catalunya
ANÀLISI
Acció CDR.
Una dona exhibeix un cartell a favors dels CDR en una concentracio a Barcelona.
|
Fuente
:
ACN / Arxiu

Sense govern al país de les platges cementiri

Els polítics presos i la mobilització groga són la pedra angular del conflicte, una batalla de desgast a l'Estat, assumida la llunyania de la cessió

Lun, 21 Mayo 2018

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) estan convertint les platges de la Costa Brava en cementiris grocs per denunciar la presó preventiva dels dirigents independentistes que el president de la Generalitat va visitar en les seves respectives presons. I el govern proposat per Quim Torra segueix als llimbs del Diari Oficial de la Generalitat per contemplar el nomenament de dos consellers empresonats i dos fugits a Bèlgica als quals el govern Rajoy no considera apropiats.

Els polítics presos entorpeixen qualsevol intent de normalització de la vida política a Catalunya, seran un obstacle per al diàleg real, són el principal argument de mobilització i la justificació d'un govern autonòmic d'agitació, que no es pot formalitzar per estar vigent el 155 , encara que en realitat això sigui el de menys, perquè l'objectiu és justament situar la manca de llibertat d'aquests dirigents en el centre d'atenció. Ara mateix són la pedra angular del conflicte (la secessió queda per a més endavant) i la seva resolució no està a l'abast de la política sinó de la justícia, el que complica la perspectiva. A més, el caràcter emotiu de la reivindicació de la seva llibertat ofereix un alt risc de topades ciutadans.

Al marge de la provocació per la restitució dels quatre consellers que han reclamat el seu antic càrrec, la composició de l'executiu només ha despertat interès per la seva falta de paritat, amb tan sol tres conselleres davant de deu consellers. El caràcter provisional de l'executiu, el desinterès manifest d'ERC per aparèixer com a soci actiu de l'estratègia de Torra-Puigdemont, el silenci del PDeCAT i l'allunyament de la CUP de qualsevol cosa que no sigui la pura desobediència concedeixen al nou govern català un escàs marge de maniobra.

A falta de predisposició a la desobediència, segons s'ha acreditat fins al moment, que en tot cas s'ha de comprovar davant una eventual presa de possessió d'un govern no oficial en haver-se negat Rajoy a la seva validació, a la Generalitat independentista només li queda seguir l'estratègia de la mobilització groga declarada pels CDR i l'ANC per desgastar la credibilitat democràtica de l'Estat.

El camp de batalla de l'independentisme més radical és l'espai públic, l'ocupació de carrers, places i ara amb l'arribada del bon temps també les platges. Els llaços grocs ja van saltar de l'àmbit privat a l'àmbit comú fa setmanes; les plantades de creus per convertir les platges catalanes en petits cementiris en al·lusió al d'Omaha, en el qual descansen els soldats americans que van caure en el desembarcament de Normandia, obre les portes a una controvèrsia segura sobre els límits de la utilització d'aquest símbol universal en els espais públics.

La passivitat dels responsables municipals de la via pública en els diferents municipis afectats, l'actuació d'alguns grups organitzats o ciutadans individuals que retiren llaços o tomben creus han provocat petits incidents entre partidaris i detractors que anuncien un estiu calent en matèria simbòlica.

El debat sobre de qui és el carrer (i la platja) ve de lluny des que Manuel Fraga va pretendre que eren del ministre de la Governació, ara, els CDR i l'ANC la reclamen com a seva en la campanya per l'alliberament dels polítics presos. L'ofensiva es reactiva amb força després del  fracàs per convertir al seu president legítim en president de la Generalitat, sempre a l'espera que Europa, algú d'Europa, atengui les seves aspiracions.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia