catalunya
La líder de Ciudadanos en Cataluña, Inés Arrimadas, durante su intervención en el programa La Sexta Noche.
Inés Arrimadas a La Sexta Noche.
|
Fuente
:
ARXIU

Arrimadas prefereix el debat amb tele a les reunions de líders

La convocatòria d'una taula de diàleg a Catalunya xoca amb la resistència de la dirigent de Ciutadans, que prefereix celebrar un ple monogràfic

2
Vie, 26 Oct 2018

La reflexió interior a Catalunya per part dels líders catalans sobre el que va passar, el que passa i el que pot passar al país s'està demostrant tan o més difícil que les converses entre la Generalitat i el Govern central. El Parlament va encarregar al president Torra allà pel mes de juliol l'establiment d'un espai per al diàleg i, finalment, aquesta primera reunió dels presidents dels grups parlamentaris s'ha convocat per al 16 de novembre. Inés Arrimadas, cap de l'oposició, ja ha advertit que prefereix la celebració d'un ple monogràfic a una trobada a porta tancada.
El Procés s'ha convertit en una font inesgotable de rèdits electorals per als que el sustenten sense desànim i per als que diuen combatre’l , utilitzant-lo, simplement, com espantall polític. Ciutadans, PP i la CUP no van donar suport la convocatòria d'aquesta taula de diàleg, impulsada pel PSC amb els vots dels Comuns, ERC i JxCat. La dreta constitucionalista perquè manté la tesi de l'error absolut a tot acostament als suposats colpistes i els anti sistema per intuir que en aquest espai transversal no és el lloc per a implementar la república ni defensar l'autodeterminació.
La proposta de la taula de diàleg (interior) va ser assumida amb escàs entusiasme per ERC i JxCat, per considerar-ho els seus portaveus com un intent de "embolicar-nos o fer-nos perdre el temps" de la prioritat del moviment que, d'altra banda, a hores d'ara és de difícil concreció, excepte pel que fa a l'exigència de llibertat per als seus processats empresonats. Al final, van donar els seus vots a la iniciativa socialista després d'incorporar la idea que un major consens al Parlament serviria per enfortir la posició de la Generalitat a la taula de diàleg amb Madrid.
Arrimadas contraposa la transparència del debat parlamentari al secretisme de la reunió a porta tancada dels líders de la cambra catalana, rebutjant la llarga (i eficaç) tradició política de les trobades entre governs i oposicions a tot el món i denunciant un intent de "buidar de contingut al Parlament "quan va ser justament el ple de la cambra el que va instar la convocatòria de la taula de diàleg. Atesa l'experiència dels múltiples i estèrils debats mantinguts en els últims temps en la cambra catalana, l'aposta de la líder de Ciutadans es podria entendre com la preferència per més televisió per mantenir viva la confrontació i menys predisposició a treballar conjuntament, a porta tancada, per desescalar el conflicte .
Atenent a les reticències de l'independentisme i amb la perspectiva de l'absència de la líder de l'oposició, molt més disposada a pujar a la tribuna que a acudir al despatx del president de la Generalitat (va declinar l'última invitació pel llaç groc instal·lat a la façana del Palau), no és aventurat pronosticar que la reunió del 16 de novembre pugui ser la primera i l'última de la sèrie.
La polarització política i les seves conseqüències internes a Catalunya romanen a l'ombra del conflicte general amb l'estat; sovint, es tendeix a minimitzar la seva transcendència com si l'existència de dos blocs electorals i socials clarament enfrontats es pogués difuminar amb una sentència o com si l'acceptació d'aquesta realitat fos una concessió intolerable a l'estat. De fet, tan sols PSC i els Comuns expressen certa confiança en la viabilitat d'aquestes reunions (denominar-les cimeres polítiques podria ser grandiloqüent, de moment) l'objectiu de les quals és el d'explorar un possible acord de mínims per restablir la confiança trencada entre els blocs, intentar ressuscitar un Parlament somort o elaborar un pla per reactivar un govern instal·lat al desinterès pel dia a dia. Per a més endavant i en funció dels primers passos, quedaria la negociació de posicions de futur col·lectiu amb el govern central.
 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia