catalunya
Una pancarta que porta escrit 'Free' amb la cara d'Oriol Junqueras alçada al mig de la manifestació de la diada convocada per l'ANC.
Pancarta d'Oriol Junqueras
|
Fuente
:
ARXIU

ERC es rebel·la contra la tossuderia legitimista

Puigdemont aconsegueix el que ni Llarena pretenia: fer perdre la majoria parlamentària a l'independentisme

2
Mié, 10 Oct 2018

La tossuderia de Carles Puigdemont ha fet perdre la majoria parlamentària al bloc independentista, en negar-se a acceptar la interlocutòria del jutge Llarena i resistir-se a la interpretació de la mateixa que van fer els serveis jurídics del Parlament. Per segona vegada en aquesta legislatura, el president de la cambra catalana, Roger Torrent, i ERC, s'han rebel·lat davant les exigències del legitimisme que els empenyien descaradament a la desobediència. El govern de coalició presidit per Quim Torra segueix teòricament en peu, pendent dels pressupostos.
ERC havia demanat a JxCat "rigor i honestedat" per abordar la substitució dels diputats processats i no complicar la situació d'excepcionalitat de la política catalana, ho va fer des de la tribuna del Parlament i des de la presó de Lledoners mitjançant una nota d'Oriol Junqueras. La Mesa del Parlament, amb el suport del PSC, va acabar per rebutjar la simple delegació de vot pretesa per JxCat, però, Puigdemont, sense fer cas als seus socis de govern, va imposar la seva tesi contrària a la fórmula acceptada per ERC per substituir a Junqueras i Raül Romeva. L'expresident va preferir instal·lar-se a la retòrica i que el seu grup perdés quatre vots a atendre les peticions republicanes, aconseguint el que ni tan sols el jutge Llarena pretenia: la pèrdua de la majoria parlamentària.
La monarquia es va salvar de ser reprovada gràcies a la maniobra d'Puigdemont i també perquè en aquesta resolució els Comuns van preferir abstenir-se, mentre que van votar a favor del referèndum pactat, vinculant i amb mediació internacional, una fórmula que nega reiteradament el govern Sánchez, sostingut per Podemos. L'última sessió del ple de política general, ajornat inútilment pels independentistes per arribar a un pacte sobre la substitució dels diputats processats, va estar condicionat pel nou equilibri de forces provocat per JxCat, que deixa els grups que donen suport al govern en 61 diputats, lluny de la majoria absoluta.
Un cop salvat com han pogut aquest ple, ERC i JxCat es preparen per dilucidar quina de les dues forces perjudica en major mesura al projecte sobiranista amb les seves estratègies irreconciliables i les seves pèssimes relacions personals. Tenen sobre la taula un ultimàtum de l'ANC perquè s'aclareixin sobre la república catalana abans de Nadal o dimiteixin; el president de la Generalitat té presentat el seu propi ultimàtum al PSOE perquè accepti el referèndum d'autodeterminació o s'atengui a la inestabilitat al Congrés, tot i que potser l'amenaça tingui efecte bumerang atesa la seva discutible influència en els grups parlamentaris de PDeCAT i ERC a Madrid; a més, Quim Torra haurà de carregar a partir d'ara amb la condició d'autor d'un delicte d'odi prescrit, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver comparat amb bèsties "a les persones de Catalunya que no combreguen amb les seves idees", en un article escrit en 2012 titulat La llengua i les bèsties.
ERC va llançar un SOS perfectament audible als Comuns i el PSC per salvar els pressupostos autonòmics, una hipòtesi rebutjada per Torra en el cas dels socialistes. L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, va proposar aquest cap de setmana, un pacte a tres bandes entre aquests partits per aprovar conjuntament els pressupostos de Sánchez, els de la Generalitat i els de l'Ajuntament de Barcelona, encara que aquí els que es resisteixen són els socialistes molt dolguts amb Colau per la ruptura del pacte municipal. El PSOE i Podemos necessitaran els vots dels diputats sobiranistes per tirar endavant els comptes de l'Estat si aconsegueixen primer superar les seves diferències i caldrà comprovar fins a quin punt Moncloa està disposada a assumir els riscos d'imatge d'un quid pro quo amb l'independentisme en matèria pressupostària.
Aquest panorama entrellaçat de correspondències entre governs en minoria té el major obstacle en el sector legitimista del PDeCAT, poc donat a les consideracions tàctiques del govern del dia a dia com ha quedat demostrat al Parlament, i en l'entorn mediàtic de l'independentisme més radicalitzat que difícilment tolerarà cap acord amb els socialistes al Parlament o al Congrés que no contempli el futur dels dirigents empresonats. De moment, estan assajant la persecució implacable amb ERC i Torrent per no haver transigit amb la tossuderia de Puigdemont a negar la realitat.
 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Noticias relacionadas
Multimedia