catalunya
ANÀLISI
Llaços grocs
L'ANC, promotora dels llaços grocs, ara proposa fer llistats d'empreses independentistes.
|
Fuente
:
ACN

Assenyalar és dividir?

La proposta en estudi a l'ANC d'identificar empreses no aptes per al consum del bon republicà incomoda als que neguen la divisió interna a Catalunya

3
Lun, 18 Jun 2018

La divisió interna dels catalans és tabú per a l'independentisme i és l'arma llancívola preferida d'un sector del constitucionalisme. L’ANC podria elaborar un llistat de les empreses compromeses amb la república per assenyalar-les com a aptes per al consum del bon republicà responsable. Una llista en què probablement no estarà al Celler de can Roca, tres estrelles Michelin, ates que els propietaris volen acollir en el seu centre de banquets de Mas Marroch, a Vilablareix, als premis de la Fundació Princesa de Girona, rebutjats per l'Ajuntament de Girona per haver estat declarat Felip VI persona non grata a la ciutat.

Les recents paraules del ministre Borrell sobre un hipotètic perill d'enfrontament civil entre catalans van ocasionar les ires independentistes i les crítiques de la immensa majoria per considerar-les una exageració. L'expressió és poc afortunada per les seves reminiscències bèl·liques, una amenaça indetectable a Catalunya. Les topades físiques s'han limitat a uns pocs frecs entre ultres i radicals. Enfrontar, però, és exactament estar cara a cara, és a dir, la famosa polarització política que ningú discuteix, traduïda en divisió social, verbal o anímica, a partir de diferents línies vermelles.

La línia vermella ha tingut diferents noms i han estat establertes per cada part. Primer va ser la democràcia, entesa com la prevalença de les urnes sobre la llei democràtica de l'Estat de dret; després, la capacitat sobirana del Parlament per derogar l'Estatut i la Constitució; a continuació el dret a la unilateralitat i la desobediència; posteriorment, l'acceptació o no del referèndum prohibit; després un eventual mandat ineludible en l'1-O;, l'existència de la república suposadament proclamada i finalment, la creació del legitimisme.

Els diferents mantres que han situat al català d'un o altre costat de la veritat pretesa es complementen amb el suposat caràcter inevitable de la via judicial i la defensa de l'eficàcia insubstituïble del 155. La violència policial durant l'1-O va permetre superar transitòriament la divisió de la línia Maginot i més tard, l'empresonament provisional dels dirigents processats va oferir una altra oportunitat d'acostament entre una i altra part. Va ser un miratge. La pretensió de convertir aquests abusos policials i penitencials en un argument per a la justificació de tot l'esdevingut des de setembre de 2017 va tornar a aixecar el mur, ara pintat de groc, en format llaç o creu, com a símbol i resum de totes les línies vermelles precedents.

La iniciativa de l'ANC d'assenyalar a les bones empreses republicanes de les pèrfides empreses constitucionalistes, i en conseqüència també als consumidors, ve a desmentir als molts independentistes que han sostingut la inexistència d'aquesta divisió interna i que s'han mostrat clarament incòmodes amb l’anunci de la proposta. Tant el president de la Generalitat com el del Parlament s'han desmarcat de la idea, igual que múltiples portaveus parlamentaris.

La carta oberta de Lluc Salellas, regidor de la CUP per Girona, als germans Roca advertint de l'error d'atendre en el seu establiment al rei no demana cap boicot, però és també un assenyalament  com el que pretén l'ANC o el que van perpetrar els que van identificar en un mur als professors falsament acusats d'adoctrinament o els que empastifen les seus dels partits que no creuen el que ells creuen.

La ANC s'està convertint en una pedra a la sabata per a l'independentisme oficial i en un proveïdor generós de pólvora per als que han fet de la divisió social el seu argument electoral únic. També la CUP, però en aquest cas estava descomptat. L'abandonament de la restitució del govern previ al 155 i la predisposició a negociar, s'entén entre els límits constitucionals imposats pel president Pedro Sánchez, estan causant una desorientació indiscutible entre el sobiranisme mobilitzat. L'amenaça d'aquesta llista empresarial s'ha d'interpretar com la torna al suposat entreguisme d'ERC i PDeCAT a l'esquer negociador llançat pel PSOE i a l'autonomisme republicà (parlar de la república i actuar com un govern autonòmic) del president Quim Torra.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia