Collboni acorda amb CC.OO. i UGT promoure 1.500 nous pisos públics en dret de superfície durant els pròxims 10 anys

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dilluns un acord amb Comissions Obreres (CC.OO.) i UGT per signar un conveni destinat a la promoció de 1.500 pisos públics adjudicats mitjançant cessió en dret de superfície que es repartiran per sorteig entre ciutadans inscrits al Registre de Sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial de la capital catalana al llarg dels propers deu anys. Aquest 2026 es donarà el primer pas per a la construcció dels 179 primers immobles amb la sortida a concurs de tres solars. "Volem que els sindicats de classe també formin part de la solució del repte de l'habitatge", ha declarat Collboni.

Els ciutadans que vulguin optar a un dels habitatges, a banda d'estar inscrits al registre d'habitatge protegit de Barcelona, hauran de tenir capacitat econòmica per a una hipoteca assequible que no serà superior al 35% dels ingressos de la unitat de convivència del pis i que podran sufragar durant els primers 30 anys en pagaments mensuals equivalents als d'un lloguer assequible. Qui accedeixi a elles ho farà amb un contracte de cessió que tindrà una durada de 75 anys, el termini màxim que poden concedir les administracions públiques en els casos de cessió en dret de superfície.

"El dret de superfície és un híbrid entre lloguer i propietat sense que mai es perdi la titularitat pública", ha remarcat Collboni durant la seva intervenció en l'acte per presentar l'acord, en el qual ha assenyalat que aquesta modalitat permetrà que les persones que accedeixin als pisos puguin establir-se i arrelar al barri i zona en què viuran. "Implica que puguis desenvolupar tot el teu projecte d'habitatge i fins i tot el dels teus descendents perquè també ens interessa fixar i arrelar població", ha indicat.

En aquest sentit, l'alcalde de Barcelona ha explicat que el nou acord té un interès especial en què els seus beneficiaris puguin arrelar en nous barris com la Marina del Prat Vermell, la Sagrera o Poblenou. "Que hi hagi famílies, escoles, mercats i construir comunitat", ha apuntat, destacant que "per això és molt útil el dret de superfície com a mecanisme per fer-ho".

Els tres solars que se cediran aquest 2026

Dos dels tres solars que l'Ajuntament de Barcelona cedirà aquest any es troben al districte de Sant Andreu: un en què es construiran 47 habitatges al Passeig de l'Havana, situat al barri del Bon Pastor, i un altre en què s'edificaran 35 pisos, ubicat al carrer Palamós, al barri de Trinitat Nova. El tercer està localitzat al barri de la Clota del districte de Horta-Guinardó, més concretament al Passatge del Marquès de Castellbell, on s'aixecaran 97 immobles.

Així mateix, està previst que en un futur, a mesura que es disposi de sòl públic en els nous sectors de la Sagrera (com el Sector Prim) i les noves àrees en desenvolupament de la Marina, un percentatge important dels habitatges es construeixi en aquests barris situats als districtes de Sant Andreu i Sants-Montjuïc, respectivament. L'acord entre l'Ajuntament i els sindicats fixa un termini de deu anys perquè s'hagin construït els 1.500 pisos, però el batlle afirma que, si poden, aniran més ràpids.

Els sindicats s'encarregaran d'adjudicar els pisos als promotors conjuntament amb l'Ajuntament

Amb aquest nou acord, tant l'Ajuntament de Barcelona com CC.OO. i UGT donen compliment a l'acord de la Taula de Diàleg Social convocada l'any 2025 amb l'objectiu d'implicar les organitzacions sindicals en la creació de noves fórmules per facilitar l'accés a l'habitatge de la classe treballadora. "Consoliden les aliances que entenem que s'han de fer amb els sindicats i amb tots els promotors d'habitatge per construir més habitatge", ha subratllat Collboni.

Els sindicats s'encarregaran de manera conjunta amb l'Ajuntament d'adjudicar la construcció dels pisos als promotors socials, amb un mecanisme similar al del conveni ESAL -acord signat entre el Consistori i entitats del tercer sector per impulsar la creació d'habitatge protegit i assequible mitjançant l'edificació i la rehabilitació de 1.000 habitatges- a través d'una nova mesa. Per altra banda, CC.OO. i UGT es han compromès també a difondre la inscripció al registre de sol·licitants amb la finalitat que més gent opti als immobles.

Collboni: "Estem en un moment de creixement sostingut de la promoció d'habitatge"

Durant la seva intervenció, Collboni ha reivindicat l'habitatge i la capacitat de produir-lo i escalar el que compta amb protecció oficial com a temes prioritaris per al seu govern municipal. Igualment, ha recordat que a l'inici del seu mandat va assenyalar que un dels seus objectius per "garantir el dret a quedar-se a la ciutat" era recuperar el ritme de construcció de 1.000 pisos a l'any i ha apuntat que probablement el 2027 se superi aquesta xifra. "Estem en un moment de creixement sostingut de la promoció d'habitatge", ha assegurat.

De la mateixa manera, l'alcalde de Barcelona ha recalcat que l'acord s'emmarca dins del Pla Viure, una estratègia municipal en matèria habitacional que preveu activar el màxim nombre d'operadors per a la construcció d'habitatge a la capital catalana. L'Ajuntament ja ha tancat aliances amb organismes i institucions com l'Institut Català del Sòl (Incasòl) o el Consorci de la Zona Franca. "Estem desenvolupant i donant resultats d'aquest pla", ha sostingut.

Els secretaris generals de CC.OO. i UGT a Catalunya posen en valor l'acord

A l'acte també han participat els principals representants de Comissions Obreres i UGT al territori català. La secretària de CC.OO. a Catalunya, Belén López, ha defensat la construcció d'habitatge públic com una de les mesures més importants i necessàries en matèria habitacional, remarcant que fins ara no s'havien fet "polítiques en aquest sentit". Així mateix, ha destacat que són un sindicat i no una promotora immobiliària i que, per això, una de les seves funcions serà comprovar que la promoció dels nous pisos es compleix sota l'acordat i respectant els drets laborals dels treballadors. "El que fem és donar un primer pas", ha manifestat.

Per la seva banda, el secretari general d'UGT a Catalunya, Camil Ros, ha assegurat que l'acord presentat aquest dilluns "el que fa és donar una estabilitat a la política d'habitatge d'aquest ajuntament, que en anys anteriors no s'havia produït". En aquesta línia, ha afirmat que, "si es volen canviar les coses", les grans mesures han de ser "polítiques de dècada".