La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona compren un bloc de Sant Andreu per frenar-ne el desnonament

La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han aconseguit que se suspengui aquest dimecres al voltant de les 19.45 hores el desnonament d'un bloc en el qual viuen almenys una trentena de veïns, entre ells persones en situació de vulnerabilitat i menors d'edat, després d'assolir un principi d'acord amb la propietat de l'edifici per a la seva compra. L'adquisició de l'edifici situat al número 74 de carrer Llenguadoc del districte de Sant Andreu es finançarà mitjançant els recursos del Fons d'Emergència Habitacional anunciat pel president del Govern, Salvador Illa, en el Debat de Política General celebrat la setmana passada al Parlament.

L'acord ha estat anunciat aquest dimecres a la tarda per el tinent d'alcalde d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme, Jordi Valls, i la secretària d'Habitatge de la Generalitat, Lídia Guillén, en què Valls ha assenyalat que la compra també ha estat possible gràcies a la pressió social realitzada pels veïns i activistes concentrats al davant del bloc des del matí amb l'objectiu de frenar el desnonament. Així mateix, ha apuntat que es tracta d'una "operació complexa que encara està en curs".

Uns minuts després de l'anunci, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat de la paralització del desnonament "a petició de la part propietària després que s'hagi arribat a un acord amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona per a la compra de l'immoble". Prèviament, el Consistori havia demanat ja al TSJC la suspensió del llançament a causa de la vulnerabilitat dels seus residents.

En concret, el desnonament afectava, segons l'Ajuntament de Barcelona, a 18 habitatges de les 20 amb què compta el bloc, en les quals viuen 32 persones, 6 de les quals menors. No obstant això, la Confederació Sindical de l'Habitatge de Catalunya (COSHAC) ha assegurat que a l'edifici resideixen més de 50 veïns, dels quals 10 no han assolit la majoria d'edat.

Els procediments per al desallotjament van iniciar-se el 2019

Els procediments per expulsar els residents del bloc del carrer Llenguadoc es van posar en marxa el 2019, quan l'empresa aleshores propietària, Reale Seguros, no va voler renovar els contractes de lloguer. Així ho sosté el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, que en aquell moment va decidir ocupar diversos dels habitatges per destinar-los a persones en situació de vulnerabilitat. L'any 2021, es va executar un primer desnonament dels pisos, però van tornar a ser ocupats.

Les persones que viuen a l'edifici no disposen d'alternativa habitacional, com explica Maria Serra, portaveu de la COSHAC, que ha remarcat també que el desallotjament afecta tant a grans, com a nens, migrants, refugiats i persones en risc social. A més, ha afirmat que els veïns reclamen des de fa anys que es regularitzi la seva situació amb un lloguer al qual puguin fer front.

El nou desallotjament del bloc estava previst per a aquest dimecres a les 8.00 hores i, amb la finalitat de detenir-lo, diversos sindicats havien convocat una hora abans una concentració davant de l'edifici que ha comptat amb més de 300 persones entre activistes i veïns que es manifestaven perquè no es produís el llançament. Va ser poc abans de les 15.00 hores quan els primers efectius de la unitat antiavalots dels Mossos d'Esquadra es van presentar al carrer Llenguadoc, on els protestants impedien l'accés a l'immoble.

El Fons d'Emergència Habitacional: 25 milions ampliables per aturar desnonaments

El Fons d'Emergència Habitacional, aprovat aquest mateix dimarts pel Govern en la reunió del Consell Executiu, a través del qual es realitzarà la compra del bloc del número 74 del carrer Llenguadoc, compta amb 25 milions d'euros ampliables per part de la Generalitat, als quals també es poden sumar el finançament que vulguin aportar altres administracions, com els ajuntaments, així com empreses i societat civil. Aquests recursos estan destinats a l'adquisició d'habitatges amb inquilins vulnerables en risc de desnonament una vegada s'esgoten totes les vies alternatives: la mediació, el lloguer social i la taula d'emergència.

Després de conèixer-se l'acord del Govern i l'Ajuntament de Barcelona amb la propietat del bloc, el president de la Generalitat, Salvador Illa ha indicat en un missatge a la xarxa social X que "el Fons d'Emergència Habitacional ha estat clau per aturar un desnonament" i ha subratllat que "les polítiques d'habitatge funcionen malgrat els intents de les dretes de parar-les". "A Catalunya plantem cara a l'especulació", ha sostingut.

Per la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que "les mesures de protecció funcionen" i ha advocat per "continuar reforçant-les". Igualment, ha reivindicat que "l'habitatge és un dret i garantir-lo és una prioritat de país".