catalunya
Mossos protegint el Parlament
|
Fuente
:
ARXIU

Federalisme o barbàrie

Mié, 10 Oct 2018

Les quotes de patetisme a les que ha arribat la situació política catalana, amb un govern que va de ridícul en ridícul i una majoria parlamentària tan ocupada en coses importants, com ara treure’s els ulls, que no té temps en pensar, per exemple, en recuperar la dignitat de la salut pública o fer alguna cosa amb futeses com l’accés a l’habitatge, posen de manifest dues coses. La primera és que no hi ha manera de governar un país en contra de la meitat de la seva població. La segona que Catalunya és tan diversa que ni tan sols els independentistes són una massa monolítica.
No voler obrir els ulls a aquesta realitat és el que ens va portar a situacions altament perilloses, com l’intent d’assaltar el Parlament l’1 d’octubre. Els independentistes –i el mateix podem dir d’altres amants de les banderes, com populars i Ciutadans- no han entès que en un món de pàtries difuses, mirar només el propi melic és un suïcidi. Ho deia fa pocs dies en Nicolás Sartorius, “al món actual, defensar la separació és el més reaccionari que es pot fer, per molt que s’emboliqui amb una paraula tan respectable com República”.
En un món cada cop més plural resulta imprescindible escoltar les raons dels altres. L’única alternativa és l’enfrontament i la barbàrie. Cal recuperar la intel·ligència suficient com per pensar que potser els que no pensen con nosaltres tenen una mica de raó. Que estem obligats a construir acords que facin possible la convivència. Arribar a compromisos que només poden ser possibles si existeix una mínima confiança.
És el que s’ha trencat al nostre país. La capacitat de mirar-nos als ulls i dir-nos el que pensem amb sinceritat i sense ofenses. És la base sobre la que se sustenta la democràcia, en el reconeixement de l’altre i d’unes regles de joc que delimiten els nostres drets i –sovint ho oblidem- els nostres deures. També d’una lleialtat institucional que ha Catalunya s’ha vulnerat de forma sistemàtica.
El gran secret dels catalans, el que ens va conduir als nostres grans èxits col·lectius, va ser crear un model de societat cohesionada, capaç de conviure amb la seva diversitat. L’hem perduda. Ara ens urgeix recuperar-la si no volem seguir relliscant per la pendent de degradació política, econòmica, social i, també moral, per la que estem caient. Hem de retrobar-nos amb una democràcia cada cop més invocada i menys practicada.
L’únic camí possible passa per recuperar la pluralitat del país, per reconèixer que som diversos i que Catalunya només sortirà endavant si empenyem tots. Això és federalisme. En això  consisteix la democràcia, per molt que alguns dels que més s’omplen la boca amb aquesta paraula només tinguin al cap llistes úniques amb les que imposar un pensament únic.
 

Santiago Moreno és periodista

 


Multimedia