mateixa va explicar, va començar el 1988 amb una trucada des de Barcelona. Va ser Loles qui va fer el primer pas. "Fins que no em contractis no tindràs sort", li va dir aleshores al director. Després va arribar 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', la pel·lícula que va marcar un abans i un després tant en la carrera de l'actriu com en la projecció internacional del cineasta. Loles León ho va resumir amb una barreja d'humor i seguretat: "Jo dono sort".

L'actriu va evocar també amb afecte el que va definir com "la família de les noies Almodóvar", una germanor artística i emocional que, en el seu relat, representa alguna cosa més que una etapa professional. Allà va situar també el seu vincle amb Bibiana Fernández i Rossy de Palma, dos noms inseparables de la seva història personal i pública. "Som tres que no ens poden separar. Ningú, encara que s'hi entestin, no podran", va afirmar, reforçant aquesta idea d'aliança femenina, lliure i resistent que ha travessat bona part del seu recorregut.

Però si hi va haver un episodi que va captar especialment l'atenció va ser el record d'una festa a casa d'Almodóvar, quan el director ja era una figura internacional i va rebre Madonna durant una visita de l'artista a Espanya. Aquella trobada, convertida amb el temps en una d'aquestes escenes gairebé de llegenda dins de la cultura pop espanyola, va tornar a cobrar vida gràcies al relat de Loles León. L'entrevistada va explicar que Pedro els va demanar d'actuar per a l'estrella, cosa que feien amb naturalitat en aquest tipus de reunions. "Actuem per a tothom", va recordar.

Tanmateix, la situació va fer un gir quan, mentre Loles estava cantant, Madonna li va donar l'esquena i va començar a parlar amb una altra persona. L'actriu no va trigar a reaccionar. "A veure si et penses que tinc ganes de venir ara a cantar-te. Potser no, però si vinc, que faig l'esforç, em mires, no et poses a parlar amb el del darrere", li va deixar anar. I va rematar amb una frase igual de directa: "Una mala educació és això, guapa". Lluny de quedar-se callada, Madonna va respondre amb ironia: "Ai, les espanyoles porteu sempre la navalla aquí a la cama". A la qual cosa Loles León va contestar sense perdre el pols: "Aquesta nit la porto aquí a la boca". Segons va relatar després, la nit va continuar sense més tensió i la cantant va acabar mostrant-se encantadora.

L'anècdota no només funciona com a titular cridaner, sinó que resumeix força bé la personalitat pública que Loles León ha cultivat durant dècades: frontal, teatral, sense por al conflicte i amb una capacitat única per convertir qualsevol escena en relat. El seu pas per 'Al cielo con ella' va servir precisament per reafirmar aquesta imatge, però també per recordar que darrere del desvergonyiment hi ha una figura clau de l'espectacle espanyol, algú que continua defensant l'escenari com un territori de llibertat, insolència i celebració.