catalunya
Ramon Espadaler és el líder d'Units per Avançar.
Ramon Espadaler és el líder d'Units per Avançar.
|
Fuente
:
ACN

Units per Avançar proposa una "delimitació precisa" dels delictes de rebel·lió i sedició

El partit democristià presenta les bases per a un pacte d'estat entre Catalunya i l'Estat que inclou el reconeixement de Catalunya com a nació i un nou model de finançament

3
Mié, 16 Mayo 2018

Units per Avançar ha elaborat un document que estableix les bases que segons ells haurien de regir un pacte entre Catalunya i l'Estat espanyol per superar el conflicte actual. Una de les propostes que contempla és la "delimitació precisa" dels delictes de rebel·lió i sedició per tal de "modernitzar-los" a l'actualitat. El líder de la formació, Ramon Espadaler, ha constatat que aquests tipus delictius "van ser redactats al segle XIX" i responen a realitats "no assimilables al que s'ha viscut".

Per això, ha defensat que cal determinar "què s'entén i què no per violència" per tal d'esvair dubtes quan un jutge ha d'aplicar el Codi Penal. La proposta coincideix amb l'anunci del PSOE que està treballant en una proposta per "actualitzar" el delicte de rebel·lió. En línies generals, el document de bases s'articula en cinc qüestions principals: realitat nacional, autogovern de qualitat, model de finançament, convivència conjunta, governabilitat de l'Estat espanyol. Entre d'altres, proposa el reconeixement de Catalunya com a nació, la delimitació clara de les seves competències, un nou model de finançament basat en el "federalisme fiscal cooperatiu" i un model asimètric de caire federal. 

Amb aquesta proposta, Units pretén començar a dialogar sobre la "imprescindible modernització" de l'estat de les autonomies des del catalanisme "centrat". Rebutgen una reforma constitucional "per la dificultat i els riscos que comporta", però no la descarta "si s'acabés evidenciant com a imprescindible". Per això, insta a abandonar els "maximalismes del tot o res" i afrontar el diàleg "que promogui l'acostament de les diferents forces polítiques i de la pròpia societat civils". 

Reforma del Codi Penal

Coincidit amb l'anunci de Sánchez sobre l'actualització del delicte de rebel·lió, el punt quatre d'aquest document considera que els tipus penals de rebel·lió i sedició estan sent objecte de molta controvèrsia jurídica i que eren "inimaginables" algunes situacions que s'han donat. Amb tot, proposen adaptar el Codi Penal per incloure una "delimitació precisa" del tipus de rebel·lió i el de sedició. "No es tracta d’interferir en la labor judicial que, òbviament, respectem, sinó d’afrontar la modernització imprescindible d’uns articles redactats en un context històric molt diferent de l’actual", apunta la formació en el document de bases. A més, consideren que la redefinició s'hauria d'aplicar amb "caràcter retroactiu" si és beneficiosa –no el cas que agreugi la situació dels encausats- i "en cap cas podria deixar impunes els presumptes actes contraris a la llei". 

Espadaler ha explicat, però, que aquesta reforma no aniria sola sinó que ha d'anar acompanyada del fet que les persones que actualment estan en un procés judicial reconeguin "que no s'ha fet tot bé, que hi ha responsabilitats", que el govern central accepti també "que no ha fet política" i que el nou Govern de Quim Torra "es comprometi a que tot el que es faci ara es faci dins la legalitat". 

El també diputat del PSC-Units ha insistit que no volen "interferir" en la feina del jutge sinó donar-li "elements objectivables" per tal que publicar aplicar el Codi Penal i no obligar-lo a fer jurisprudència, com creu que està passant ara en certa manera. 

Catalunya com a nació

Pel que fa a al resta del document, el primer dels punts -la realitat nacional proposa el reconeixement de Catalunya com a nació i de les singularitats pròpies com són la llengua, el dret civil, la cultura i les institucions. Apunta que això passa per una definició "objectiva" d'aquelles comunitats autònomes que gaudeixen de la naturalesa de 'nacionalitat" "donant així contingut a les expressions 'nació de nacions', estat plurinacional, estat pluricultural o similars" i fer-ho "sense menystenir el concepte jurídic de sobirania única vinculat a l'Estat". 

Per materialitzar-ho afirma que hi ha diverses vies com una reforma constitucional del model territorial o una reinterpretació de l'actuació Constitució mitjançant una nova redacció de la disposició addicional en la que es recullen les especificitats del País Basc i Navarra i/o desenvolupant  el concepte de nacionalitats al que es refereix el seu article 2. La formació democristiana s'inclina per aquesta darrera opció ja que suposa afegir una addenda i estableix un referèndum per ratificar-ho. 

En segon lloc, proposen un desenvolupament objectiu i efectiu d'un autogovern estable i de qualitat. Amb això pretenen aconseguir una "delimitació objectiva" de competències que "eviti el conflicte en la seva interpretació". La proposta inclou definir un calendari concret per abordar i acordar la delimitació, el compliment per part del govern espanyol de sentències del Tribunal Constitucional (TC) en aquesta matèria, el desenvolupament objectiu de les competències pendents, la resolució d'actuals conflictes i un nou estatut.

No obstant, Espadaler ha apuntat que aquest nou estatut ha de ser el resultat de la definició de les competències, és a dir, una forma de plasmar la delimitació i que no proposen un nou estatut en si mateix.  La redacció d'aquest nou estatut –que hauria de ser refrendat pel poble un cop "validat" pel TC- hauria de permetre desenvolupar les competències pendents i regular els mecanismes que garanteixin l'assoliment de les acordades.

Finançament federal

En tercer lloc, les bases d'Units aposten per un nou model de finançament basat en els criteris del "federalisme fiscal cooperatiu" que "superi i solucioni les actuals diferències i permeti a les comunitats assumir la recaptació derivada del seu tram autonòmic" i garanteixi cobrir les competències autonòmiques bàsiques. El sistema inclouria que la comunitat ha d'aportar en concepte de solidaritat interterritorial un percentatge mínim del PIB, disposar d'una renda per càpita mínima dels residents que garanteixi un nivell de vida i exercir de forma efectiva totes les competències normatives constitucionalment possibles.  El sistema de cooperació s'hauria de fixar mitjançant uns criteris tècnics objectius establerts pel Senat, així com el sistema de solidaritat interterritorial amb criteri d'ordinalitat. A més, contemplen un Agència Tributària Consorciada. 

Per últim, la formació proposa consolidar el model federal "de caire asimètric" que inclogui la reforma del Senat. L'objectiu ha de ser millorar la qualitat de l'autogovern, delimitant objectivament les competències autonòmiques i reforçant la necessària i imprescindible "lleialtat" federal. Posa coma  exemple Europa, assegurant que "tots els seus estats membre han cedit parts importants de la seva sobirania".  "Des del nostre profund europeisme, apostem per un model de cooperació federal basat en el respecte als fets diferencials, en la confiança mútua, en la convivència conjunta, en la lleialtat cooperativa i en la solidaritat", resumeix.

Espadaler ha apuntat que la "fractura" entre Catalunya i l'Estat és "profunda" i que això justifica la necessitat d'aquest pacte d'estat, on no intervinguin només les forces polítiques sinó també d'altres socials. En aquest sentit, ha explicat que posaran el document en coneixement de tots els grups parlamentaris catalans i espanyols, començant pels seus socis del PSC, i també el donaran a conèixer a d'altres agents socials.



Multimedia