Ir al contenido principal
Cultura

La propaganda darrere de 'Els jocs de la fam': com el Capitoli converteix la violència en espectacle

L'estrena d''El cant del cucut' recupera una de les grans crítiques de la saga de Suzanne Collins. El poder de la televisió per manipular la societat i controlar el relat

Amanda Ramos
Comenta
La propaganda darrere de 'Els jocs de la fam': com el Capitoli converteix la violència en espectacle

La propaganda darrere de 'Els jocs de la fam': com el Capitoli converteix la violència en espectacle

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

A Jocs de la fam, el Capitoli obliga cada any 24 adolescents a lluitar a mort mentre milions d'espectadors segueixen els seus enfrontaments com si estiguessin veient la final d'un reality. Hi ha entrevistes, estilistes, patrocinadors i fins i tot històries d'amor. No obstant això, darrere d'aquest espectacle televisiu s'amaga una maquinària de propaganda dissenyada per transformar l'horror en entreteniment i la por en obediència.

La saga creada per Suzanne Collins planteja una crítica a l'autoritarisme, però també al paper dels mitjans de comunicació en la construcció de la realitat. I ara, amb l'estrena de Els jocs de la fam: Balada d'ocells i serps, previst per al 20 de novembre de 2026, aquesta reflexió torna a cobrar protagonisme.

Els jocs de la fam com a eina de propaganda

A Panem, els Jocs de la Fam no són simplement una competició mortal. Constitueixen un mecanisme de control polític mitjançant el qual el Capitoli recorda als dotze districtes les conseqüències de desafiar la seva autoritat.

No obstant això, el règim no presenta aquesta violència com un càstig. La converteix en l'esdeveniment televisiu més important de l'any. Els participants reben tractaments estètics, protagonitzen entrevistes i construeixen personatges destinats a conquerir el públic.

L'estratègia resulta especialment perversa perquè transforma les víctimes en protagonistes d'un espectacle. El sofriment queda ocult darrere de l'entreteniment, mentre els espectadors s'acostumen a contemplar la violència com a part de la seva rutina.

El Capitoli no necessita únicament imposar les seves normes. També necessita controlar com interpreta la població allò que succeeix.

Katniss Everdeen i la batalla per controlar el relat

L'aparició de Katniss Everdeen trenca aquest equilibri. El seu desafiament al Capitoli, especialment quan amenaça amb ingerir les baies verinoses juntament amb Peeta, converteix un gest de supervivència en una declaració política.

La protagonista es converteix en el Sinsajo, una figura la influència de la qual supera progressivament la capacitat del president Snow per imposar la seva versió dels esdeveniments.

Però la rebel·lió tampoc roman al marge de la propaganda. A Sinsajo, el Districte 13 utilitza vídeos protagonitzats per Katniss per mobilitzar la població, mentre el Capitoli recorre a les aparicions televisives de Peeta per desacreditar els insurgents.

Els dos bàndols comprenen que dominar el relat pot resultar tan important com guanyar una batalla. La diferència està en quins interessos defensen i com utilitzen aquells que apareixen davant les càmeres.

Balada d'ocells i serps aprofundeix en el control de la informació

La nova pel·lícula, dirigida per Francis Lawrence, retrocedeix 24 anys respecte a la història de Katniss per narrar la participació d'un jove Haymitch Abernathy, interpretat per Joseph Zada, en els 50è Jocs de la Fam.

Aquesta edició, coneguda com el Segon Vassallatge dels Vint-i-cinc, introdueix una modificació especialment cruel: el nombre de tributs es duplica, passant de 24 a 48 participants.

La història permet explorar com el Capitoli utilitza l'espectacle per consolidar la seva autoritat i fins a quin punt necessita controlar el que els ciutadans veuen, recorden i creuen.

La pròpia Suzanne Collins va explicar, en anunciar la novel·la publicada el 2025, que volia aprofundir en l'ús de la propaganda i en el poder dels qui controlen les narracions.

Una crítica que transcendeix la ficció

Encara que Panem pertany a un univers distòpic, les preguntes que planteja resulten recognoscibles. L'espectacularització de la violència, la manipulació de les imatges o la utilització política de les emocions formen part de debats contemporanis sobre els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Els jocs de la fam mostra com la informació pot convertir-se en una eina de dominació quan desapareixen el context, el contrast i la capacitat crítica de l'espectador.

Perquè, més enllà de qui sobreviu a l'arena, la saga planteja qui decideix què mereix ser comptat i quina versió de la història acaba creient la societat.