catalunya
Mesón del Café al carrer Llibreteria de Barcelona.

Prioritats

Mié, 13 Jun 2018

La primera cosa que ha fet el Govern de la Generalitat en quan li han donat permís per obrir la guardiola, ha estat destinar 20,4 milions d’euros a TV3 per mantenir els contractes amb productores externes. Les prioritats són les que són i cal mantenir el púlpit audiovisual a disposició dels pastors  que porten la bona nova indepe al poble català. I de passada fer que el cash circuli i arribi a recons insospitats, com per exemple diaris barcelonins dels què són accionistes de referència bona part de les empreses on aniran a parar els diners que s’aportaran- de forma extraordinària, i sense que se sàpiga encara de quina partida sortiran- a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Casualitat? Potser, però alguns dels amos d’aquestes productores fa poques setmanes van decidir de fer una pausa al seu repàs quotidià a pèrfids unionistes, per exigir amb contundència que es formés d’una vegada govern a Catalunya. La pàtria és la pàtria, però la pela és la pela.

El gran problema de la Generalitat és que, de duros, n’hi ha pocs i que malgrat les nostres aspiracions de ser la Dinamarca del Sud, pel que fa a fiabilitat dels mercats no arribem ni tan sols a ser la Grècia d’Occident. Sense capacitat de generar recursos, amb un tresor exhaurit, plomat després d’anys de rapinya intensiva en forma de 3%, i sense cap credibilitat entre els inversors, cal recórrer a les vendes per fer la caixa que cal per pagar les coses importants.

És així com, en un moment d’emergència habitacional, el Govern Torra decideix guanyar uns calerons extra polint-se 47 immobles procedents d’herències intestades, enlloc de destinar-los a habitatge social. Una cosa que d’ordinari passaria desapercebuda entre visita i visita a Brussel·les, Berlín o Estremera; però l’atzar ha volgut que una de les finques estigui situada al carrer de la Llibreteria, 16, on s’ubica el Mesón del Café, reconegut establiment de referència entre els funcionaris de l’Ajuntament i de la Generalitat a hora de fer un talladet. A més, els veïns del barri, cada cop més escassos, van posar el crit al cel amoïnats pel futur dels dos llogaters que hi viuen i per la possibilitat que la finca pari a mans d’algun fons voltor que l’utilitzi per especular.

La sempre amatent Ada Colau, escandalitzada, va escriure a la Generalitat per demanar que s’aturi la subhasta. Més sincer el seu regidor d’habitatge, Josep Maria Montaner, va reconèixer que l’any passat l’Ajuntament va deixar de formar part de la Junta d’Herències i no té ni idea dels pisos que hi ha passen per allà.

A banda de queixar-se, l’alcaldessa no va fer ni el gest de proposar de quedar-se amb aquest bloc, i algun altre més dels que apareixen a la llista, a compte del enorme deute contret per la Generalitat amb la ciutat, o d’estirar-se una mica amb el romanent procedent del superàvit produït en els dos darrers anys -més de cent milions d’euros que donen per fer molts pisos-. Amb la carteta n’hi havia prou per sortir indignada als papers. Això malgrat que la resposta obtinguda no va ser positiva, doncs la Generalitat va dir que no es podia fer enrere perquè no es podia donar un ús social als habitatges en tenir inquilins.

Que alguns dels immobles siguin uns solars a l’Hospitalet –a un solar no acostumen a haver-hi inquilins i sol poder-se construir cases- no va tenir la més mínima importància per una alcaldessa poc preocupada per la dimensió metropolitana de la seva ciutat.

El rebombori veïnal i funcionarial va ser prou gran com per a que en Quim Torra abandonés per un moment el despatx on Puigdemont li va dir que havia de seure, i anés a fer un capuccino al Mesón del Cafè. I li deuria d’agradar, perquè s’està plantejant el seu indult. 

No així el dels altres immobles que surten a subhasta, pels que el Govern català espera obtenir uns quatre milions, ni tampoc pels inclosos en altres actuacions immobiliàries destinades a convertir sòl públic en efectiu, com per exemple, la venda per sis milions d’una cartera residencial en lloguer situada a l’Hospitalet, ocupada i sense que els veïns actuals tinguin dret a tempteig en tractar-se d’una operació en bloc, a través de l’empresa Fira 2000, on la Generalitat té més del 50% i mana, però on l’Ajuntament de Barcelona també té una participació important i calla.

 

Santiago Moreno és periodista

 


Multimedia