catalunya
ANÀLISI
El president Quim Torra passa revista als Mossos a la porta del Parlament.
El president Quim Torra passa revista als Mossos a la porta del Parlament.
|
Fuente
:
ACN

Torra inaugura l'autonomia republicana

La fórmula del nou president ha d’acontentar la CUP, satisfer a Puigdemont, evitar a la Fiscalia i temptar al Tribunal Constitucional

2
Lun, 14 Mayo 2018

Catalunya serà governada per un govern autonòmic que parlarà el llenguatge republicà. Això posarà dels nervis a més d'un, sigui militant de la CUP, membre del govern espanyol, fiscal general de l'Estat o magistrat del Tribunal Constitucional. A més, per primera vegada des que va tornar Josep Tarradellas, l'oposició catalana ha mossegat l'os de la xenofòbia, gràcies a uns vells articles del nou president, Quim Torra, dels quals s’ha declarat penedit.

Aquests dos són els grans interrogants de l'etapa inaugurada amb la seva investidura, que s’intueix curta a més de provisional: suportarà l'Estat la gesticulació sobiranista-republicana de Torra sense caure en la pressió de Ciutadans per eternitzar el 155? I, aconseguirà Torra dissipar les acusacions de essencialista que el precedeixen amb els seus actes com a president o quedarà atrapat per sempre més en el costat fosc del nacionalisme?

El pla del nou president és senzill de formular i difícil d'executar. Allà on en l'anterior legislatura es referien a les estructures d'estat (mai construïdes), ara es parlarà de fer república (difícil d'aixecar amb la legislació vigent) i on uns puguin entendre que estan convidats a pensar en el millor país possible, els altres podran interpretar que estan elaborant la constitució de la república, fundada, segons el parer de la CUP, l'1-O. Un joc de paraules sempre pendent de la Fiscalia i de l'estat d'ànim de Puigdemont, de qui en la segona sessió d'investidura ja només se’n ha recordat Torra i el corresponsal de TV3 a Berlín.

Tot és extraordinari a Catalunya. Un president que reconeix a un altre president com el legítim; uns diputats antisistema que no donaran suport al govern que nomenarà el president però sense impedir la seva investidura tot i poder-ho fer; un Parlament que funciona amb vots delegats per culpa de l'existència de diputats processats bé en presó preventiva o a l'estranger; unes institucions sempre pendents de l'amenaça de convertir el 155 en un mètode de treball polític, segons va dir l'altre dia Mariano Rajoy; una classe política especialitzada en les mitges veritats, capaç de reconèixer errors propis sense cap propòsit d'esmenar-los, això sí, exigint la rectificació a l'adversari; i un gran interès en investigar les conseqüències d'aquests mesos de 155 però molt poc en determinar les causes de la seva aplicació.

I tot això, com si res. Sergi Sabrià, el portaveu d'ERC, ho va dir molt clar: el nou govern permetrà institucionalitzar el conflicte. Donant la raó sense voler a Miquel Iceta, que va advertir a Torra del perill de convertir la seva presidència en la zona zero de les institucions catalanes, inclosos Estatut i Constitució. Potser ja sigui una mica tard per desfer el camí fet per uns i altres i la proverbial ironia de Quim Torra no sigui suficient per sortir del pas.

L'escola Puigdemont ha triomfat plenament entre el seus, la seva variant política de la terra és plana, aviat tindrà nou govern amb un lema inequívoc: nosaltres diem que vivim a la república, el que s'ho cregui, fantàstic, i el que no, que ho impugni, però que sàpiga que està equivocat i contradiu la veritat revelada.

Per evitar més discussions de les necessàries, els independentistes crearan les seves pròpies estructures, el consell de la república i l'assemblea de càrrecs electes independentistes, i promourà un procés constituent perquè la mitja Catalunya que sap veure el que veuen els seus dirigents pugui discutir la seva constitució sense entrebancs.

Paral·lelament, Torra ha promès recuperar, des del govern interior, la lleis prohibides pel Constitucional, sense especificar com ho aconseguirà, i ha anunciat un programa d'actuació molt semblant al que es ve proposant des de 2015, sense fer cap referència al finançament del mateix, ni tan sols a la seva predisposició a participar o no en la renovació del model de finançament autonòmic. Coneixem molt més detalls del programa simbòlic que del real, tota una premonició

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia