catalunya
Manifestació del 9 de juliol a favor de la independència.
Manifestació a favor de la independència del 9 de juliol de l'any passat.
|
Fuente
:
ACN / Arxiu

L’ANC, entre les llistes negres i la memòria

JOAN FERRAN*
0 |
87
Vie, 15 Jun 2018

Tothom es vol fer el simpàtic, tothom parla de diàleg i bones intencions. No s’ho creguin, hi ha molt de sepulcre blanquejat a la societat i a la política catalana. Fixin-se, diuen les males llengües que alguns radicals de l’ANC s’han entestat en confeccionar una llista de empreses simpatitzants amb la non nata República Catalana. La intenció d’aquests abraonats patriotes, registradors de la propietat identitària, no és altra que "d’afavorir" aquells que, en els moments difícils del secessionisme, es van pronunciar convenientment a favor d’un nou règim. L’objectiu de la moguda de l’ANC és doble. Per una banda, beneficiaria econòmicament als amics de la causa i, per altra, assenyalaria tant als tebis com als contraris al procés. Tothom etiquetat, tothom classificat. La guerra del "consum recomanat" en marxa fins arribar a Ítaca. Mala peça al teler mentre els governs intenten seure, parlar i negociar. Aquest invents, a la llarga, solen acabar fatal per al país.

La història i la memòria col·lectiva està plena d’exemples d’accions i actituds semblants. Algunes d’elles -les més conegudes- varen tenir lloc a l’Alemanya dels anys trenta on, amb l’excusa de descolonitzar el país del capitalisme jueu,  grups paramilitars de les SA van penjar rètols a molts comerços a fi de que la ciutadania no comprés. Portes i finestres de molts establiments, despatxos i oficines d’advocats o metges van aparèixer amb un estel groc acusatori. El boicot estava muntat, poc temps despres arribaria la violència física.

Molts de vostès em diran que tot això és aigua passada, que avui res és semblant i que els valors democràtics europeus no faciliten ni permeten accions d’aquesta mena. Doncs sí, grups neonazis alemanys han publicat recentment una llista negra de negocis de la ciutat de Berlín adduint que no són prou germànics. Restaurants, escoles i comerços de tota mena hi estan inclosos. L’ús de les xarxes socials permet la difusió massiva d’aquest tipus d'iniciatives que, sovint, es veuen complementades amb crides a manifestacions multitudinàries. Cal dir que la fiscalia de Múnich ha pres mesures contra els inspiradors d’aquestes accions.

Volem una situació similar a casa nostra? Espero i desitjo que no. Fora bo que tots aquells que reparteixen diplomes i carnets de republicanisme i catalanitat, s’ho pensin dues vegades abans de fotre més llenya al foc. Menys llistes i més memòria.

* Joan Ferran és exdiputat del PSC



Multimedia