Suspès un desnonament a Manresa (Barcelona) a causa del 'decret Maricarmen'

Poques hores abans de la seva caiguda al Congrés dels Diputats, el conegut com 'decret Maricarmen' ha impedit que aquest divendres es produís el desnonament d'una dona i el seu fill de vuit anys a Manresa (Barcelona) . Així ho ha confirmat la Confederació Sindical de l'Habitatge de Catalunya (COSHAC) després que el jutjat hagi suspès l'execució del llançament en acceptar el recurs presentat dijous per la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca (PAH) en base al decret tombat a la Cambra Baixa, el qual incloïa entre les seves mesures la prohibició de desnonar persones en situació de vulnerabilitat sense alternativa habitacional fins al 31 de desembre de 2030.

Amb el cas de la Lucélia i la seva filla a Manresa, són almenys cinc els desnonaments que s'han impedit al conjunt del territori espanyol i dos a Catalunya durant els tan sols dos dies en què ha estat en vigor el decret d'habitatge aprovat dimarts pel Consell de Ministres i publicat dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El primer dels llançaments suspesos es va frenar aquest dijous a Barcelona, al qual es van sumar també tres detinguts més a Mallorca.

El recurs de la PAH ha aconseguit que el desnonament de la Lúcelia, previst per a aquest divendres, hagi estat suspès fins que el jutjat fixi una nova data perquè es dugui a terme. La dona viu al pis del número 38 del carrer Urgell de Manresa des del 2018 i fa sis anys que està enfrontada al fons d'inversió Gramina Homes, propietari de l'habitatge. "Em vaig quedar sense feina i vaig haver d'ocupar el pis perquè no tenia cap altra solució", explica.

"Estic aquí perquè amb els preus com van avui en dia és impossible poder pagar un lloguer. Per això em trobo en aquesta situació", assenyalava la Lucélia aquest dijous en una protesta per frenar el seu desnonament, el quart al qual s'ha enfrontat. Anteriorment, l'any 2023, ja hi va haver tres intents que es produís el llançament.

Al llarg dels anys en què resideix a l'immoble, la Lucélia hauria intentat accedir a un lloguer social, però no hauria tingut ocasió a causa de la seva impossibilitat de contactar amb el fons. "Ho he intentat de totes maneres perquè jo el que vull és pagar. Si estic aquí no és per voler, és per la necessitat", assegura.

Segons explica la mateixa Lucélia, la seva situació de vulnerabilitat la va portar a convertir-se en la primera persona de Manresa a obtenir un comptador social que li garantís els subministraments bàsics. "Vaig demanar el comptador pel mateix motiu pel qual demano un lloguer social. Jo vull estabilitzar la meva situació. Treballo i puc pagar, però els preus i les condicions de mercat fan que sigui impossible aconseguir un lloguer a Manresa", detalla.

Concentració davant de la seu de Junts

Amb l'objectiu de frenar el desnonament de Lucélia, un centenar de veïns i activistes s'han reunit a les 8.00 hores d'aquest divendres davant de l'habitatge, encara que finalment no ha acudit la comitiva judicial, a causa de la suspensió temporal del llançament. La mobilització per evitar el desallotjament va començar dijous a la nit amb una cassolada a la plaça Valldaura convocada per la PAH a les 21.00 hores.

Després de concentrar-se davant de l'habitatge en què resideix Lucélia, els manifestants s'han desplaçat aquest divendres fins a la seu de Junts a Manresa per continuar la concentració amb una pancarta en què es podia llegir "Especuladors i rendistes tremolau". Els protestants han llançat escombraries a la porta del local dels postconvergents.

El cas de Macarena a Barcelona, el primer desnonament frenat pel 'decret Maricarmen'

El primer cas, tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya, d'un desnonament frenat va ser el de Macarena, una veïna de Barcelona que viu en un edifici del carrer Otger del districte de Sant Andreu des del 2017 en haver arribat a un acord verbal amb el propietari. Segons el Sindicat de Llogateres, la dona pagava 850 euros mensuals al propietari, que el 2024 va voler apujar-li el lloguer. Ella a canvi li va reclamar que es formalitzés el contracte, però l'arrendador es va negar.

El Sindicat de Llogateres afirma que el propietari no només es va negar a fer un contracte formal, sinó que a més va proposar a Macarena pagar el mateix import que fins al moment havia pagat pel lloguer de tot l'habitatge per tan sols una habitació. La veïna es va oposar i des d'aleshores hauria estat assetjada per expulsar-la, arribant fins i tot a ser amenaçada amb canviar el pany de l'immoble.

El cas de Macarena va ser traslladat a l'Oficina de l'Habitatge de Sant Andreu, la qual hauria ofert al propietari una subvenció per reformar l'immoble davant del seu mal estat a canvi que l'habitatge passés a formar part de la borsa d'habitatge de lloguer de l'Ajuntament de Barcelona. El propietari també s'hi va negar.

Estava previst que el desnonament de Macarena s'executés dijous, però el Sindicat de Llogateres va presentar un incident de suspensió reclamant que s'apliqués el 'decret Maricarmen' i es detingués el desallotjament. El jutge va admetre el recurs i va paralitzar de forma provisional el llançament.