catalunya
Imatge de la Patum de Berga.
|
Fuente
:
ACN

Guai a chi lo tocchi

48
Mié, 6 Jun 2018

Durant anys 20 del segle passat pels carrers de les ciutats italianes sovintejaven pintades fetes amb una plantilla, el que era en diuen stencils, on es veia un Mussolini vestit de militar i amb aire amenaçant damunt d’una simple frase, “Guai a chi lo tocchi”, Ai d’aquell que el toqui. Era una forma de demostrar qui manava pròpia de mentalitats totalitàries, que es va anar estenent-se per Europa com un indicador de la feblesa democràtica dels Estats. És així que va arribar a Espanya de la mà del franquisme. Fins i tot avui si mirem la façana de la Catedral de Barcelona des de Ca l’Ardiaca, podem intuir una enorme pintada lloant Franco i José Antonio Primo de Rivera. I no cal que parlem de les impressionats desfilades fetes pels nazis a Nüremberg per fer sentir petits, impotents i miserables a aquells que no combreguessin amb les seves idees

És d’això del que va la cosa quan es pretén inundar l’espai públic d’una simbologia concreta. D’imposar una determinada norma de control social, de dir als individus que formen part d’una societat quins són els comportaments i les actituds acceptables i quins no.

Imposar-se simbòlicament a l’espai públic indica quin és el carro guanyador al que cal pujar-s’hi si no es vol caure en el risc de viure en l’aïllament. Els carrers i les places, que en democràcia són de tots i serveixen per debatre i intercanviar idees, és converteixen en una amenaça, en un camp de batalla destinat a acabar amb la dissidència, a imposar un pensament únic que convida al l’individu que pensi diferent a romandre en silenci o a córrer el risc de perdre la seva reputació, de ser assenyalat i fins i tot perseguit. Els ciutadans deixen de relacionar-se lliurement i com iguals.

No cal remuntar-se el franquisme per constatar aquesta realitat al nostre país. Ho podíem veure a Euzkadi en els duríssims anys en què ETA assassinava sense pietat persones innocents, mentre els seus atemptats eren encoratjats des dels balcons de molts ajuntaments amb pancartes i pintades que convertien els criminals en víctimes i les víctimes en criminals.

És per això que fa por veure llaços grocs a les façanes d’ajuntaments com el de Barcelona, o veure que la primera mesura del govern de la Generalitat sigui penjar una pancarta al seu balcó, per no parlar de les imatges viscudes dijous passat durant la Patum de Berga. I no perquè defensin d’una manera o una altra una postura legítima com és la independència, sinó perquè al darrera hi ha una forma subtil de violència, que atemoreix i coacciona al diferent per condemnar-lo al silenci i acabar així amb qualsevol forma de debat social i, de retruc, amb la democràcia.

 

Santiago Moreno és periodista

 


Noticias relacionadas
Multimedia