catalunya
Manuel Valls, ex primer ministro francés. EFE/Archivo
Manuel Valls.
|
Fuente
:
EFE / Archivo

Els germans Valls, la russa i la vida secreta dels arbres

19
Lun, 27 Ago 2018

Malgrat les grans o petites diferències de criteri, l’autèntica amistat suporta amb dificultat les absències. L’alternativa de l’skipe, d’altra banda, sense poder fer servir els sentits del gust, l’olfacte i el tacte, no acaba de ser mai prou completa. És per això que els dos vells amics solen passar junts un darrer cap de setmana d’agost, presencial, amb les seves dones respectives. Un any a l’Empordà i l’altre a la Cerdanya. Enguany va tocar a la Cerdanya. La propera trobada ja seria al Roure

O- Històricament, la Cerdanya ha estat terra de druides i pelegrins. Uns seguien la Via Làctia fins a Finisterre. Els altres feien el Camí de Sant Jaume fins arribar a Compostel·la. De fet, tots cercaven el mateix: entendre d’una punyetera vegada a què treu cap tot això. Molts pelegrins arribaven a la Cerdanya pel Coll de la Perxa, on hi havia un monestir servit per monjos i donats. Allà reposaven, barrejats amb els pastors d’ovelles que venien des de Ripoll, Sant Martí del Canigó o Sant Miquel de Cuixà a cercar les seves pastures d’estiu. Després seguien l’antiga strata ceretana fins a Font-Romeu, i finalment s’atansaven a l’ermita de Bell-lloc, que domina visualment tota la baixa Cerdanya fins el que en diuen el forat de la Seu. Allà també hi ha una “Font del Pelegrí”, on segons Ferran Ledesma hi havia hagut un antic pou dolmènic excavat en forma de cripta. Allà es miraven, probablement amb resignació però també una mica d’esperança, la continuació del camí iniciàtic que encara els quedava per fer. Com pots veure, tot molt esotèric. 

K-  Em deixes parat, Oleguer. Jo em pensava que això de la Cerdanya només servia per venir a esquiar a l’hivern i a jugar a golf a l’estiu.

O – No em prenguis el pèl, amic meu. Això no és com l’Empordà que tu freqüentes, més a prop del mar i l’hel·lenisme. T’he fet aquesta introducció per fer-te avinent que estem en una terra màgica i que aquí no ens podem permetre ser superficials. Jo vaig uns dies a Mallorca a regenerar lèxic i estat físic i després vinc aquí a aclarir la vista, trepitjar línies tel·lúriques i llegir els llibres que m’han quedat pendents de la temporada.

K- Ah sí? I què has llegit aquest mes d’agost?

O- Primer de tot, El Sindicat de l’Oblit, de l’Albert Villaró, que és un relat ucrònic sobre un  suposat assassinat del general Franco als anys cinquanta...

K- Molt actual...

O- Després, La vida secreta del arbres, de Peter Wohlleben, que parla de les connexions subterrànies del bosc i explica com tot està connectat i interrelacionat més enllà de qualsevol percepció humana superficial...

K- També ho trobo prou adient al temps que vivim

O- I ara estic començant 4 3 2 1, de Paul Auster, que explica la vida de la nostra generació, des del punt de vista d’un jueu de Nova York. Em fa gràcia perquè desenvolupa una idea que jo sempre he mantingut: la vida depèn de les decisions que prenem a cada instant. Tu, jo i fins i tot Catalunya, hauria estat ben diferent si la gent que havia de prendre decisions en moments clau, n’hagués pres unes altres. Això lliga amb el llibre d’en Villaró, com pots veure.

K- Molt bé, molt bé. Però has seguit una mica la política d’aquests dies?

O- Sí, una mica. Però abans d’entrar en misèries quotidianes, deixa’m ensenyar-te un post de facebook que m’ha escalfat una mica el cor, ara que aquí ja comença a fer fresqueta. 

K- Qui l’ha escrit?

O- Giovanna Valls, la germana de Manuel Valls. Una senyora que viu entre París i el barri d’Horta de Barcelona i que pensa molt diferent que ell. Mira què diu.

K- Diu que ha passat vint-i-quatre hores amb el germà i la mare i que ha estat preciós. 

O- I no et sembla fantàstic?

K- Home, què vols que t’hi digui... És normal, no? Tu en treus alguna conclusió des del punt de vista polític?

O- No. Jo no en trec ni en vull treure cap, de conclusió. Em faria sentir miserable. Però aquest post i una carta al director de La Vanguardia publicada ahir i signada per Jordi Querol Piera m’han reconciliat una mica amb la humanitat.

K- Me n’alegro, estimat. Però què me’n dius del pollastre dels nens mal educats, la russa i l’imbècil que li va trencar el nas al parc de la Ciutadella?

O- L’imbècil, segons diuen que diu la seva declaració a la policia, va renyar els nanos perquè escampaven llaços de color groc pel terra. Llaços que ja eren a terra. Llavors, sempre segons l’imbècil, ella li va donar una puntada de peu dissuasiva als collons. Llavors, ell es va regirar i li va fotre un cop de puny a la cara que li va trencar el nas. Tot expressat en llengua castellana. Afegim-hi un pessic de xenofòbia, quatre unces de violència i un parell de cullerades d’oportunisme i ja tenim un conflicte civil que demana la intervenció de l’Estat. Saps què és un imbècil? Una persona que només serveix per fer emprenyar els altres.

K- Estem en un moment en que s’aprofita qualsevol cosa per sucar-hi pa. 

O- Si no hi hagués hagut cap llacet groc pel mig, tot això no passaria de ser una baralla entre un parell d’imbècils. Però al final resultarà que els imbècils som nosaltres, per fer-ne tant de cas. 

K- I què hem de fer, doncs?

O- Primer de tot, no magnificar les coses. I segonament, llegir molt twitter.

K- Què dius ara? T’has begut l’enteniment? No és a twitter on es propaguen més les notícies falses?

O- Sí, però també és el lloc on es poden contrastar més ràpidament. Tot consisteix en seguir perfils de gent seriosa, començant, en aquest cas, pel de la periodista més directament afectada, una professional que no s’hi jugaria mai el prestigi per una xorrada com aquesta. Avui dia no n’hi ha prou amb llegir. S’han d’analitzar les fonts. Què diuen, qui ho diu, perquè ho diu i a quins interessos respon.

K- Aviat haurem de saber llatí per llegir notícies!

O- N’hi ha prou amb triar les fonts i contrastar-les. Saps perquè m’està servint a mi tot això de les connexions subterrànies dels arbres i la força tel·lúrica de la terra ceretana?

K- No ho sé noi, avui estàs una mica estrany.

O- Doncs per valorar cada cop més la llibertat de pensament que em donen les xarxes socials. És com el bosc. Hi ha molta brossa, però de tant en tant ensopegues un cep que t’alegra el dia. Anem a sopar amb les dones? Ens esperen al Beauty.

K- I d’en Franco què? No en parlem? I del sopar independentista de Cardona? 

O- Són temes menors, Oleguer. Pensa que abans d’ahir va ser lluna plena.

K- Ja t’ho dic jo que avui estàs una mica estrany...

I se´n van anar la mar de contents al restaurant a menjar trinxat i costelletes de xai, que són coses ben poc esotèriques. Tampoc convé abusar-ne. 

 

Toni Rodríguez és periodista i president d'Intermèdia Comunicació

 


Multimedia