catalunya
ANÀLISI
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont.
Josep Maria Bartomeu i Carles Puigdemont, en una imatge d'arxiu.
|
Fuente
:
ACN

La nació culer marxa sobre Madrid per xiular el Rei

La final de la Copa inaugura un cap de setmana de Sant Jordi de mobilització independentista amb futbol, roses i llibres, mentre els polítics callen

0
Vie, 20 Abr 2018

La perspectiva d'un llarga ofensiva de tres dies de futbol reivindicatiu, roses grogues i llibres sobre el Procés, ha fet emmudir als polítics transitòriament; el silenci sepulcral sobre els seus nous moviments i les seves velles picabaralles resulta tota una novetat. La tribuna buida va ser ocupada per president del Barça, Josep Maria Bartomeu, sobre qui va recaure l'encàrrec de cridar a la mobilització de la nació culer per a la nit de dissabte, aprofitant la final de la Copa per protestar per la situació en què viu Catalunya en els últims anys davant el Rei i davant del món.

La nació culer és un espai de fe col·lectiva i de nacionalisme futboler al qual s'accedeix sense necessitat de ser independentista ni tan sols catalanista, és un succedani del compromís polític, una drecera instantani al patriotisme. La fórmula és un tot un èxit social, encara que no tots els barcelonistes siguin culers ni tots els culers siguin nacionalistes.

El Barça viu permanentment sota la lupa dels dirigents del Procés, als que no els va agradar que l'equip jugués el seu partit de lliga el diumenge 1 d'octubre, encara que ho fes a porta tancada per compensar la devoció amb l'obligació. Amb Sandro Rosell era més fàcil fer passar la via catalana cap a la independència pel Camp Nou, però en aquesta ocasió Bartomeu ha cedit, oferint l'entitat com a motor de la mobilització. Ho ha fet una mica tard, quan TV3 ja havia renunciat a retransmetre la final per falta de diners i per l'escàs interès esportiu de l'esdeveniment, certificat per les dificultats del club per vendre entre els seus socis les entrades adjudicades per la federació. I ho ha fet a l'estil Bartomeu, donant voltes.

El Barça entès com “l’exèrcit desarmat de Catalunya" és una expressió utilitzada per Manuel Vázquez Montalbán per subratllar el paper social i polític de l'entitat, autoproclamada "més que un club"; Bartomeu va aprofitar justament la presentació d'un llibre d'aquest autor Barça, cultura i esport per fer el seu al·legat polític favorable a les posicions independentistes i la seva petició de diàleg.

 "Quan es xiula no s'està menyspreant els símbols, sinó protestant pel que ha passat a Catalunya en els últims anys", va afirmar el president blaugrana, després de reclamar respecte al Barça i a les institucions catalanes. Alhora va demanar que "ningú s'apropiï dels nostres colors i del nostre escut" i va convidar els seguidors a protestar "per l'empresonament injust i desproporcionat" dels dirigents independentistes. Després es va deixar portar pels colors i va afegir a la llista dels polítics en presó preventiva el nom de l'expresident Sandro Rosell.

Des d'alguns sectors de l'agitació política esportiva s'ha vingut demanant al club alguna acció més concreta i potent a la tradicional xiulada al Rei i a l'himne espanyol. Des de jugar la final amb samarreta groga del moviment de solidaritat amb els presos polítics a boicotejar la presència a la llotja d'autoritats per part dels dirigents del club.

De moment, no qualla la idea de no presentar-se a jugar el partit per millor subratllar el grau d'indignació ni la de plantar al monarca negant-se a recollir la copa de les seves mans, aconseguint així una imatge planetària de les grans figures blaugranes amb els braços creuats al mig del camp després proclamar-se campions, amb permís del Sevilla.

Els jugadors són el gran obstacle per a una major instrumentalització de l'entitat. La grada de l'estadi reclama puntualment des de fa anys en el minut 17:14 la llibertat de Catalunya, xiula l'himne espanyol i també la melodia de la Champions pel conflicte de les estelades, però tots saben que no es poden exigir massa gestos polítics als jugadors, a excepció potser de Piqué.

L'actual "exèrcit desarmat" és més aviat una legió estrangera, molt més pendent dels seus contractes publicitaris que de les reivindicacions nacionals; les seves estrelles, per no interessar-se, no s'esforcen tan sols en utilitzar la llengua nacional de Catalunya, ni simbòlicament.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia