catalunya
ANÀLISI
Quim Torra, president de la Generalitat, a una manifestació de l'ANC.
|
Fuente
:
ACN

Quim Torra i el cop de porta salvador

L'independentisme dona voltes en cercle, defensant el diàleg i alhora exigint el respecte al mandat unilateral de l'1-O

1
Vie, 6 Jul 2018

Quim Torra no ha aconseguit que Pedro Sánchez doni un  cop de porta al diàleg, de moment. Un cop de porta salvador com el propinat per Mariano Rajoy a Artur Mas a compte del pacte fiscal per a Catalunya o a Carles Puigdemont amb motiu del referèndum. Això és el que necessita ara mateix el president de la Generalitat per alimentar els seus moviments en cercle. A falta d'una proposta realista per seguir amb el conflicte, el desdeny del govern central seria un succedani acceptable per frenar el desànim. Justament, això és el que Moncloa no li vol concedir.

El cercle del dubte de l'independentisme va quedar exposat en l'última sessió del Parlament. Els vots de JxC i ERC van aprovar una proposta de diàleg entre les forces catalanes i la contraria, el “trágala” del desenvolupament del mandat unilateral expressat l'1-O pels simpatitzants. La fidelitat a l'1-O és, ara per ara, l'únic punt d'acord entre els socis de govern, una referència retòrica òrfena de decisió política. Aquest és l'eix del cercle, la sacralització d'un referèndum prohibit, que els impedeix retrocedir per por a la reacció popular però que no els concedeix la força imprescindible per assaltar el búnquer de la legalitat.

Torra pretén arrossegar el govern socialista a aquest cercle viciós. Les seves contínues referències a la necessitat que el president Sánchez accepti parlar d'una via negociada per complir amb l'1-O és el missatge que li assegura una retirada. Demanar la implementació d'un projecte anticonstitucional és la forma més senzilla d'obtenir una negativa contundent; prefereixen una ruptura abans de veure’s obligats a explorar mesures autonòmiques per pal·liar la crisi catalana.

Tot el contrari del PSOE, que, des de la seva minoria parlamentària, ha posat les  esperances en la política pal·liativa per a un conflicte d'arrels profundes i perspectives descoratjadores. De moment, les respostes de perfil baix davant els preàmbuls provocadors han estat suficients pels socialista per mantenir viva la il·lusió del diàleg. Però després de la conversa, tot canviarà. De no haver-hi ruptura ni acords concrets, hi haurà sospites sobre concessions secretes, un mal assumpte.

Diuen que una reunió entre estadistes es divideix en dues parts. En la primera, es diuen la veritat i acorden el que poden; en la segona, convenen el que es comunicarà a la premsa. El contingut de les dues parts no té per què coincidir exactament. La trobada de dilluns podria servir per a efectuar una anàlisi realista dels desacords i després sortir a expressar la satisfacció mútua per haver acordat seguir dialogant.

Aquest desenllaç provisional no seria dolent per Sánchez. Podria argumentar que en el diàleg està la diferència respecte del seu predecessor, a més de guanyar temps per prendre decisions polítiques i administratives de la seva competència per rebaixar la tensió; confiant que ja arribaran temps millors, fins i tot potser majories parlamentàries per sustentar més riscos reformistes.

Un resultat tan vaporós podria no ser del grat de Torra. Ell no està exigit pels seus de mantenir una relació amb Madrid de no ser per assolir alguna satisfacció a les seves reclamacions autodeterministes; tota la resta és fum autonomista que podria ofegar la il·lusió republicana. No obstant això, un cop assegut a la taula, per aixecar-necessita un no rotund a seguir parlant de les essències. No val qualsevol cosa per trencar la ficció, la prova és que l'anunci d'impugnació davant el Constitucional de la redundant declaració del Parlament reafirmant el que ja ha fracassat no ha estat esgrimit com a motiu de suspensió de la cita.

Al president de la Generalitat tampoc li valdrien unes simples insinuacions d'haver obtingut alguna esperança tàcita pel seu referèndum de part de Sánchez, perquè aquest no podria suportar-ho. I un desmentiment contundent de Sánchez sobre qualsevol concessió dialèctica al sobiranisme deixaria en mal lloc a Torra, que passaria per ser un president apocat davant les expectatives dels radicals. Encara que potser una deslleialtat com aquesta si podria provocar el cop de porta de Sánchez.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia