catalunya
ANÀLISI
Capçalera de la manifestació de l'ANC del passat 11 de març.
Capçalera de la manifestació de l'ANC del passat 11 de març.
|
Fuente
:
ACN

Temps mort a la crisi interna de l'independentisme

Després de signar un acord de govern beneficiós per a ERC, els socis s'han plantat en les seves diferències per a la investidura

7
Vie, 16 Mar 2018

Des que es van dir tot el que havien de dir-se els uns als altres i res no va ser agradable, els principals actors de l'independentisme han declarat un temps mort per agafar aire. Mentrestant, el diputat Puigdemont ha obert a les càmeres de televisió la residència oficial de la fantasmagòrica república de Waterloo i a ERC han pres consciència de que el pitjor de les filtracions està per arribar. Estan convençuts i alertats que les frases masclistes de Lluís Salvadó van ser un primer avís del que els espera: centenars de fragments de converses telefòniques amb al·lusions directes a tots els dirigents del partit que podrien perjudicar seriosament la fràgil complicitat emocional dels integrants de la direcció.

Abans d'aquest parèntesi, van signar un acord de govern entre ERC, PDeCAT i JxC, molt avantatjós per als republicans (control del 70% de la despesa pública i una vicepresidència política) i van deixar clares les seves posicions davant la investidura. ERC votarà a qualsevol candidat que li presenti JxC que no arrossegui problemes judicials per acabar com més aviat millor amb el sainet, el grup parlamentari de Puigdemont no pensa donar suport pel càrrec a cap diputat que es mantingui fidel al PDeCAT (només 14 ho són) i sent així les coses, la nova Convergència demana 3 de les 6 conselleries que li corresponen al conglomerat JxC-PDeCAT per assegurar els seus vots imprescindibles a l’aspirant de l’altra facció. I res d'això es posa en marxa perquè en la seva visita a Brussel·les, els diputats adscrits al grup puigdemontista es van enrocar en la improbable investidura de Jordi Sánchez.

Alhora, l'ANC, la mare de totes les mobilitzacions, entrava en crisi per culpa d'un reglament sui generis que impedeix als candidats a la direcció explicar fora de la pròpia assemblea que ho són, deixant l'exdiputat de la CUP Antonio Baños fora de la carrera presidencial. L'Assemblea va néixer amb voluntat de ser una entitat efímera, quan la idea d'una independència exprés estava molt estesa entre les bases sobiranistes i calculaven que l'objectiu podia aconseguir-se en un parell d'anys com a molt; instal·lada a la realitat, l'ANC s'enfronta ara no només a una modificació del reglament intern, sinó al seu futur i a un previsible disminució de la seva capacitat de mobilització per abatiment dels socis.

Els seus aliats tradicionals d'Òmnium fa setmanes que van optar per un perfil baix. Ahir, després de veure registrada la seva seu de la mateixa manera que ho va ser al Palau de la Generalitat a la recerca de proves sobre el finançament públic de la campanya publicitària de l'1-O, no va aconseguir reunir més enllà d'uns milers de persones a la concentració de protesta. L'escassa participació està en la línia de la aconseguida per l'ANC diumenge passat per reclamar la construcció immediata de la república.

Trencada la imatge d'unitat i sense cap interès per dissimular-ho, els protagonistes s'alineen en dos bàndols ben definits. D'una banda, ERC, PDeCAT i Òmnium pel pragmatisme i de l'altra, Puigdemont, la futura plataforma política de JxC, l'ANC i la CUP en el seu tretze són tretze per la implementació de la seva república. Així estarien les coses de convocar-se unes noves eleccions pel bàndol sobiranista, una fórmula per acabar amb l'actual agonia que cada dia aplega més partidaris. A l'altre món, segueix la parsimònia habitual a Ciutadans, PSC, Catalunya en Comú i PP, i s'espera la incorporació d'una nova marca, Lliures, integrada per antics militants no independentistes de CDC i Unió que espera competir en el centre dreta catalanista.

 

Jordi Mercader es periodista i analista polític

 


Multimedia