catalunya
ANÀLISI
Quim Torra s'ha manifestat contra el Rei abans d'anar amb ell a la inauguració dels Jocs del Mediterrani.
|
Fuente
:
ACN

Torra no vol al rei en la seva república imaginària

El president de la Generalitat, màxima autoritat de l'Estat a Catalunya, trenca amb el cap de l'Estat en una nova filigrana simbòlica

2
Vie, 22 Jun 2018

El president de la Generalitat ha declarat la seva Catalunya republicana territori lliure del rei. Després de l'abolició de la Constitució i l'Estatut, al setembre, durant el mandat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, mentor i controlador, Quim Torra ha completat el somni dels independentistes: viure al seu aire, sense intromissions del molest realisme i ficant en el mateix sac a tot el país, a partir del control d'una part.

Després de titubejar uns quants dies i contradir-se a si mateix en el darrer moment, Torra va decidir acudir a la inauguració dels Jocs Mediterranis de Tarragona i compartir llotja amb Felipe VI per última vegada. Abans però, es va passar per la concentració de l’ANC contra la presència real per perjudicar una miqueta més el seu paper institucional. No hi haurà més invitacions al rei per part de la Generalitat ni presències institucionals del govern català en els actes als quals assisteixi el monarca a Catalunya.

El president de la Generalitat va anunciar ahir aquesta ruptura de relacions amb la Corona espanyola, però no va renunciar a la seva condició de màxim representant de l'Estat espanyol a Catalunya, potser per considerar que l'Estatut ja no regeix, tot i haver acceptat la seva investidura de president basant-se en aquesta llei orgànica, fent cas expressament al Tribunal Constitucional i oblidant la promesa de la restitució de Puigdemont. Aquesta nova filigrana voreja l'absurd institucional però ha causat una grata impressió entre els residents a l'autonomia republicana presidida per Torra.

L'independentisme ha triat al rei com a objectiu polític de la seva estratègia de gesticulació simbòlica, abandonant, momentàniament, l'enfrontament frontal amb el govern de Sánchez, a a l'espera de novetats. La intervenció reial del 3 d'octubre, expressant la seva decisió de defensar la unitat d'Espanya i de la Constitució de totes totes, evitant qualsevol referència a la duresa policial de l'1-O, és la pedra angular del relat de la insensibilitat del cap de l'Estat respecte dels catalans. L'argumentació del sobiranisme diu així: aquella nit, el monarca es va posar en contra de Catalunya, i des d'aquell dia, el país "viu en un moment de gravíssima excepcionalitat".

Aquest relat de l'artificialitat oficial no contempla en cap cas el cop a la legalitat propinat el 6-7 de setembre per la majoria independentista, ni les subsegüents prohibicions constitucionals; es completa, això sí, amb l'existència d'una república proclamada, seguint el mandat de l'1-O i la voluntat de desplegar-la de forma pacífica i negociada amb l'Estat, segons es deia en la carta enviada fa uns dies a la casa reial, oportunament desviada a la Moncloa.

Aquesta carta, signada per Torra, Puigdemont i Artur Mas, és el paradigma del mig país recreat pel govern independentista. En signar-la un president i dos expresidents, tots independentistes, obviant les firmes de la resta d'expresidents de la Generalitat, reafirmaven l'existència d'una suposada legitimitat sobrevinguda a les institucions històriques de Catalunya recuperades abans de la Constitució.

Quim Torra s'ha instal·lat plenament en el núvol republicà, amb un ull pendent de Puigdemont i amb l'altre atent als seus socis de govern d'ERC i PDeCAT. I ha cregut trobar en l'atac a la figura del rei el punt d'equilibri entre la gesticulació gratuïta i l'oferta de negociació al nou govern del PSOE. Aspira a l'aplaudiment dels hooligans i confia en la resignació dels que volen mantenir oberta la relació amb Pedro Sánchez, potser especulant amb l'existència de matisos entre la presidència i la Casa Reial en la qüestió catalana.

Aquesta hipotètica bretxa entre Moncloa i Zarzuela va ser tancada ahir sense major solemnitat per la portaveu del govern, Isabel Celaá, en afirmar que el rei no ha de reflexionar sobre el seu discurs televisat de tardor perquè, segons ella, va actuar correctament. D'altra banda, la Constitució impedeix al monarca mantenir posicions polítiques no avalades pel govern de torn, per tant, el responsable polític del discurs del 3-O va ser el govern Rajoy.

El suposat paper de la Corona com a protectora de la pluralitat d'Espanya no contempla la defensa de la plurinacionalitat. Per apropar-nos al Regne Unit d'Espanya també hauria de reformar-se la Constitució; però aquesta eventualitat és un impossible segons el parer de l'independentisme, que veu molt més fàcil posar-se a viure en una república catalana imaginària.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia