catalunya
Josep Lluís Trapero a la sortida de l'Audiència Nacional.
Josep Lluís Trapero a la sortida de l'Audiència Nacional.
|
Fuente
:
ACN

Trapero va posar els Mossos a disposició del TSJC i la fiscalia el 27 d'octubre

El recurs contra la interlocutòria de processament diu que no va participar en l'entramat secessionista i que va ser Pérez de los Cobos qui va dirigir l'operatiu contra l'1-O

0
Lun, 16 Abr 2018

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va posar el cos policial a disposició del TSJC i la Fiscalia Superior de Catalunya la tarda del 27 d'octubre, quan el Parlament va declarar la DUI. Així ho assegura el recurs presentat per la defensa de Trapero contra la interlocutòria de processament de la magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que afegeix que el cos compliria les ordres judicials que corresponguessin davant la declaració d'independència.

El recurs també nega que la cúpula policial catalana estigués conxorxada amb el Govern per aconseguir la independència i recorda que era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos l'encarregat de dirigir l'operatiu policial contra l'1-O.

En el recurs, s'explica que el 27 d'octubre, dia de la declaració d'independència, Trapero va enviar dos correus electrònics al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, on els deia que desconeixia les conseqüències jurídiques de la DUI i sobre qui podien recaure. Per això, la policia catalana "es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar" en relació a aquests fets. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l'ordre públic a Catalunya.

Aquests correus van arribar just després d'unes trucades telefòniques amb Barrientos i Romero de Tejada en el mateix sentit, i dos dies després que Trapero ja hagués dissenyat un dispositiu judicial per "atendre les eventuals ordres que es poguessin rebre", així com garantir la seguretat i l'ordre públic.

Segons l'advocada, els fets relatats en la interlocutòria "no se sustenten en indicis objectius i racionals" i "la instrucció practicada i el seu resultat no avalen" aquest relat. Així, per exemple, recorda que en el document EnfoCATs trobat a casa de Josep Maria Jové els Mossos només surten com a "estructura d'estat existent" i que el nom del major Trapero no surt en cap moment. A més, en la causa no hi ha cap indici que el cap dels Mossos conegués aquest document i no hi ha cap mosso en els denominats comitès estratègic o executiu.

En la interlocutòria de processament s'esmenten declaracions públiques de l'aleshores conseller d'Interior, Joaquim Forn, sobre el paper dels Mossos, però no hi ha cap declaració pública de Trapero prometent suport policial a la independència, sinó al contrari, el "sotmetiment" del cos a les ordres judicials i fiscals, malgrat mostrar la discrepància amb el nomenament del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador dels cossos policials per a l'1-O. "Una cosa eren els desideràtums i la voluntat de l'òrgan polític i una altra l'actuació dels Mossos, la cúpula dels quals sempre va tenir la ferma determinació de complir l'ordenament legal vigent i les ordres del poder judicial i la fiscalia", assegura l'escrit de recurs.

Així, la pròpia agenda de Jové recull que Carles Puigdemont va dir en una reunió del 2016 que els Mossos sempre obeirien les ordres judicials, i el recurs recorda que la cúpula policial va advertir el 28 de setembre passat a Puigdemont, Junqueras i Forn que estava "preocupada" per l'1-O i possibles problemes de seguretat, que respectarien la legalitat vigent i que complirien els mandats judicials, i els van comunicar les discrepàncies amb determinades expressions públiques de polítics independentistes sobre el paper dels Mossos.

Actuació del 20 de setembre

Sobre l'episodi del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia, el recurs fa referència a les imatges i nega que la concentració ciutadana fos violenta en general, tot i alguns incidents puntuals, i que volgués impedir l'actuació de la Guàrdia Civil. L'advocada utilitza el propi atestat de la Guàrdia Civil per assegurar que "se'n desprèn que no hi va haver cap aixecament o revolta tumultuària".

"Els moments de tensió greu que es descriuen a l'atestat es van produir passada la 1 de la matinada, procedint en aquest moment els Mossos a realitzar una càrrega contra els manifestants", relata, i afegeix que "a aquella hora la diligència judicial ja havia acabat, i la gran majoria de les persones congregades durant el dia havia abandonat el lloc". Així, nega que els concentrats intentessin entrar a la Conselleria d'Economia, i assegura que si ho haguessin volgut ho haurien aconseguit.



Multimedia