Ir al contenido principal
Barcelona

Barcelona suspèn de feina i sou un agent de la Guàrdia Urbana per negar-se a atendre una ciutadana en català

La entitat Plataforma per la Llengua reclama també que s'anul·li la multa que el guàrdia urbà va imposar a la dona

Imatge d'arxiu d'un agent de la Guardia Urbana de Barcelona. David Zorrakino / EP

Imatge d'arxiu d'un agent de la Guardia Urbana de Barcelona. David Zorrakino / EP

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

L'Ajuntament de Barcelona ha suspès de feina i sou durant 24 dies un agent de la Guàrdia Urbana per negar-se a atendre una ciutadana en català en una intervenció i titllar-la de "feixista" per reclamar que li parlés en l'idioma cooficial de Catalunya. La sanció l'ha donat a conèixer aquest dijous l'entitat Plataforma per la Llengua, que va interposar una denúncia formal per discriminació lingüística davant del Consistori perquè s'investiguessin els fets ocorreguts el 13 de juliol de 2025 a la Rambla Prim quan la dona caminava al costat de dos amics i el treballador públic li va demanar la documentació a causa que suposadament volia accedir a una zona tallada pel cos de policia local.

En la denúncia que va presentar davant del Consistori de la ciutat comtal, Plataforma per la Llengua va acusar l'agent d'haver "ignorat el dret de la ciutadana a relacionar-se amb l'administració en català, reconegut a l'article 33 de l'Estatut", així com d'haver "incomplit el Reglament de l'ús de la llengua catalana (RULC) de l'Ajuntament de Barcelona". A més, l'organització considerava que "els fets podien constituir una falta molt greu per discriminació per raó de llengua" i una altra "per incompliment dels deures inherents a la funció policial".

Des de l'entitat s'ha fet públic un vídeo que va gravar la dona multada durant l'incident, el qual va ser crucial perquè l'Ajuntament obrís un expedient disciplinari, en què s'escolta l'agent de la Guàrdia Urbana dir-li que "és molt de feixistes obligar la gent a parlar en el que no vol" i afirmar que en el seu "ús de la llibertat lingüística" utilitza l'idioma que li ve de gust. Per la seva banda, la ciutadana insisteix que li està demanant que parli en català i es queixa que no ho faci, malgrat ser un empleat públic que cobra dels impostos que ella paga. "Estic intentant parlar en català amb la policia a la qual li pago el sou i no podeu", retreu.

La disputa per la qual s'ha imposat una suspensió al guàrdia urbà va derivar en una multa per a la ciutadana per presumptament "increpar i menysprear els agents" en reclamar que se l'atengués en català, que Plataforma per la Llengua demana que s'anul·li. L'organització, que ha assumit la defensa jurídica de la dona pel que fa a la sanció administrativa que se li va imposar, assegura que "la denúncia policial exposa uns fets que no són certs" i que "la ciutadana tan sols pretenia defensar els seus drets lingüístics".

Una petició que Plataforma per la Llengua ha dut als tribunals per la via contenciosa administrativa després que el Consistori desestimés les al·legacions que va presentar. En un comunicat, l'entitat ha assenyalat que confia que "el reconeixement administratiu dels fets i la sanció imposada a l'agent contribueixin a reforçar la defensa judicial de la ciutadana i afavoreixin la retirada de la multa derivada d'una actuació que el mateix Ajuntament de Barcelona ha acabat sancionant".

Respecte a la sanció a l'agent de la Guàrdia Urbana, Plataforma per la Llengua ha valorat positivament la resolució mitjançant la qual s'ha imposat. En aquest sentit, ha remarcat que el més important sobre la penalització és que es tracta de "el reconeixement institucional d'una vulneració dels drets lingüístics".

"Aquesta resolució demostra que les discriminacions lingüístiques per part dels cossos policials no són una percepció subjectiva ni una qüestió menor", ha apuntat el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, que ha subratllat que aquest cas "posa de manifest que denunciar serveix i que documentar aquestes vulneracions és clau per combatre-les". "Quan una ciutadana reclama exercir el seu dret a ser atesa en català per un servidor públic, l'Administració té l'obligació de garantir-lo", ha sostingut.

Segons Plataforma per la Llengua, la penalització a l'agent hauria de servir per consolidar com a "criteri clar" que "qualsevol actuació policial que vulneri els drets lingüístics dels ciutadans ha de ser investigada i, quan correspongui, sancionada". Així mateix, l'organització en defensa de la llengua catalana ha reivindicat que "el resultat d'aquest cas ha de servir d'exemple per a tots els cossos policials".

Suma't a El Plural

Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci