catalunya
Salvini
Matteo Salvini, líder de la Lega Nord italiana.
|
Fuente
:
TWITTER

Pels amics els coneixereu

11
Mié, 20 Jun 2018

“Continuarem lluitant per la independència i per una veritable llibertat d’expressió. En una democràcia real, les opinions mai no poden ser punibles. En una democràcia les diferències polítiques es dirimeixen al Parlament i es decideixen a les urnes”. Els sona aquest argument? És el que hi ha escrit a la pàgina web del Vlaams Blok un partit il·legalitzat l’any 2004 pels seus posicionaments xenòfobs, homòfobs i racistes per la justícia belga, en una decisió aplaudida arreu d’Europa. La Vanguardia, aleshores dirigida per José Antich, afirmava textualment en un editorial que “les societats democràtiques no només tenen el dret, sinó també l’obligació, de protegir-se davant els que fan apol·logia de la violència, la intolerància o el racisme, (...) El suport popular no prima per damunt de l’imperi de la llei”. El Vlaams Blok, en canvi, es considera víctima d’una persecució judicial continuada, originada pels seus postulats independentistes. 

Pocs dies desprès de la seva dissolució va tornar amb el nom de Vlaams Belang. Avui continua amb la seva activitat política i es fa notar a les convocatòries on assisteix, com la manifestació “Democràcia per Catalunya” convocada per l’ANC i Òmnium Cultural a Brussel·les el 7 de desembre passat, per l’ús d’abundant parafernàlia provinent de les unitats flamenques que van lluitar junt l’exèrcit nazi durant la II Guerra Mundial.

Més inquietant és l’altre partit que va donar suport a aquesta manifestació. El Nieuw-Vlaamse Alliantie, qui es reclama hereu del Vlaams Nationaal Verbond, que durant la II Guerra Mundial va donar suport al III Reich i va participar en les campanyes antisemites que van acabar amb l’extermini de gran part dels jueus belgues. De fet, el seu líder actual, Theo Francken, no va tenir cap problema en participar en un homenatge a Bob Maes, un dels dirigents més destacats dels col·laboracionistes flamencs.

És el suport d’aquesta ultradreta desacomplexada, i no pas la voluntat d’internacionalitzar la situació catalana, el que porta a Brussel·les als consellers “processistes” que opten per fugir enlloc d’afrontar les conseqüències de les seves decisions.

Hi ha encara d’altres amics, com ara Matteo Salvini, líder de la Lega i actualment ministre de l’Interior a Itàlia. La seva fotografia, embolicat amb una estelada, va començar a circular profusament per Internet als pocs segons que manifestés en un tweet la seva satisfacció per haver tancat els ports italians als vaixells carregats d’immigrants i abandonar a la seva sort als ocupants de l’Aquarius. És el mateix que ha començat a fer llistes de gitanos al seu país i lamenta no poder expulsar als que tenen nacionalitat italiana.

Aquests personatges són els que riuen les gràcies als processistes. Partits populistes que s’alimenten d’odi i que han crescut al costat fosc de la història. Si és cert que tots ens envoltem de persones que se semblen a nosaltres, el problema que té avui Catalunya no és l’independentisme, sinó l’arrelament entre una part del nacionalisme català d’una mentalitat totalitària, que actua d’una manera més subtil i hipòcrita que els seus companys del nord, però que igual que ells, només accepta la llei quan juga al seu favor i pretén acabar amb tot el que no encaixa dins del seu model de societat. És dins d’aquesta lògica que un cop ha descobert que no pot guanyar, l’independentisme centra ara els seus esforços en dividir, per exemple, cridant subtilment al boicot de determinades empreses a través de recomanacions de compra.

 

Santiago Moreno és periodista

 


Multimedia