Cent mil poemes cauran del cel de Barcelona per celebrar la llibertat

Espanya celebra des de l'any passat i al llarg d'aquest 2026 el 50 aniversari de l'inici de la transició cap a la democràcia arran de la mort del dictador Francisco Franco i ho fa amb iniciatives per recordar la importància de la llibertat com la que es durà a terme el proper 20 de juny a Barcelona a les 20.30 hores. En el marc de la commemoració del fi del règim franquista, un helicòpter sobrevolarà la Catedral de Barcelona i els seus voltants per llançar ni més ni menys que cent mil poemes sobre la llibertat. D'aquesta manera, al barri Gòtic es viurà una escena que a molts podrà recordar a la pluja de diners sobre la plaça de Callao de Madrid de la sèrie La Casa de Papel, encara que en aquest cas amb versos en comptes de bitllets, però que en realitat pretén resignificar un lloc que durant la Guerra Civil va patir especialment els bombardeigs dels aliats del bàndol revoltat.

Durant la Guerra Civil, la ciutat comtal va servir com a camp de proves per a l'aviació legionària italiana del dictador Benito Mussolini, provinent de les seves bases a Mallorca, amb el barri Gòtic com un dels punts més afectats. Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, els feixistes van llançar més d'un milió de quilos de bombes en 1.903 impactes a Barcelona, deixant més de 2.700 persones mortes i 7.000 ferides. A causa d'aquests atacs, els carrers de la Corríbia i del Bou de la plaça Nova, al costat de la Catedral, van quedar destrossats.

La pitjor jornada per a la plaça que reuneix més de 2.000 anys d'història i els seus voltants va ser la del 30 de gener de 1938, dia en què els bombardeigs de l'aviació italiana van causar 42 morts a la veïna plaça de Sant Felip Neri, entre elles les de vint nens que havien intentat refugiar-se al soterrani de la seva església. Menys de dos mesos més tard, entre el 16 i el 18 de març del mateix any, els atacs dels aliats de Franco van provocar la mort d'entre 875 i 924 persones, 118 d'elles nens, i van deixar més de 1.500 ferits. Aquest va ser el segon bombardeig que va matar més persones a la guerra civil espanyola, tan sols superat pel de Guernica.

Per aquesta raó, té un especial significat l'elecció del lloc per dur a terme l'acció Bombardeig de Poemes el proper 20 de juny. Una intervenció pública que durà a terme la iniciativa España en Libertad del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica juntament al col·lectiu Casagrande, el qual concebé aquest projecte el 2001 com una forma de transformar llocs que en un passat foren marcats per la violència en espais culturals, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.

Una acció artística per invertir el significat dels bombardeigs a través d'una experiència compartida

El Bombardeig de Poemes viatja en cadascuna de les seves edicions a una nova destinació. La de Barcelona serà la desena que se celebra i comptarà amb poemes escrits per cent poetes diferents, cincuanta d'ells catalans i cinquanta xilens, en els quals es fa referència a la llibertat. Un concepte que cadascun dels textos pot abordar des de diferents perspectives, com la de la memòria, la de la resistència, la de l'exili o la del silenci.

"La nostra acció inverteix el significat del bombardeig, reemplaçant les bombes per poemes. Aquest desplaçament no busca esborrar el trauma històric, sinó fer visible la memòria inscrita en l'espai urbà i reactivar la relació emocional de les comunitats amb el seu passat", explica Julio Carrasco, un dels artistes que formen part de Casagrande. En aquest sentit, des del col·lectiu s'assenyala que en el Bombardeig de Poemes la memòria històrica no apareix com un monument o una commemoració estatal, sinó "com una experiència compartida" perquè els presents mirin al cel que dècades enrere altres observaren amb por amb "expectativa, joc i acció poètica".

En la mateixa línia es pronuncia la Comissionada per a la Celebració dels 50 anys d'Espanya en llibertat, Carmina Gustrán, que remarca que l'acció aconseguirà generar expectativa en els ciutadans que la presenciïn. "Milers de persones a la plaça mirant al cel, esperant que arribi alguna cosa. Aquesta dimensió popular i col·lectiva és un dels trets que distingeixen el projecte d'altres formes de commemoració", apunta.

Gustrán també posa l'accent en la voluntat que hi ha darrere de la iniciativa de "retornar a les ciutats i als seus habitants la memòria que els pertany i celebrar la llibertat aconseguida en aquests anys en contraposició a aquest passat incòmode de violència i agressió feixista". Així mateix, posa en valor que es faci "a través de la cultura i la poesia, d'una forma que arribi a tothom".

Els poemes que plouran des del cel de Barcelona estaran impresos en català i en castellà i han estat seleccionats sobre la base de criteris d'igualtat de gènere. D'altra banda, la majoria dels autors que formaran part de la desena edició tenen menys de 50 anys d'edat, apropant així les generacions que no van viure la dictadura franquista a la defensa de la memòria democràtica en un moment en què, com mostren les enquestes, hi ha hagut un increment de les idees reaccionàries en els joves. Després de la celebració de l'acte, es reuniran els textos i imatges de l'esdeveniment en una publicació amb l'objectiu de perllongar el projecte més enllà de la durada de l'acció.

Un projecte internacional que va néixer a Santiago de Xile

El Bombardeig de Poemes s'ha convertit des del seu naixement el 2001 en un projecte d'envergadura internacional, havent-se celebrat en diferents ciutats del món com Berlín, Londres, Dubrovnik o, en el cas d'Espanya, a Guernica i Madrid. A més, ha estat cobert per mitjans com la BBC. Com no podia ser d'una altra manera, la seva primera edició va tenir lloc a Santiago de Xile, amb un origen estretament vinculat al bombardeig que va tenir lloc al Palau de La Moneda de la capital xilena durant el cop d'estat d'Augusto Pinochet de l'11 de setembre de 1973.

Tant Santiago de Xile com Barcelona són dues ciutats que han conegut la por i el patiment causat per atacs llançats des dels seus respectius cels. Per aquesta raó, des del col·lectiu Casagrande s'entén el Bombardeig de Poemes que tindrà lloc d'aquí a dues setmanes "com un diàleg entre memòries històriques marcades per experiències de violència política i dictadura". Des de la iniciativa España en Libertad s'indica que "són els dos extrems d'una mateixa història: l'ús del bombardeig aeri com a instrument de terror polític contra poblacions civils i governs democràtics".

Aparte del Bombardeig de Poemes, el col·lectiu Casagrande també ha elaborat altres projectes artístics des de la seva creació l'any 1996 en què barreja poesia, art i performance. Tanmateix, el llançament de versos des del cel és sens dubte el més reconegut, entre altres raons, perquè aconsegueix apropar la cultura i la memòria històrica i democràtica als ciutadans, arribant a molta població que d'altra manera potser seria més complicat d'assolir.