catalunya
Mausuleu a Montserrat.

Montserrat, el Valle de los Caídos català

253
Mar, 28 Ago 2018

Catalunya és d’aquells llocs on el problema no és el que es fa, sinó que es parli d’allò que es fa per molt cert que sigui. Una de les conseqüències és que hem construït un país carregat de mites tant indiscutibles com incerts. Una societat hipòcrita, que dedica grans esforços a amagar el que és i encara més a explicar el que no és; on només cal rascar una mica per veure que les coses gairebé mai són allò que semblen.

Una societat on és possible que un lloc com el monestir de Montserrat, bressol de la catalanitat de pedra picada, amagui un petit i nostrat Valle de los Caídos. Una cripta situada a la plaça dels Apòstols, tot just a tocar de l’aparcament d’autobusos, que va ser  inaugurada el 6 de juliol de 1966 pel dictador Francisco Franco i on hi ha enterrades les despulles de 316 requetés, tots ells catalans, tots ells carlins, tots ells pertanyents al Tercio Virgen de Montserrat que va lluitar contra els republicans a Extremadura, al front d’Aragó o a la batalla de l’Ebre.

Són els únics cossos, monjos a banda, enterrats a l’abadia. Hi són mercè a un conveni subscrit amb l’Abad Escarré –del que poques vegades es recorda que era de les escasses persones que parlaven de tu a Franco- el 9 de març de 1959. No és l’única sorpresa. Tots els creients, turistes o simples curiosos que visiten el cambril on hi ha l’imatge de la verge es veuen obligats a retre un cert homenatge a la bandera del Tercio. La mateixa que lluïa el corbatí que li va lliurar el general Moscardó en distingir aquesta unitat de combat amb la Cruz Laureada de San Fernando Colectiva. 

El recent debat a propòsit de la memòria històrica, reobert arran de l’imminent sortida del cadàver de Franco del Valle de los Caídos, ha fet que alguna gent comenci a reparar en aquest homenatge al feixisme i es pregunti que cal fer amb ell. Alguns partits polítics han demanat que es retirin de la cripta els elements que exalten la sublevació contra la República, mentre que el Departament de Justícia mareja la perdiu i el Síndic de Greuges, molt amoïnat, decideix obrir una investigació d’ofici per saber si és veritat que existeix el mausoleu i, en cas d’existir, si té elements que vulnerin la Llei de Memòria Històrica. 

Són reaccions de desconcert que neixen quan es parla del que tothom sap, però ha decidit callar. Descobrir que en el bàndol franquista hi havia unitats catalanes que cantaven el Virolai entre combat i combat, encaixa poc amb la reinterpretació de la història que fa bona part de l’independentisme, per qui la Guerra Civil va ser un conflicte entre Catalunya i Espanya. Total, un país on es defensa amb tota seriositat i sense que ha ningú si li escapi el riure per sota el nas, que el tresor de Moctezuma és a Molins de Rei, que Santa Teresa de Jesús era catalana, o que l’Hernán Cortés era fill d’una pubilla aragonesa i segurament besnet del Rei Joan II de Catalunya, és capaç de creure’s tot.

El més lògic i barat seria deixar de donar voltes, treure la simbologia franquista que hi ha al mausoleu i, ja posats, demanar a la Germandat que es fa càrrec del manteniment de la tomba-homenatge als requetés que es quedi amb la bandera i la guardi on li sembli més convenient. 

El problema seria que potser s’obriria un debat incòmode per als molts que han fet el viatge del carlisme a l’independentisme. Hauríem d’abandonar alguns dels mites que ens permeten viure en una confortable mentida per afrontar realitats incòmodes, com per exemple, que el propi Valle de los Caídos es una bona prova de la sintonia entre el franquisme i una burgesia catalana que es va enriquir a la seva ombra: la seva carretera d’accés a va ser construïda pels germans Banús, empresaris de la Masó, a Tarragona; tota l’orfebreria litúrgica de la comunitat benedictina que custodia les despulles del dictador –la mateixa ordre que els monjos de Montserrat- va ser un regal de la família Raventós o que l’empresa lleidatana Tallers Rocafort és la responsable del funicular que puja fins a la creu monumental que presideix la vall.

Per cert. Al costat de l’ensenya del Tercio Virgen de Montserrat que custòdia el cambril on s’exhibeix la imatge de la verge, hi ha una segona bandera espanyola que va ser lliurada l’any 1929 pel rei Alfons XIII a l’Abad Marcet com a símbol de la unitat d’Espanya. Qui ens havia de dir que dins la catalaníssima abadia de Montserrat habita l’espanyolisme més ranci i és que, efectivament, a Catalunya res és allò que sembla.

 

Santiago Moreno és periodista

 


Noticias relacionadas
Multimedia