La lluita contra els pisos turístics il·legals de Barcelona dóna els seus fruits: recuperats més de 6.600 en menys d'una dècada

Al juny de 2024, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, anunciava l'extinció dels pisos turístics a la ciutat a partir de 2028, una mesura amb la qual es calcula que al voltant de 10.000 immobles podrien retornar al mercat habitacional en un moment en què l'accés a l'habitatge s'ha convertit en un dels principals reptes i preocupacions de la societat. La capital catalana es convertia en pionera en ser la primera localitat espanyola a presentar aquesta mesura. No obstant això, la ciutat comtal no només ha estat precursora en l'eliminació d'aquest tipus d'allotjaments, també ho va ser amb la posada en marxa el 2017 d'un pla per combatre els pisos que operen com a vacacionals de manera il·legal. El resultat: des d'aleshores l'Ajuntament ha recuperat 6.644 habitatges, la majoria dels quals, segons el Consistori, tenen actualment una funció residencial.

L'estratègia per reforçar el control a aquest tipus de pisos forma part del Pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) per a la seva regulació, presentat el 2017 per l'aleshores alcaldessa Ada Colau, i actualment el Govern municipal continua desplegant-lo amb una inversió de 2,5 milions d'euros a l'any. Fins al 2025, aquesta iniciativa ja ha aconseguit que s'hagin imposat 18.604 ordres de cessament d'activitat i 16.202 expedients sancionadors a pisos turístics que no comptaven amb llicència per funcionar com a tals.

Com s'explica des de l'Ajuntament de Barcelona a ElPlural.cat, és la Direcció de Serveis d'Inspecció (DSI), formada per equips de professionals del Consistori, la qual s'encarrega de controlar el correcte compliment de la normativa per part dels immobles turístics i ho fa a través de "un sistema informàtic que el que fa és assegurar-se que els pisos legals compleixen amb la normativa i sancionar els il·legals". En concret, aquesta eina digital analitza els milers d'anuncis d'allotjaments vacacionals que es poden trobar a Internet.

Aquest sistema informàtic no només comprova que als anuncis consti si l'habitatge compta amb llicència, també és capaç de revisar les dates en què es pot llogar i el tipus d'oferta. Observada una possible infracció per part de l'instrument digital, passa a ser el torn dels tècnics que treballen a la DSI, els quals realitzen la tasca d'entrar a cadascun dels anuncis en què s'ha detectat una infracció per, en cas que no s'indiqui la ubicació, intentar trobar qualsevol detall, des d'una fotografia fins a un comentari, que ofereixi alguna pista de la localització exacta del pis, necessària per poder obrir un expedient.

Barcelona va realitzar el 2025 un 430,80% més d'inspeccions a pisos turístics que Madrid

El control de les infraccions de pisos turístics és clarament més intens a Barcelona que en altres ciutats espanyoles com Madrid. Des de l'inici de l'actual mandat fins a finals de 2025, l'Ajuntament de Barcelona va realitzar un total de 18.856 inspeccions a possibles immobles vacacionals irregulars, de les quals 8.100 es van dur a terme el 2025, com va informar el tinent d'alcalde d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, el desembre passat.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Madrid va realitzar en els últims dos anys 2.093 inspeccions a habitatges turístics, 1.526 el 2025 i 567 el 2024, segons l'informe de gestió de l'Agència d'Activitats del propi Consistori de José Luis Martínez-Almeida. Per tant, a Barcelona l'any passat es van realitzar un 430.80% de controls més que a la capital estatal, malgrat que al març de 2025 el Ministeri de Drets Socials i Consum va informar que comptava amb 15.204 pisos turístics il·legals, més del total d'immobles turístics que hi ha a la ciutat comtal.

Pla de regularització fiscal en el sector turístic 2025-2028

L'Ajuntament de Barcelona no té pensat afluixar el control sobre els pisos turístics fins a la supressió dels immobles vacacionals el 2028. No només sobre les que no disposen de llicència, també respecte a la correcta tributació de les que operen de forma legal. En aquest sentit, el Consistori va informar el passat mes d'agost que l'Institut Municipal d'Hisenda preveia inspeccionar 436 empreses propietàries o explotadores de 2.281 habitatges d'ús turístic (HUT) i 280 apartaments turístics (AT) en el marc del Pla de regularització fiscal en el sector turístic 2025-2028. Així mateix, va anunciar que en aquell moment ja s'havien posat en marxa la inspecció de 99 entitats amb 1.300 HUT i 105 AT.

El Pla de regularització fiscal en el sector turístic es tracta d'una estratègia de l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s'encarrega de facilitar dades sobre habitatges d'ús turístic a l'Institut Municipal d'Hisenda, per detectar possibles impagaments de l'Impost d'Activitats Turístiques (IAE) per part de les empreses del sector. Aquesta estratègia constava de tres fases: la primera, l'encreuament de dades entre l'ATC i la DSI; la segona, la finalització dels 102 procediments que s'havien iniciat en aquell moment; i l'última, la inspecció de les entitats que es dediquen al lloguer d'HUT, però que en l'exercici de 2023 no constaven com a declarants de dita activitat econòmica.

La diferència entre un habitatge d'ús turístic i un apartament turístic és que el segon allotjament té una funció comercial, mentre que al primer se li donen també altres usos, com pot ser el residencial. Des del desplegament del pla de regularització fiscal en el sector fins a agost de 2025, l'Ajuntament de Barcelona va recaptar 287.000 euros per l'impagament de l'IAE per part de 20 empreses dedicades al lloguer d'aquests tipus d'immobles.