catalunya
L'escriptor Santiago Posteguillo, guanyador del Premi Planeta amb la novel·la 'Yo, Julia', acompanyat de la finalista Ayanta Barilli, després de rebre el guardó el 15 d'octubre de 2018
L'escriptor Santiago Posteguillo, guanyador del Premi Planeta amb la novel·la 'Yo, Julia', acompanyat de la finalista Ayanta Barilli, després de rebre el guardó el 15 d'octubre de 2018
|
Fuente
:
ARXIU

La cultura dóna pas a la cultureta

8
Mié, 17 Oct 2018

Catalunya té un govern ben curiós. Que es queixa amargament quan no el conviden a un acte, com la recent reunió de la Unió per la Mediterrània, mentre brilla per la seva absència als llocs on seria d’esperar la seva assistència, com el funeral de la Montserrat Caballé o, més recentment el lliurament del Premi Planeta. Coses que només poden entrar en la lògica d’un govern que ha renunciat a representar tota Catalunya o, encara pitjor, que no considera catalans aquells que no combreguen amb la seva visió estreta del món.
L’absència de Torra dels funerals de la Montserrat Caballé significa negar la catalanitat d’una de les persones que més han donat a conèixer Catalunya arreu del món. Negar-se a assistir al lliurament del premi Planeta suposa ignorar la potència econòmica d’una empresa editorial que és la setena més gran del món, de la que depenen directament 2.500 famílies del nostre país i que segueix sent, malgrat tot, el pal de paller de la industria del llibre en  català, doncs formen part del seu grup editorials com Proa, Edicions 62, Empúries, Pòrtic o Columna.
Editorials històriques sense les quals no es pot comprendre la literatura contemporània en català i a les que de forma indirecta també ha boicotejat la Generalitat amb la seva absència en aquest acte. Un altre tret al peu de la cultura catalana per part de qui hauria de vetllar per ella. Una mostra més de que separar el que els independentistes entenen com a espanyol del purament català, és molt més complicat del que sembla. 
Hi ha dubtes sobre si l’insult que el govern català ha proferit en contra de Planeta es deu al seu paper capdavanter en el món editorial a Espanya i Amèrica Llatina, o si és una simple revenja  infantil, un càstig al grup editorial per emular Puigdemont i marxar de Catalunya quan la declaració d’independència va fer perillar el seu compte de resultats. Sigui com sigui,  aquesta actitud de Torra resulta més pròpia del president d’un CDR que del la Generalitat, allunya una mica més el possible retorn de la seu social –i fiscal- de l’empresa a Barcelona i posa més a prop el trasllat de la seva activitat productiva fora del país. Com a servei a la pàtria no té preu.
Mentrestant, la patuleia acostumada de holigans hiperventilats aplaudeixen amb ganes aquest menysteniment a través de les xarxes i deixa anar el seu reguitzell d’insults habituals al que no és del seu grat. Fins i tot hi ha qui crida a fer un boicot al grup editorial per atrevir-se a lliurar el seu premi a Barcelona i, de retruc, al pobre Santiago Posteguillo per haver tingut la gosadia de guanyar-lo. La cultura deixa pas a la cultureta. Tot en ordre a la nova Catalunya.
 

Santiago Moreno és periodista

 


Multimedia