catalunya
, al Palau de la Generalitat el 5 d'octubre de 2018
El president del Govern, Quim Torra, amb el vicepresident, Pere Aragonès
|
Fuente
:
ARXIU

L'independentisme, atrapat en el seu propi parany

La representació de la falsa desobediència al jutge Llarena acaba per enfrontar seriosament a JxCat i ERC, víctimes de la confusió creada per ells mateixos

1
Vie, 5 Oct 2018

El Parlament de Catalunya és un vaixell de paper sotsobrant en un oceà de confusió política i gesticulació inútil per culpa de la desconfiança insalvable entre els dos grups de la majoria de l'independentisme oficialista. Les càrregues dels Mossos contra els que van pretendre assaltar l'edifici parlamentari, la falsa desobediència escenificada davant la suspensió de diputats processats dictada pel jutge Llarena i la improvisació del president Torra amb el seu ultimàtum inventat, contrariant per igual als dos partits que li donen suport, col·loquen a la legislatura en punt mort.
L'única explicació aportada pels protagonistes per justificar tant error encadenat és una apel·lació a la situació d'anormalitat que es viu a Catalunya. Així, venen a dir, és molt difícil encertar. La descripció d'aquest "així" abasta des de la presó preventiva dels dirigents del Procés, als fugats per evitar el judici, als centenars d'investigats pel 21-O (uns 800, inclosos els 700 alcaldes als quals la fiscalia acusa de col·laborar amb l'organització) que en boca de Torra es converteixen en "milers i milers", passant per les conseqüències de l'aplicació del 155 i acabant en el greuge al poble de Catalunya atribuït al discurs del Rei de fa un any. Segons aquesta explicació, l’efecte emocional del difícil context polític i judicial, els incapacita per redactar un document satisfactori per sortir del pas.
El motiu formal de l'ajornament de l'última sessió del debat de política general és un excés de representació en un acte de falsa desobediència. El mètode de confondre la gent té el seu límit i els dirigents de JXC i ERC l’han creuat amb la suspensió dels diputats processats, fins al punt de confondre’s ells mateixos respecte de la confusió creada. La majoria independentista (amb la inapreciable col·laboració dels Comuns) van aprovar dos acords contradictoris de totes totes, excepte per a ells. Primer, es van negar a acceptar la suspensió dels diputats processats i tot seguit, en el mateix ple, van aprovar la substitució provisional dels mateixos, exigida pel jutge, per salvar la majoria.
La substitució en les seves funcions d'aquests diputats escapa a la lògica després d'haver votat contra la suspensió judicial, amb tota classe d'elogis a la sobirania del Parlament, molt discutible en aquest episodi; la crisi entre ERC i JxCat va venir després, quan varen haver d'aplicar el galimaties. Els republicans van complir el tràmit segons les indicacions dels serveis jurídics de la cambra, però, JxCat, argumentant que el ple havia negat la suspensió, va pretendre limitar-se a una delegació de vot dels diputats afectats, resistint-se a substituir-los en les seves funcions. El president del Parlament no va acceptar aquesta fórmula que el situaria a les portes de la desobediència (a ell i a la Mesa) i durant tot el dia no van aconseguir convèncer Puigdemont perquè acceptés la realitat.
La convocatòria d'eleccions és una amenaça cada dia més factible, a partir del proper 27 de setembre, primera data viable per dissoldre la cambra. El president Torra ha estat desautoritzat per pretendre tornar als temps de les presses, ha estat assenyalat com a polític inexpert de sortides imprevisibles, a més d'activista reprimit; les seves possibilitats de repetir com a candidat a la presidència haurien de ser escasses, d'aquí que pogués interpretar les eleccions com un acte d'alliberament personal per posar fi a la seva imprevista experiència institucional. No obstant això, ni ERC ni la Crida Nacional estan a condicions d'afrontar uns comicis imminents.
Puigdemont no aconsegueix que el comitè organitzador de la Crida avanci en els seus treballs; segons els plans inicials ja hauria d'estar operativa, però no és el cas, per aquest motiu un avançament li forçaria a improvisar més del que és habitual o resignar-se a repetir simplement la fórmula JxCat, actualment molt desgastada per les diferències internes entre els seus propis fidels i el desànim eloqüent del sector del PDeCAT que no es vol veure abduït pel legitimisme.
ERC tampoc té candidat. El recent anunci per part de Junqueras de la seva decisió de presentar-se a les eleccions europees, l'obligarà a decantar-se per Roger Torrent o Pere Aragonès, líders dels dos grups que aspiren a ocupar la direcció del partit en nom d'Oriol Junqueras. Alguns republicans subratllaven ahir mateix que la pressió de JxCat per forçar Torrent a desobeir al jutge Llarena tenia alguna cosa a veure amb l'interès d'apartar de la cursa electoral. En tot cas, ningú a ERC es resistirà al candidat que designi Junqueras.
Els cinc dies que s'han donat els dirigents independentistes per arribar a un acord sobre com complir amb la suspensió dels diputats, aparentant una desobediència inexistent, i reprendre el ple interromput per la seva incompetència, haurien de ser suficients per salvar el primer match point de la legislatura. Poden evitar la dissolució però difícilment recompondre la confiança entre els socis. ERC va oferir a Comuns i a PSC sumar-se a la seva causa obertament, descaradament, en el primer dia del debat. A la seva causa, aquí coneguda com tripartit d'esquerres, no a la causa que encara comparteixen formalment amb JxCat. El segon match point, potser el definitiu, seran els pressupostos per als que l'oficialisme no podrà comptar amb els vots de la CUP.
 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia