catalunya
El president de la Generalitat, Quim Torra
|
Fuente
:
arxiu

I quan dius que plega en Quim?

62
Jue, 4 Oct 2018

Que Quim Torra era incapaç d’honorar el càrrec que l’atzar va fer recaure sobre les seves espatlles es va poder constatar des del primer dia, quan, sotmès als capricis d’un fugitiu de la justícia, va ser incapaç d’ocupar el despatx que li pertocava. 
Que ni era ni volia ser president de tothom, va quedar palès quan va haver de passar els primers dies del seu mandat donant explicacions pels insults acumulats al llarg dels anys en escrits supremacistes, dirigits contra espanyols, immigrants d’arreu de l’Estat i catalans que no combreguen amb la seva idea d’una Catalunya minúscula i arreplegada en si mateixa.
Que el càrrec li venia gran es va visualitzar en un Parlament tancat durant dos mesos i mig per la seva incapacitat d’imposar cap criteri en un govern més interessat en donar-se ganivetades per les cadires, i els sous, o en muntar romeries a Waterloo, que en prendre decisions i intentar donar resposta als problemes de la ciutadania. Tan gran li ve la presidència, tan poc respecte inspira entre les seves pròpies files, que fins i tot ho arriba a passar malament quan la seva televisió li regala una entrevista en un programa amable i afí.
Torra és un home tan allunyat de la realitat que fins i tot es nega a creure que un 47 per cent de vots no són cap majoria social, i tant poc de fiar que pel matí saluda i encoratja  un grup d’independentistes acampats a la plaça de Sant Jaume i per la nit els envia als Mossos d’Esquadra per a que els desallotgin.
Dilluns va demostrar, a més, que també és un irresponsable, capaç d’empènyer als autodenominats Comitès de Defensa de la República a sortir al carrer, esperonant així que els somriures cristal·litzessin en violència amb l’entrada dels independentistes més radicals a la Delegació del Govern a Girona i un intent d’ocupació del Parlament de Catalunya, que va haver de ser sufocat per agents que habitualment fan tasques de carrer. 
El pitjor és que Torra sap de la seva incapacitat i la seva reacció és revoltar-se i llançar ultimàtums a un Govern espanyol que ha donat suficients proves d’apostar per un diàleg imprescindible per pacificar Catalunya. Que és l’únic de tots els governs possibles on trobarà una certa voluntat d’escoltar-lo. L’única  resposta que ofereix a la seva pròpia incompetència és quan pitjor, millor.
En un país normal, Torra no hauria arribat mai a ser president. En un país normal, Torra ja hauria dimitit. I potser ja vagi sent hora de que ho faci per pura dignitat. Ni que sigui perquè aquest país, és a dir, totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, vol tornar a ser normal i ja comença a estar fart d’una opereta bufa que porta massa anys en cartellera. Perquè els catalans necessitem amb urgència algú que afronti la realitat i es preocupi una mica per la gent. Per entendre’ns, que faci allò que acostuma a fer un govern.
 

Santiago Moreno és periodista

 


Multimedia