catalunya

Tabàrnia, els Sudets i la tardor calenta

2
Dom, 13 Mayo 2018

El Roure era un conjunt creatiu de pensadors de pa amb tomàquet i pernil disposat a arreglar el món cada dilluns. Les idees plovien damunt les comandes i, un cop metabolitzades, eren llançades al món en forma d’argumentacions -tan diverses com improbables- que alimentaven la resposta dialèctica de l’adversari.

En Quico i l’Oleguer, assistien a aquella cerimònia de la confusió amb posat circumspecte i esguard encuriosit. Quim Torra era, sens dubte, el principal protagonista de la jornada. “Si el temps i la CUP ho permeten”, mussitava l’Isidre, “avui tindrem 131è president de la Generalitat”. “El tiempo y la autoridad competente”, va corregir en Santi.

O- I això és bo o dolent, Quico? - tu com ho veus?

K- Depèn. 

O- Depèn, de què, estimat amic? 

K- Depèn de com t’ho miris. Per Esquerra, PDeCat i Junts pel Sí és bo. Puigdemont els ha convençut amb la seva estratègia. I a Ciutadans no els hi va pas malament: els hi han regalat un president intel·lectual i desinhibit, molt útil per seguir qualificant el moviment sobiranista de xenòfob, radical, racista, il·luminat i unes quantes coses més. 

O- I als socialistes i als populars què?

K- Dels socialistes no me’n facis parlar, que sé que encara conserves una vella empremta d’Olof Palme, el teu ídol espiritual, al fons de l’ànima. 

O- Pitjor tu, que vas estar a punt d’anar l’altre dia a l’homenatge d’en Pujol. No, no, no cal que em contestis, ja sé què diràs. Estàvem parlant dels populars.

K- De quins populars?

O- Òstia, tio! Dels populars! Que n’hi ha gaires de populars?

K- I tant que sí! Per exemple, hi ha els populars de Madrid i els de Barcelona. Com a mínim, quatre. Els de Madrid frisen perquè hi hagi govern per poder reclamar al PNV el suport que necessiten i poder dir a Europa que la situació està normalitzada. Per què et penses que no van impugnar el vot delegat d’en Puigdemont i els altres juntistes exiliats o empresonats? Al capdavall, aquesta legislatura serà provisional per a tothom. A l’octubre tornarem a tenir eleccions. I d’aquí a octubre poden passar moltes coses. Qui dia passa any empeny. I si alguna cosa es complica, sempre poden tornar a aplicar el 155, ja ho han dit per activa i per passiva. Ara la seva prioritat és el suport dels bascos, la coartada europea i la contenció electoral de Ciutadans.

O- No sé pas com els contindran els Ciutadans, francament. Avui dia ja són el principal grup d’oposició al Congrés dels Diputats. I perquè distingeixes entre el PP de Madrid i el de Barcelona?

K- Perquè el PP de Madrid, mana.

O- I el de Barcelona? 

K- Els de Barcelona prou feina tenen: estan a punt de quedar fora de l’Ajuntament, segons una enquesta divulgada aquest cap de setmana. 

O- Bueno, bueno, no cal que t’hi escarnissis. Digues-me, a tu, que ets més de la ceba, et sembla correcte el pla de Puigdemont i el seu Sanedrí?

K- Quin pla? Vols dir que n’hi ha algun, de pla

O- És clar que sí. 

K- Segur? Vols dir que no veus fantasmes?

O- I tant si en veig, de fantasmes. Però ara et pregunto per una altra cosa.

K- Mira, Oleguer, tu i jo ja estem retirats d’aquest món. Però l’instint no es perd mai. I el meu instint diu que unes eleccions abans de vacances d’estiu, quan la gent n’estarà fins els pebrots de tota aquesta història, serien un desastre. Probablement, la idea del Sanedrí, com dius tu, sigui deixar governar el Profeta fins el mes d’octubre, quan s’haurà complert un any de la dissolució del Parlament i legalment serà possible convocar eleccions. De fet, Puigdemont ho ha dit molt clar. Amb la particularitat que, passat l’estiu, i havent  tornat a celebrar un 11 de Setembre ben animat, la gent estarà molt més alegre i confiada i disposada a votar sobiranisme.

