catalunya
ANÀLISI
José Luis Ábalos, Pedro Sánchez i Adriana Lastra.
José Luis Ábalos, Pedro Sánchez i Adriana Lastra.
|
Fuente
:
ACN

La moció de censura, un desafiament pel PSOE i l'independentisme

L'aritmètica parlamentària per combatre la corrupció posarà a prova la capacitat d'assumir contradiccions identitàries essencials

3
Vie, 25 Mayo 2018

El futur de la moció de censura anunciada pel PSOE depèn de la predisposició de Pedro Sánchez a acceptar els vots dels partits independentistes catalans i del desafiament d'aquests a votar al Congrés dels Diputats al candidat del partit al que han demonitzat al Parlament, com a integrant del tripartit del 155. Llevat que Ciutadans se sumés a Podem i als socialistes, els diputats d'ERC i PDeCAT seran decisius, el que els obligarà a triar entre la prioritat de derrotar Rajoy a compte de la corrupció insostenible o mantenir-se al marge per salvaguardar la seva intransigència sobiranista.

Pedro Sánchez haurà d'afrontar idèntica disjuntiva en sentit contrari. L'obligació moral de censurar al PP, difícil d'ignorar, l'obligarà a sumar els vots procedents dels partidaris de la secessió als quals considera perillosos enemics de la unitat d'Espanya, tret que sigui capaç de convèncer Albert Rivera que en matèria de lluita contra la corrupció no hi ha càlculs electorals que valguin.

La resposta a aquests dubtes existencials no només permetrà avançar l'èxit o el fracàs aritmètic de la moció de censura sinó també la possibilitat d'un retorn al pragmatisme en la política catalana amb la ruptura dels blocs. Al Parlament aquesta ruptura ha resultat impossible. Totes les propostes per superar el frontisme identitari amb una majoria d'esquerres formada des de la transversalitat, amb especial interès per part dels Comuns, han fracassat. El 155 i els polítics empresonats de manera preventiva pel jutge Llarena han suposat un obstacle insalvable per al retrobament de l'esquerra catalana, inclòs el PSC. De la mateixa manera que la unilateralitat i la gesticulació desobedient impedeix als socialistes catalans qualsevol acostament a ERC, els seus antics socis de govern.

Les línies vermelles infranquejables establertes a Catalunya tenen vigència a Madrid? Fins ara, si. D'aixecar-se aquests filats espinosos, el Congrés recuperaria un protagonisme essencial per desbloquejar un conflicte que amenaça de convertir-se en una inacabable guerra de trinxeres entre dues idees irreconciliables, de no acceptar-se transaccionals. Perquè això pugui arribar a succeir, primer s’haurà de crear-se un marc de confiança; sens dubte, ajudaria a aconseguir-ho una victòria compartida davant el partit del govern per la seva sentenciada corrupció.

L'existència d'una força política a Catalunya nascuda expressament per explotar el Procés fins a les últimes conseqüències, el legitimisme de Puigdemont-Torra organitzat en el Moviment 1 d'octubre, podria condicionar o torpedinar els plans d'ERC i PDeCAT de donar suport a la iniciativa política del PSOE. Per materialitzar-ho, els seus respectius diputats no només han d'assumir que a Madrid es pot actuar amb una lògica diferent a l'empantanegament defensat al Parlament, sinó també contemplar la possibilitat que el radicalisme secessionista no ho entengui.

La projecció electoral de Ciutadans, tan beneficiat com Puigdemont i els seus de la polarització identitària, poden limitar també la llibertat de moviments de Pedro Sánchez. La por a consolidar el partit de Rivera com a alternativa de govern, mostrant la més mínima condescendència amb els partits que volen trencar Espanya, el poden portar a reclamar als hipotètics socis independentistes de la censura un suport sense concessions, potser reafirmant, encara més, la seva sòlida aliança amb PP i Ciutadans per a una prolongació o reactivació del 155 quant convingui, per compensar possibles danys per tal suport, o per fer-ho simplement impossible.

Amb tanta contradicció en la taula de negociació, un programa de govern alternatiu per a després de la moció s'intueix altament improbable, des del flanc Espanya-Catalunya, encara que també caldrà veure la viabilitat des del flanc PSOE-Podem o el de la inclusió del PNB en aquest front anti PP. Queda l'assaig de la moció per convocar eleccions urgents, sense aspiracions per part del PSOE a capitalitzar una mínim període a la Moncloa. Un acte solidari de moralització política, a risc de ser interpretat per una part de l'opinió pública i de l'electorat espanyol com una aposta per la inestabilitat institucional justament quan està en joc la unitat d'Espanya. Molt arriscat, potser per tan sols escurçar el camí de Rivera a la presidència.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia