catalunya
Las urnas requisadas por la Guardia Civil y la Policía Nacional fuente Interior
Urnes requisades per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional
|
Fuente
:
ARXIU

El Jutjat d'Instrucció 13 diu que no té indicis de rebel·lió ni sedició contra els investigats per l'1-O

El magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer admet que encara que trobés indicis, no els podria investigar perquè són competència de l'Audiència Nacional

1
Lun, 8 Oct 2018

El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ha admès formalment en una interlocutòria que no té cap indici que la quarantena d'investigats en la seva causa contra l'1-O hagin comès cap delicte de rebel·lió o sedició. A més, reconeix que si els trobés, els hauria d'investigar l'Audiència Nacional i no pas ell. Ho ha dit en un escrit de la setmana passada, tot i que durant més d'un any ha assegurat que la causa estava oberta per sedició i rebel·lió. Ara, però, diu que aquests delictes no s'han deixat d'investigar, però no ha trobat cap indici que relacioni els investigats amb aquests delictes i, que si els trobés, els hauria de remetre automàticament a l'Audiència Nacional.
Segons ha avançat 'Vilaweb', el magistrat, en un escrit del 2 d'octubre, respon a l'advocat de Josuè Sallent, alt càrrec del CTTI, que li havia demanat un aclariment per la interlocutòria del 17 d'agost on incoava un procediment de sumari i no hi incloïa aquests dos delictes. En l'aclariment, diu que la Fiscalia de l'Audiència Nacional ja va dir fa un any que els delictes de rebel·lió i sedició s'havien d'investigar en aquest tribunal, i la magistrada Carmen Lamela ho va considerar igual. A més, en l'exposició raonada del jutjat al Tribunal Suprem del 23 d'abril passat, on instava l'alt tribunal espanyol a investigar Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, perquè són aforats al Parlament, també hauria admès que ell no tenia competències per investigar aquests dos delictes.
En resum, diu que aquests delictes els ha investigat, no ha trobat indicis i, si ho hagués fet, els hauria hagut de remetre a l'Audiència Nacional.
Aquesta interlocutòria se suma a la de fa unes setmanes en un sentit semblant. El juliol de 2017 la Guàrdia Civil va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat fent constar que ho feien a requeriment del Jutjat d’Instrucció número 13, però el propi jutjat va dir, a través del gabinet de premsa del TSJC, que els interrogatoris eren "diligències de policia judicial i no sol·licitades" per ell. Arran d’això, el col·lectiu de juristes Drets va presentar una querella contra la Guàrdia Civil per falsedat documental, a la qual es va sumar la Generalitat, davant del Jutjat d'Instrucció 32, que la va rebutjar, però que l'Audiència de Barcelona va obligar a admetre a tràmit el passat juliol. La pròpia Audiència va determinar que fos el mateix Ramírez Sunyer qui certifiqués si el 21 de juliol del 2017 tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat a la Guàrdia Civil alguna investigació sobre el fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.
En resposta a aquest requeriment, el passat 23 d’agost la secretària judicial del Jutjat 13 ha lliurat un certificat judicial en el qual s’admet que, efectivament, la Guàrdia Civil investigava des del 15 de maig del 2017 a tots aquells "que poguessin haver intervingut en l’autorització, creació i desenvolupament del web 'pactepelreferendum.cat'", per la qual cosa es va prendre declaració a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona durant el mes de juliol de 2017 a Joaquim Nin, secretari general de Presidència, a Jaume Clotet, director general de comunicació, i a Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana, i finalment el magistrat va ordenar el setembre del 2017 el tancament del web 'pactepelreferendum.cat'.
El Jutjat 13 també admet que des el mes de març del 2017 la Unitat de Policia Judicial de la Guàrdia Civil estava investigant els delictes de malversació de fons públics, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, rebel·lió, sedició i contra la pau i independència de l’estat, pel que fa a les "actuacions i despeses directament encaminades a la celebració del referèndum d’autodeterminació". De fet, la secretària judicial, en el seu certificat, assegura que "des del primer moment la instrucció i els investigadors van advertir actuacions i despeses directament encaminades a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a convocar en breu termini de temps".
Per tant, segons Drets, el propi jutjat "reconeix que va faltar públicament a la veritat" quan el 19 de juliol del 2017 va dictar una interlocutòria rebutjant la personació com a investigada de la CUP amb l’argument que la investigació que el jutjat duia a terme no tenia "per objecte l’organització política ni la convocatòria d’un referèndum ni és una causa general contra els que directa o indirectament tinguessin interès en ell".
També es demostra, segons Drets, que era "fals" el comunicat de premsa i les piulades del TSJC del 27 de juliol del 2017 on assegurava: "les diligències que s’estan fent aquest dies a la caserna de la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no han sigut sol·licitades pel magistrat d’Instrucció 13 de Barcelona" i on afegia que la querella que instruïa girava al voltant de Santiago Vidal, Carles Viver i Pi-Sunyer i Josep Lluís Salvadó com a persones investigades.
"Resulta evident, doncs, que el Jutjat 13 estava instruint una causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum de l’1-O, com ha defensat sempre Drets, i que per algun motiu el jutjat sempre ho havia negat, faltant a la veritat públicament, cosa que podria comportar la nul·litat de tot el que hagi investigat aquest jutjat". És per això que Drets estudia presentar una querella contra el Jutge del 13 davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya --atesa la seva condició d’aforat--, i contra la lletrada judicial per prevaricació i/o falsedat i vulneració de drets fonamentals.


Multimedia