O- I vols dir que aquest cinc mesos no seran una tortura xina? 

K- Potser sí. Però a l’ombra de l’amo creix la vinya. L’única feina que tindrà en Quim Torra és que s’aixequi el 155, intentar dirigir un govern mínimament efectiu i procurar que no el fotin a la presó. Ah! I mirar de ser una mica més políticament correcte al twitter, és clar. Si aquest home hagués sabut que un dia seria president de la Generalitat se n’hauria estat una mica més, em fa l’efecte.

O- I res més?

K- Sí, esperar que arribi la tardor, amb un mínim de baixes, per convocar les eleccions que han de restituir Puigdemont a la presidència.

O- Collons, quina mania! Què haurà canviat d’aquí a la tardor?

K- A part de la mani habitual de cada 11 de Setembre, haurà començat el judici contra els anomenats “líders del procés”. Concretament, el dia ú d’octubre. I la sentència, probablement, serà el mes de desembre. És a dir, dos mesos d’alta emotivitat popular. Paral·lelament, Torra podrà convocar eleccions el 27 d’octubre, tal com t’he dit abans. I la jornada electoral seria a cap de 54 dies, cosa que ens situa a 23 de novembre, si no m’erro. Tu te’n recordes de l’autunno caldo ?

O- La tardor calenta? Sí, home, i tant! L’any 69, a Itàlia. Tu i jo estàvem a punt d’acabar Dret i a la cèl·lula ens ho explicaven com exemple d’aventurisme i infantilisme d’esquerres, ai uix, caca. 

K-  Doncs prepara’t que això tot juts comença. L’autunno caldo va precedir els anni di piombo, com recordaràs.

O- Ostitú, avui estàs una mica catastrofista, què vols que t´hi digui.

K- No vull que em diguis res. Observa, tan sols, els intents reiterats de l’extrema dreta d’infiltrar-se a les plataformes constitucionalistes a veure si aconsegueixen que la cosa acabi a bufetades.

O- No m’espantis.

K- Has llegit les darreres declaracions de Manuel Delgado

O- Qui? L’antropòleg? No, la veritat, aquest senyor em fa una mica de por de vegades.

K- És molt tremendista, d’acord. Però encara que sigui com exercici mental, paga la pena escoltar-se’l de tant en tant.

O- I què diu ara? 

K- Diu que la pròpia idea original de Tabàrnia, s’inspira en la creació de les repúbliques sèrbies a Bòsnia i Croàcia. Construeixen la imatge de minories nacionals oprimides dins d’un territori rebel i d’aquesta manera justifiquen una intervenció armada.

O- Apa aquí! Potser que afluixis, no?

K- Afluixo, afluixo. Però que consti que ni Delgado ni jo ens inventem res de l’altre món. La crisi dels Sudets va respondre a la mateixa estratègia.

O- Quico, ja m’estàs acollonint una mica, eh? On vols anar a parar?

K- T’ho diré francament, Oleguer. Amb discursos contra “els espanyols” i contra la llengua castellana no farem gaires amics, ni dins ni fora de Catalunya. No vaig anar a l’homenatge d’en Jordi Pujol. L’ha va fer massa grossa. Però un home com ell mai hauria dit aquestes coses. Ho va fer un cop contra els andalusos, de jove, i se n’ha penedit tota la vida. És la diferència que hi entre un polític i un activista, per molt intel·lectual que sigui. 

O- Que Déu ens agafi confessats, amic meu.

K- Que Ell t’escolti, bon amic.

“Amén” van assentir, fluixet, l’Isidre i el Santi.

I jo me’n vaig anar d’un salt cap a casa. Abans d’anar a treballar, vaig voler fer un petó a l’Adrianet i la Chantal. Me n’havien agafat moltes ganes.  

 

Toni Rodríguez és periodista i president d'Intermèdia Comunicació

 


Multimedia