Comença la contesa pel cartell de Barcelona a Junts: quatre candidats i postures contraposades

La contesa per l'elecció de l'alcaldable de Junts a Barcelona es posa en marxa després que els aspirants que van presentar candidatura hagin obtingut els avals necessaris per poder participar en el procés de selecció del que serà cap de llista a la capital catalana. Els quatre candidats concorraran a unes primàries que se celebraran els propers dies 20 i 21 de juny, com ha confirmat aquest divendres la formació posconvergente. Amb les signatures recollides ja validades per part de la Comissió Municipal Territorial (CMT), aquest dissabte arrencarà la campanya electoral que finalitzarà el proper 19 de juny amb un debat electoral que es durà a terme a l'Auditori de l'ONCE de la ciutat comtal.

Els aspirants que es jugaran encapçalar la llista de Junts a la ciutat comtal són Jordi Martí, president del grup municipal a Barcelona; Pilar Calvo, diputada al Congrés; Glòria Freixa, secretària primera de la Mesa del Parlament de Catalunya; i, l'últim que va confirmar la seva candidatura, Jaume Alonso-Cuevillas, exdiputat posconvergente tant a la Cambra Catalana com a la Cambra Baixa. Tots ells han aconseguit obtenir el 20% d'avals dels militants de la capital catalana que establia la CMT constituïda el passat 1 de juny.

Per tant, els quatre segueixen dempeus en una contesa per la candidatura de Barcelona que fins al moment ja ha generat conflictes interns dins de Junts que han provocat alguna baixa pel camí degut. El detonant té nom i cognom i, de fet, és responsable que s'hagi iniciat un procés d'elecció per seleccionar alcaldables. Es tracta de Martí, el primer a anunciar que comptava amb els avals requerits, els quals va recollir en tan sols dos dies. L'actual president del grup municipal compta entre els seus avals amb el de l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, però no amb el dels grans noms de la direcció del partit liderat per Carles Puigdemont.

Jordi Martí, el candidat amb més experiència municipal i representant de l'ala de Convergència

Martí es va enfrontar a la cúpula de Junts en anunciar la seva intenció de ser candidat a l'alcaldia de Barcelona, malgrat que el cercle de Puigdemont pretenia presentar una llista única encapçalada pel portaveu del partit, Josep Rius. No obstant això, Rius va renunciar a ser alcaldable mitjançant una carta per tal d'evitar una "confrontació i divisió interna" amb el seu company de partit, per la qual cosa la decisió de Martí va acabar truncant el pla de la cúpula.

Pel que fa al seu currículum dins de la política local, Martí no només és l'actual president de Junts a Barcelona, sinó que ha estat regidor a la capital catalana des de l'any 2011, quan es va convertir en regidor com a part de la llista de Convergència i Unió (CiU) encapçalada per Trias, que en aquell moment va aconseguir ser alcalde. Els seus 15 anys de trajectòria dins del Consistori li donen un bagatge que aparentment el situa com a favorit en cas d'unes primàries, com s'ha demostrat en la recollida d'avals. A part de per la seva experiència a la ciutat comtal, Martí també destaca per formar part de l'ala més propera a l'antiga Convergència dins dels postconvergents.

L'essència més semblant a Convergència que representaria Martí, qui va militar en dit partit des dels 18 anys, va arribar a ser membre del seu Consell Nacional i va ser diputat al Congrés sota les seves sigles, fa que les primàries també prenguin un to de plebiscit dins de la militància de Barcelona sobre quin model prefereixen adoptar: un que torni a les arrels de la formació fundada per Jordi Pujol de la qual neix el partit o un que segueixi l'actual línia de Junts, marcada per Puigdemont com a president i fundador. Si es té en compte la contesa per la candidatura barcelonina com una disputa entre ambdues posicions, el seu resultat és especialment rellevant degut al moviment intern que hi hauria dins de Junts que reclama adoptar uns postulats més propers al que va ser Convergència.

Pilar Calvo, l'opció de la direcció

La segona candidata a fer saber que havia recollit les signatures requerides per concórrer a unes primàries va ser Pilar Calvo, la qual va ser periodista esportiva i des del 2021 diputada al Congrés per Junts, qui representaria el costat oposat de Martí. Entre els seus suports es compten alguns dels pesos més forts de la cúpula postconvergent. Alguns d'ells són la seva companya de banc i portaveu de Junts a la Cambra Baixa, Míriam Nogueras, i el secretari general de la formació, Jordi Turull.

La candidatura de Calvo és, per tant, la aparentment més pròxima a Puigdemont. Aquest fet, sumat al fet que Calvo no va formar part de Convergència, atès que no es va introduir en el món de la política fins al 2017, quan va ocupar el lloc 64 de la llista de la coalició electoral Junts per Catalunya (JuntsxCat) per la província de Barcelona, podria desembocar en que les primàries acabin disputant-se entre Calvo i Martí, la primera representant la deriva actual del partit i el segon el model convergent. Una altra diferència clau entre tots dos aspirants és que Calvo compta amb poca experiència dins de la política municipal, ja que es va presentar a la llista per a les municipals del 2019 en vuitena posició, però no va poder entrar a l'Ajuntament pel mal resultat de la formació en aquestes eleccions.

Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas, les altres dues opcions

La candidata que sí que compta amb recorregut municipal a Barcelona és Glòria Freixa. La jurista és, a més de secretària primera de la Mesa del Parlament, coordinadora del grup de Junts al districte barceloní de Sarrià-Sant Gervasi. Freixa també coincideix amb Martí en la defensa d'una postura propera a Convergència, encara que no en la seva distància de la cúpula, ja que és membre de la direcció des del 2021. Entre els companys que li han mostrat suport públic es troba el portaveu del partit a la Cambra catalana, Salvador Vergés, amb qui comparteix escó com a diputada.

Per altra banda, es troba Jaume Alonso-Cuevillas, qui és conegut per haver estat l'advocat de Puigdemont el 2017, coincidint amb l'esclat del procés, a part de diputat al Congrés entre el 2019 i el 2020 i al Parlament entre el 2021 i el 2024. Ha estat el darrer a fer oficial que aspiraria a ser el batlle de Junts a Barcelona, com podria haver succeït a les eleccions del 2019 si hagués acceptat l'oferta que aleshores la direcció li hauria ofert per ser cap de llista. Malgrat tot això, Cuevillas es podria considerar el més outsider dels quatre candidats. Així mateix, la seva proximitat a l'expresidenta de la formació, Laura Borràs, el situa lluny de Turull.

Possibilitat de pactes

La participació dels quatre aspirants no té per què significar que finalment es decidisca l'alcaldable entre quatre candidatures, ja que hi ha la possibilitat que d'ací a la seua celebració de les primàries dins d'una setmana sorgisca algun pacte que comporte que algun d'ells passe a formar part de la candidatura d'un altre i abandone la seua pròpia. En aquest sentit, segons expliquen fonts del partit, ja hi hauria hagut pressions perquè Freixa desista i s'unisca a Calvo, encara que de moment sense èxit.

L'elecció mitjançant primàries ha sigut l'opció per la qual Junts s'ha decantat finalment per seleccionar el seu alcaldable a Barcelona, com estava previst que succeïra, però no era l'única possible. Les altres vies per les quals podria haver optat la CMT consistien en una designació directa d'un dels quatre candidats per part de la direcció i una ratificació en assemblea.